Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

ONU: veto indigne de Rússia i la Xina a ajuda humanitària vital per a milions de civils a Síria

Un camió sirià amb aliments entra per Bab al Salam, a la ciutat fronterera d'Azaz, Síria. 20 agost 2018. © REUTERS/ Khalil Ashawi

Davant la notícia que Rússia i la Xina han vetat un projecte de resolució del Consell de Seguretat de l'ONU que hauria renovat la provisió d'ajuda humanitària transfronterera a civils a Síria, Sherine Tadros, directora de l'Oficina d'Amnistia Internacional davant l'ONU, ha manifestat

"És impossible exagerar la importància de garantir que els passos fronterers, per on s'envia ajuda humanitària essencial, romanguin oberts. Per a milions de persones sirianes, és la diferència entre menjar i morir-se de gana. Per als hospitals, vol dir tenir provisions suficients per salvar vides. Per això, que Rússia i la Xina hagin abusat de la seva prerrogativa de veto és menyspreble i perillós".

Per a milions de persones sirianes, és la diferència entre menjar i morir de fam. Per als hospitals, vol tenir-ne prou per salvar vides

Sherine Tadros, Amnistia Internacional

Hi ha hagut negociacions durant mesos entre els membres del Consell de Seguretat sobre quins passos fronterers amb Síria haurien de romandre oberts per fer arribar l'ajuda humanitària i altres serveis bàsics, com l'assistència mèdica i l'educació. El mecanisme d'enviament transfronterer de l'ONU, establert el 2014 i renovat des de llavors, expira en només tres dies, el 10 de juliol. Si això succeeix, afectarà greument a la capacitat d'enviar ajuda a temps a milions de persones a Síria.

"Alhora, és lamentable el fet que el pas fronterer d'Al Yarubiya, en el nord-est de Síria, hagi estat aparentment sacrificat a la recerca d'un compromís amb Rússia i la Xina. Els membres del Consell de Seguretat han de mantenir-se ferms. Més d'un milió de civils que viuen en aquestes zones de Síria depenen del pas fronterer per rebre ajuda humanitària. Ara que estan augmentant els casos de COVID-19 a Síria, aquesta ajuda és més necessària que mai. Actuarà el Consell de Seguretat per ajudar a aquestes persones, o seran abandonades?"

Informació complementària

El mecanisme d'enviament transfronterer d'ajuda humanitària de l'ONU va ser establert en la Resolució 2165 (2014). L'actual renovació del seu mandat expira el 10 de juliol de 2020. Aprovada el 10 de gener, aquesta renovació reautorizava dos passos fronterers (Bab al Salam i Bab al Hawa, a la frontera de Síria/Turquia) durant sis mesos, però no reautorizava els de Al Ramtha (Síria/Jordània) i Al Yarubiya (Síria/l'Iraq). L'esborrany va ser aprovat com a Resolució 2504 per 11 vots a favor, cap en contra i 4 abstencions (Xina, Estats Units, Regne Unit i Rússia).

Al maig, Amnistia Internacional va publicar un informe amb informació detallada sobre 18 casos -la majoria de gener i febrer de 2020- en els quals forces governamentals sirianes i/o russes havien atacat escoles i centres mèdics d'Idlib, oest d'Alep i nord-oest d'Hama, governacions del nord-oest de Síria.

Com a conseqüència, abans de l'alt al foc del 5 març, gairebé un milió de persones ?en la seva majoria sotmeses anteriorment a múltiples desplaçaments? es van veure obligades a fugir de nou i en els últims mesos llangueixen en penoses condicions. Amnistia Internacional ha fet campanya des de llavors perquè s'aprovi la resolució i l'ajuda humanitària vital segueixi arribant a aquestes i altres persones que depenen d'ella per subsistir.