La comunitat internacional ha d'impedir urgentment que els enviaments de combustible per a aviació arribin a l'exèrcit de Myanmar. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional avui, en publicar una recerca sobre les empreses implicades en la cadena de subministrament, i escandalosos relats nous sobre mortífers atacs aeris contra civils.
Deadly Cargo: Exposing the Supply Chain that Fuels War Crimes in Myanmar proporciona la l’examen més detallat sobre el combustible per a aviació d’ençà que els militars van prendre el poder en el cop d'estat de 2021, des del distant port d'on va partir originalment el combustible fins als il·legals atacs aeris que van matar a civils, així com tots els passos intermedis.
“Aquests atacs aeris han devastat famílies, terroritzat a civils, i matat i mutilat a víctimes. Però, sense combustible, els avions no poden volar i causar estralls. Avui demanem a subministradors, agents marítims, armadors de vaixells i asseguradors marítims que es retirin d'una cadena de subministrament que beneficia a la Força Aèria de Myanmar”, ha manifestat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.
"No pot haver-hi cap justificació per participar en el subministrament de combustible per a aviació militar que té un flagrant menyspreu pels drets humans i ha estat acusat repetidament de cometre crims de guerra, crims de lesa humanitat i altres violacions greus dels drets humans."
La recerca d'Amnistia Internacional ha estat duta a terme en col·laboració amb Justice For Myanmar i amb el suport d'altres organitzacions de la societat civil, com Burma Campaign UK.
L'informe es basa en una àmplia diversitat de fonts, inclosos documents d'empreses filtrats, arxius d'empreses, dades de rastreig de vaixells, imatges de satèl·lit, registres públics, entrevistes exclusives amb desertors de la Força Aèria de Myanmar i fonts pròximes a Puma Energy.
També compta amb testimoniatges de supervivents d'atacs aeris, que van compartir les seves terribles experiències per donar llum sobre el cost humà d'aquests atacs il·legals. Les víctimes d'atacs aeris formes part dels més de 2.300 civils que han mort a les mans de l’exèrcit des del cop d’estat.
Ka Naw, un home de 73 anys d'edat que va ser testimoni d'un atac aeri contra un poble habitat en l’estat de Kayah (Karenni), a l'est de Myanmar, que va matar a civils el febrer de 2022, descriu com va ser.
“El soroll era tan fort. Vaig veure’ls (els avions) baixant, bombardejant, i després pujant de nou”, va dir. “Volaven molt baix [...] En la primera passada van llançar bombes, i posteriorment es van donar la volta i van disparar amb metralladores.”
La cadena de subministrament, exposada
Les empreses tenen la responsabilitat de respectar els drets humans amb independència del lloc on desenvolupin les seves activitats. No obstant això, les proves publicades avui per Amnistia Internacional demostren que les accions d'algunes empreses implicades en el subministrament de combustible per a aviació a Myanmar les vinculen als crims de guerra comesos per l'exèrcit del país.
Des de 2015, la principal empresa estrangera implicada en el maneig, emmagatzematge i distribució de combustible per a aviació a Myanmar ha estat Puma Energy, pertanyent en gran part al gegant comercial Trafigura. Puma Energy ha desplegat les seves activitats a Myanmar a través del seu filial Puma Energy Àsia Sun (PEAS) i de l'empresa conjunta National Energy Puma Aviation Services (NEPAS). Segons Puma Energy, des de febrer de 2021 i fins al 5 d'octubre de 2022, l'empresa va limitar les seves operacions a la provisió de combustible per a aviació amb finalitats civils. Tanmateix, aquest informe demostra el contrari.
Les nostres conclusions indiquen que el combustible per a aviació (Jet A-1) entra a Myanmar principalment per una terminal del port de Thilawa gestionada per PEAS. Amnistia Internacional va identificar vuit enviaments diferents de combustible per a aviació que van ser descarregats en aquesta terminal entre febrer de 2021 i mitjans de setembre de 2022.
El combustible després es va emmagatzemar en la terminal de PEAS fins que va ser transportat en camions cisterna als magatzems de NEPAS i a bases aèries militars de tot el país. Segons dades obtingudes entre desembre de 2021 i agost de 2022, alguns magatzems de NEPAS estan vinculats a bases aèries militars, la qual cosa demostra que l'ús civil i militar del combustible per a aviació està inextricablement lligat. En facilitar l'accés de l'exèrcit de Myanmar al combustible per a aviació, Puma Energy va contribuir als danys causats als drets humans per l'exèrcit del país.
La mateixa Puma Energy va reconèixer a Amnistia Internacional que havia “tingut coneixement d'informes que indicaven que l'exèrcit exigia per la força combustible en determinades instal·lacions aeroportuàries de NEPAS. Aquests presumptes incidents van minar la nostra confiança en la capacitat de NEPAS de mantenir els controls establerts”.
El 26 de setembre, Amnistia Internacional va presentar a Puma Energy les proves d'aquest informe. Deu dies després, l'empresa va anunciar que abandonava el país i venia el seu negoci a Myanmar.
“Reconeixem la decisió de Puma Energy d'abandonar Myanmar, però l'anunci de vendes a una ‘empresa privada de propietat local’ no revelada suscita una preocupació totalment nova sobre la necessitat de retirar-se de manera responsable i transparent i d'evitar deixar la infraestructura del combustible per a aviació en mans de l'exèrcit de Myanmar”, ha manifestat Montse Ferrer, investigadora d'Amnistia Internacional sobre Empreses i Drets Humans.
“Puma Energy ha de retirar-se responsablement i contribuir a la reparació de qualsevol mal. Això hauria de començar amb consultes a representants de les comunitats de Myanmar que s'han vist afectades per atacs aeris il·legítims per a trobar mesures adequades de reparació”, ha declarat Montse Ferrer.
Enviaments revelats
Però Puma no està sola. Altres empreses exerceixen papers importants en la cadena de subministrament de combustible d'aviació a Myanmar, la qual cosa les vincula a les mateixes violacions dels drets humans.
Entre febrer de 2021 i el 17 de setembre de 2022, almenys set petroliers van descarregar vuit enviaments de combustible per a aviació a la terminal del port gestionada per la filial de Puma Energy PEAS a Thilawa, a la capital comercial, Yangon.
Amnistia Internacional va confirmar el proveïdor i la data de quatre dels enviaments: Singapore Petroleum Company (SPC), de propietat exclusiva de PetroChina (SPC) (desembre de 2021), Rosneft, de Rússia (desembre de 2021), Chevron Singapore (febrer de 2022) i Thai Oil (juny de 2022). Així mateix, ExxonMobil està vinculada a un enviament realitzat el juny de 2022.
Els documents obtinguts per Amnistia Internacional mostren que els enviaments de Thai Oil i SPC de PetroChina estaven destinats a ser utilitzats per la Força Aèria de Myanmar.
Representants de Rosneft, Chevron i Thai Oil van dir a Amnistia Internacional que havien rebut garanties que els enviaments serien només per a fins civils. La SPC de PetroChina no va respondre a les sol·licituds de comentaris. En resposta a les cartes d'Amnistia Internacional, Thai Oil va declarar que suspendrà les vendes de combustible d'aviació Jet A-1 a Myanmar "fins que no existeixi tal problema".
Respecte a Rosneft, Chevron i Thai Oil, els seus representants van dir a Amnistia Internacional que havien rebut garanties que els enviaments serien únicament per a ús civil. SPC de PetroChina no va respondre a la petició de comentaris. En resposta a les cartes d'Amnistia Internacional, Thai Oil va declarar que suspendrà les vendes de combustible per a aviació Jet A-1 a Myanmar “fins que es posi fi a l’assumpte en qüestió”.
"Qualsevol empresa que dugui a terme la deguda diligència en matèria de drets humans ha d'adonar-se que vendre combustible d'aviació a un client situat en un país governat per un exèrcit amb un historial atroç en matèria de drets humans constitueix, com a mínim, un alt risc", ha declarat Montse Ferrer.
També s'ha descobert que l'armador coreà de vaixells Pa Ocean i l'empresa naviliera noruega Wilhelmsen estan implicats en una sèrie d'enviaments de combustible per a aviació. Pa Ocean no va respondre a Amnistia. Wilhelmsen va dir que creien que els enviaments eren per a ús civil, però també va afirmar que deixaran “immediatament de proporcionar serveis d'agència de qualsevol mena a vaixells o propietaris de carregaments que descarreguin combustible per a aviació Jet A-1 en ports de Myanmar”.
Documentació sobre atacs aeris
En el transcurs d'aquesta recerca, Amnistia Internacional va documentar 16 atacs aeris il·legítims que van tenir lloc entre el març de 2021 i l’agost de 2022 en els estats de Kayah, Kayin i Chin, així com a la regió de Sagaing.
Com a novetat preocupant, en dos d'aquests atacs Amnistia Internacional va documentar l'ús per part de l'exèrcit de Myanmar de municions de ram, prohibides internacionalment pel seu caràcter intrínsecament indiscriminat.
Amnistia Internacional ha pogut vincular directament quatre bases aèries —Hmawbi, Magway, Tada-O i Taungoo— amb atacs que constitueixen crims de guerra.
Els atacs aeris documentats van matar en total almenys a 15 civils, van ferir almenys a uns altres 36 civils i van destruir cases, edificis religiosos, escoles, instal·lacions mèdiques i un camp de persones desplaçades.
La xifra de morts causades per atacs aeris es basa en el que Amnistia Internacional ha pogut verificar a través de proves directes, inclosos testimonis i noms de víctimes, corroborades sovint per material fotogràfic i de vídeo sobre els atacs.
Segons els informes dels mitjans de comunicació i en documentació a part sobre drets humans, es dibuixa un patró molt més ampli d'atacs aeris il·legítims que han matat i ferit a civils a tot Myanmar, cosa que significa que el nombre real de morts és molt més alta.
En la gran majoria d'aquests casos documentats només sembla haver-hi hagut civils presents en el lloc i el moment de l’atac.
Les germanes Maria i Caroline, d'uns 15 i 12 anys, van morir en un atac aeri nocturn el 17 de gener de 2022 en un camp per a persones internament desplaçades de Ree Khee Bu, a l'estat de Kayah, fronterer amb Tailàndia. Nu Nu, un home d'uns 50 anys, també va morir. Kaw Reh, el pare de les nenes, de 50 anys, que s'havia allotjat aquella nit en un altre poble, va arribar l’endemà al matí per a trobar els seus cossos coberts amb tela.
"Van col·locar els cadàvers de les meves filles i de l'home a l'església. Només volia veure els cossos i asseure'm allí", va dir, afegint que les pertinences de la família en el lloc del bombardeig havien estat destruïdes per la metralla o bé cremades pels altres residents perquè hi havia "òrgans i sang per tot arreu".
La seva altra filla, supervivent de l’atac, abans extravertida i activa, ara ja no juga amb altres nens.
El juliol de 2022, dos investigadors d'Amnistia Internacional van visitar el lloc de l'atac i van examinar els cràters de les bombes i altres danys que encara es veien. Donada l'absència de combatents o altres objectius militars pels voltants en el moment de l'atac, aquest sembla ser un atac directe contra la població civil i constituiria un crim de guerra.
"El combustible per a aviació subministrat, importat, emmagatzemat i distribuït per una sèrie d'empreses ha estat essencial perquè l'exèrcit de Myanmar dugui a terme aquest tipus d’atacs aeris horribles. És hora de trencar d'una vegada per sempre la cadena de subministrament de combustible per a aviació de la Força Aèria de Myanmar", ha declarat Montse Ferrer.