Un nombre creixent de nens i nenes són víctimes d'homicidi i reclutament per part de grups armats en els conflictes que afecten la frontera de Níger amb Mali i Burkina Faso; així ho ha manifestat Amnistia Internacional en un nou informe publicat avui.

L'informe ‘I Have Nothing Left Except Myself’: The Worsening Impact on Children of Conflict in the Tillabéri Region of Niger documenta les devastadores conseqüències per a nens i nenes que està tenint el conflicte al Níger, en el qual estan implicats els grups armats Estat Islàmic en el Gran Sàhara i Grup de Suport a l'Islam i els Musulmans, afiliat d'Al-Qaeda.

Tots dos grups han comès crims de guerra i altres abusos en el marc del conflicte, entre ells l'assassinat de civils i atacs contra escoles. Molts nens i nenes estan traumatitzats després d'haver presenciat els atacs letals perpetrats contra els seus pobles. En algunes zones les dones i nenes estan exposades a segrestos i matrimonis forçats amb combatents i se'ls ha prohibit realitzar activitats fora de casa.

"Tota una generació de la regió nigerina de Tillabery està creixent envoltada de mort i destrucció. Els grups armats han atacat repetidament les escoles i reserves d'aliments, i miren de reclutar menors", ha assenyalat Matt Wells, director adjunt de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional. "El govern del Níger i els seus socis internacionals han d'adoptar mesures urgents per vigilar els abusos i evitar que se segueixin produint, així com per protegir els drets fonamentals de totes les persones afectades per aquest conflicte letal, especialment els nens i nenes".

Les autoritats del Níger no han protegit la població civil. Testimonis dels atacs expliquen que, tot i les seves crides urgents, les Forces de Defensa i Seguretat de Níger no solen aparèixer fins molt després que els homicidis i saquejos hagin acabat.

Amnistia Internacional considera que la situació al Níger és un conflicte armat no internacional, tenint en compte la intensitat de la violència i del grau d'organització tant de l'Estat Islàmic en el Gran Sàhara com del Grup de Suport a l'Islam i els Musulmans.

Homicidis selectius de civils

El conflicte en Tillabery ha experimentat una important escalada des de principis d'aquest any. Segons dades de l'organització Armed Conflict Location & Event Data Project (ACLED), la violència contra la població civil ha provocat 544 víctimes mortals relacionades amb el conflicte entre l'1 de gener i el 29 de juliol de 2021, xifra que ja supera les 397 morts per aquesta causa registrades el 2020.

El 2021, els grups armats han matat més de 60 nens i nenes a la zona de la triple frontera de Níger. L'Estat Islàmic en el Gran Sàhara, que opera principalment a la zona fronterera amb Mali, sembla ser el responsable de la majoria dels homicidis a gran escala.

Amnistia va parlar amb 16 nens que havien sobreviscut per poc als atacs perpetrats per aquest grup armat contra els seus pobles. Els nens van explicar que uns atacants emmascarats amb moto havien obert foc, apuntant especialment contra els homes i els nens més grans. Un nen d'uns 13 o 14 anys va afirmar: "Ja estem acostumats a escoltar trets i a veure a persones [mortes] apilades unes damunt d'unes altres"..

Un altre nen, testimoni de l'assassinat del seu amic Wahab, de 12 anys, al març de 2021, va explicar: "Penso en el Wahab i en com van matar-lo. De vegades tinc malsons en què em persegueix gent amb moto, o veig el Wahab suplicant de nou [als seus atacants]".

Els combatents han obert foc contra les cases, matant o ferint civils que intentaven amagar-se. Una dona i la seva filla petita van patir ferides de bala mentre s'amagaven a casa seva durant un atac, probablement de l'Estat Islàmic en el Gran Sàhara.

Les Forces de Defensa i Seguretat s'han retirat d'algunes zones frontereres després de patir baixes a mans de tots dos grups a finals de 2019, de manera que les autoritats nacionals no tenen presència a la zona. Testimonis dels atacs afirmen que, en molts casos, els homicidis i saquejos es van allargar durant hores sense que les Forces de Defensa i Seguretat donessin resposta.

Un home de 50 anys va declarar a Amnistia Internacional: "Ens han abandonat", paraules de les quals es van fer ressò moltes altres persones.

Reclutament de menors

El reclutament de menors per part del Grup de Suport a l'Islam i els Musulmans ha augmentat significativament aquest any al departament de Torodi, prop de la frontera amb Burkina Faso.

Testimonis afirmen que el grup ha reclutat homes joves i nens d'entre 15 i 17 anys, i possiblement més joves, oferint-los incentius com ara menjar, diners i roba.

Segons informes, els menors reclutats reben formació en el maneig d'armes durant períodes que van d'una setmana a tres mesos. També se sap que el Grup de Suport a l'Islam i els Musulmans els utilitza com a espies, exploradors i vigies, entre altres funcions definides com a participació en les hostilitats pel dret internacional.

Atacs contra l'educació i l'atenció mèdica

Com a part de la seva oposició a una educació que consideren "occidental", l'Estat Islàmic en el Gran Sàhara i el Grup de Suport a l'Islam i els Musulmans han incendiat escoles i amenaçat el professorat, fet que ha provocat un tancament generalitzat dels centres escolars. A data de juny de 2021, almenys 377 escoles de la regió de Tillabery havien tancat, privant d'accés a l'educació a més de 31.000 nens i nenes.

Amnistia Internacional ha documentat que els grups armats han atacat i incendiat escoles en almenys quatre departaments de la regió de Tillabery. La majoria de les escoles de les zones rurals estan construïdes amb palla, la qual cosa fa que cremin amb facilitat.

També s'ha amenaçat al professorat per fer la seva feina. Un noi de 15 anys de Mogodyougou va explicar: "Els professors i professores marxat. [Si s'haguessin quedat] els haurien matat".

El tancament dels col·legis ha privat d'accés a l'educació a molts nens i nenes que viuen en zones de conflicte durant llargs períodes. Un noi de 14 anys va afirmar: "No volíem que el col·legi tanqués. Des que va tancar, ens hem hagut de quedar a casa. A fora no hi havia res para nosaltres".

El dret internacional humanitari prohibeix els atacs a les escoles tret que l'edifici escolar s'estigui utilitzant amb finalitats militars. Així doncs, els atacs contra les escoles i altres edificis amb finalitats educatives documentades per Amnistia Internacional són constitutius de crims de guerra.

El conflicte ha menyscabat significativament l'accés dels nens i nenes a l'atenció mèdica, ja que els grups armats han saquejat els centres mèdics; a més, les autoritats de Níger han limitat la llibertat de circulació de la població civil i, en ocasions, també han impedit l'accés d'ajuda. Els índexs d'immunització s'han desplomat, i la incidència de malalties com el xarampió va en augment.

Atacs a la seguretat alimentària

Durant els seus atacs, l'Estat Islàmic en el Gran Sàhara ha cremat magatzems de gra i saquejat botigues i bestiar, deixant les famílies en la misèria i sense prou menjar. Els nens i nenes corren un major risc de patir desnutrició i malalties relacionades.

Una dona amb set fills va explicar a Amnistia Internacional que combatents d'aquest grup armat havien incendiat els graners de la seva família durant l'atac al poble de Zibane. Ens va dir: "Van cremar tot... No tinc res, excepte a mi mateixa"..

Amnistia Internacional ha verificat, mitjançant l'anàlisi d'imatges de satèl·lit, que s'han incendiat intencionadament magatzems de gra, la qual cosa ha provocat el desplaçament forçat de desenes de milers de persones i, en molts casos, ha buidat pobles sencers a causa de la manca d'aliments.

L'Estat Islàmic en el Gran Sàhara i el Grup de Suport a l'Islam i els Musulmans també imposen "tributs" periòdicament a les comunitats, i solen recaptar-los fent ús de la violència. Segons les estimacions dels organismes d'ajuda humanitària, és probable que aproximadament 2,3 milions de persones arribin a trobar-se en situació d'inseguretat alimentària a causa dels atacs, a més de veure's afectades per la sequera i les inundacions.

Impacte psicosocial en nens i nenes

Aquests implacables atacs tenen un profund impacte en la salut mental i el benestar dels nens i nenes. Entre els menors entrevistats, molt pocs havien rebut suport psicosocial.

Amnistia Internacional ha documentat diversos símptomes de trauma i angoixa entre els nens i nenes, com per exemple malsons, alteracions dels patrons del somni, por, ansietat i pèrdua de la gana. La majoria relaten que el so de les motos els desencadena records dels atacs.

Un nen de 15 anys que havia estat desplaçat del seu poble va explicar a Amnistia Internacional: "El que vull és que torni la pau de debò. I [el govern] ha de fer-nos cas, fins i tot aquí [en el camp per a persones desplaçades]. Necessitem aigua i menjar. I educació. Hem d'anar a l'escola".

"Les autoritats de Níger han d'actuar amb urgència per garantir l'accés a educació i atenció psicosocial dels nens i nenes afectats pel conflicte a la regió de Tillabery", ha afirmat Matt Wells.

"El Níger està a la vora de l'abisme. Les autoritats del país i els seus socis internacionals han d'adoptar mesures urgents per garantir que els nens i nenes estan millor preparats per al  futur".

Informació complementària

El conflicte va esclatar a Mali el 2012 i, des de llavors, s'ha estès als veïns Burkina Faso i Níger. A més de competir entre si pel control de les zones frontereres, els grups armats han mantingut freqüents enfrontaments amb l'exèrcit de Níger i forces de països com Txad, Mali, Burkina Faso, i França.

S'estima que 13,2 milions de persones dels tres països necessitaran ajuda humanitària aquest any, i aproximadament 1,9 milions de persones han estat desplaçades internament.