Després de cinc anys, lluny d'aturar-se, la política de repressió del govern nicaragüenc per contenir les veus dissidents i qualsevol mena de crítica continua creixent, reinventant-se i incorporant nous patrons de violacions, ha afirmat avui Amnistia Internacional en un nou informe.
Un crit per la justícia: 5 anys d'opressió i resistència a Nicaragua fa un recompte de la crisi de drets humans que ha sofert el país des que el poble va sortir als carrers a protestar pacíficament contra reformes al sistema de seguretat social el 18 d'abril de 2018. La repressió brutal va ser l'eina que el president Daniel Ortega va decidir utilitzar per a gestionar aquell descontentament social, que va deixar un saldo de més de 300 morts, més de 2000 persones ferides i centenars de detencions arbitràries.
“Mitjançant la documentació de casos emblemàtics hem mostrat el contínuum de repressió a la qual ha estat sotmesa la societat nicaragüenca, i els diferents patrons de violacions a drets humans que han sofert les persones que s'atreveixen a alçar la seva veu per a denunciar la crisi que sofreix el país i exigir el respecte i el gaudi ple dels drets a Nicaragua”, va dir Erika Guevara Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.
L'informe explica les principals tàctiques —l'ús excessiu de la força, l'ús de lleis penals per a criminalitzar injustament activistes i dissidents, els atacs contra la societat civil i l'exili forçat— que el govern del president Daniel Ortega i la vicepresidenta Rosario Murillo ha utilitzat per a aconseguir el tancament gradual de l'espai cívic, silenciar les persones defensores de drets humans, activistes, periodistes i qualsevol veu dissident o crítica al govern, i operar sense cap mena de control ni rendició de comptes. La implementació d'aquests mètodes ha provocat un ampli ventall de violacions a drets humans, entre les quals la detenció arbitrària, la tortura, la desaparició forçada, les execucions extrajudicials, i la privació arbitrària de la nacionalitat.
D'acord amb la informació aconseguida per Amnistia Internacional, l'ús excessiu de la força ha estat exercit per les forces policials, en moltes ocasions en coordinació amb grups parapolicials, els qui han estat els responsables de milers de detencions arbitràries en diferents moments, al llarg d'aquests cinc anys. Aquests cossos repressius s'han caracteritzat a més per l'ús d'armes letals en contextos no autoritzats pel dret internacional, la qual cosa ha causat la mort de centenars de persones, algunes de les quals ja han estat qualificades per òrgans de control de drets humans com a execucions extrajudicials, un crim del dret internacional.
Mitjançant la informació d'organitzacions de societat civil nicaragüenques i la documentació directa de casos en diferents èpoques entre 2018 i 2023, Amnistia Internacional ha aconseguit confirmar la cooptació del sistema judicial, el qual, en col·laboració amb altres autoritats nacionals, ha desenvolupat judicis injustos en contra de persones pel simple fet de ser considerades crítiques al govern. En els casos documentats en l'informe es va verificar com el govern ha utilitzat el procés penal com una eina de control i repressió contra persones considerades dissidents o opositores. Aquesta instrumentalització del procés penal ha portat a l'empresonament de centenars de persones només per exercir el seu dret a la llibertat de reunió pacífica, denunciar els abusos comesos per les autoritats i defensar i promoure els drets humans a Nicaragua.
L'organització també fa un recompte dels actes de fustigació i repressió que el govern nicaragüenc ha realitzat contra les organitzacions de drets humans i mitjans de comunicació independents. Durant l'últim quinquenni el govern ha creat una sèrie de lleis per a restringir la llibertat d'associació i expressió i ha sotmès a les organitzacions de drets humans i els mitjans a campanyes de desprestigi, intervencions il·legítimes en les seves operacions i la criminalització injusta dels seus membres.
Un dels mètodes més freqüents que el govern nicaragüenc ha utilitzat per a reprimir a aquests actors ha estat la cancel·lació de les seves persones jurídiques, la irrupció en les seves instal·lacions i la confiscació de les seves propietats, limitant severament la seva capacitat d'actuar. A més, les persones defensores de drets humans, activistes de diversa índole i periodistes han sofert assetjament, amenaces i fins i tot atacs a la seva integritat física. Molts han hagut de fugir del país o han decidit cessar el seu treball temporalment per temor a la seva seguretat.
L'informe compte també com la inestabilitat social i econòmica que ha generat la repressió sense treva i la crisi de drets humans en la qual Nicaragua es troba ofegada des de 2018, ha provocat la sortida forçada del país de milers de persones. Amnistia Internacional explica que, en el cas nicaragüenc, les persones que han sofert desplaçament forçat en els últims cinc anys han de gaudir d'una protecció internacional.
Finalment, l'informe aborda la privació arbitrària de nacionalitat de què han estat víctimes més de 300 persones, moltes de les quals van quedar en situació d'apàtrida, un estatus que les col·loca en un major nivell d'indefensió i amb seriosos obstacles per a exercir altres drets com el de la salut, l'educació i una ocupació decent. Davant aquest escenari Amnistia Internacional recorda a la comunitat internacional sobre la responsabilitat compartida d'oferir protecció a aquestes persones.
“A cinc anys del seu inici, la crisi de drets humans a Nicaragua se sosté per la pèrdua de l'estat de dret, l'aprovació de reformes normatives que han afectat la independència del poder judicial i el tancament a l'escrutini de mecanismes de control de drets humans, tant regionals com universals”, va dir Erika Guevara Rosas.
“Avui més que mai la comunitat internacional ha de continuar actuant de manera articulada i contundent. Però no només en el moment de reconèixer i condemnar la sistematicitat de les violacions de drets humans sota el govern de Daniel Ortega i Rosario Murilo, sinó també en la manera en què es promouen i garanteixen els drets de justícia, veritat i reparació per als milers de víctimes que ha cobrat —i continua cobrant— una política molt repressiva que aixafa els drets humans”.