"L'imminent cinquè aniversari de la crisi rohingya ha de ser un moment decisiu en la recerca urgent de justícia per a les víctimes i per exigir comptes als responsables", ha declarat avui Amnistia Internacional.
El 25 d'agost de 2017, l'exèrcit de Myanmar va llançar un seguit d'operacions violentes contra la població rohingya en el nord de l'estat de Rakhine que es va traduir en greus crims de dret internacional i l'incendi de pobles sencers, i va obligar centenars de milers de persones a fugir a Bangladesh.
"Aquest aniversari és un inquietant recordatori que ni un sol oficial d'alta graduació de les forces armades de Myanmar ha estat jutjat per l'atroç campanya de violència contra la població rohingya", ha manifestat Ming Yu Hah, directora regional adjunta de Campanyes d'Amnistia Internacional.
"Amnistia Internacional expressa la seva solidaritat amb la població rohingya a l'estat de Rakhine i amb el prop d'un milió de persones refugiades que viuen a l'altre bandat de la frontera, a Bangladesh. És essencial que hi hagi una justícia real per posar fi a l'espiral d'impunitat que assola Myanmar des de fa molts anys".
Cinc anys després, la població rohingya de l'estat de Rakhine segueix mancant de llibertat de circulació i d'altres drets fonamentals, com ara accés a alimentació, atenció mèdica i educació adequades, problemes que agreuja la creixent inseguretat conseqüència del cop d'estat militar de 2021 al país. A l'altre costat de la frontera, a Bangladesh, la població refugiada rohingya viu en una situació incerta en la qual no té ni l'oportunitat de tornar sense riscos a casa seva a Myanmar ni una manera de viure pacíficament a Bangladesh, en els camps de la qual per a persones refugiades la violència va en augment.
"Patim dificultats enormes en els camps de refugiats", va explicar a Amnistia Internacional San thai Shin, refugiat rohingya en el camp de Cox's Bazar de Bangladesh al juny. "No sabem com podrem tornar alguna vegada a casa. No estem fora de perill en els camps de refugiats ni a Arakan [estat de Rakhine a Myanmar]".
“El nostre poble està perdent la vida per la violència de les bandes en els camps de refugiats, el desastre mediambiental o per intentar migrar a altres països per vies perilloses”
"El nostre poble està perdent la vida per la violència de les bandes en els camps de refugiats, en el desastre mediambiental o per intentar migrar a altres països per vies perilloses, a través de mars mortals i per altres mitjans".
És important que alguns esforços de justícia internacional avancin. Al juliol de 2022, la Cort Internacional de Justícia (CPI) va rebutjar les objeccions de Myanmar i va decidir que té jurisdicció per continuar les actuacions iniciades pel govern de Gàmbia contra el govern de Myanmar el 2019 en virtut de la Convenció sobre el Genocidi.
"La decisió de la Cort Internacional de Justícia és un pas vital en els esforços en curs per fer que el govern de Myanmar reti comptes dels seus actes", va afirmar Ming Yu Hah.
La CPI també està investigant crims comesos el 2016 i 2017 contra la població rohingya. Encara que Myanmar no ha ratificat l'Estatut de la CPI, aquest organisme està examinant presumptes crims comesos en part en territori de Bangladesh o d'altres Estats. Amnistia Internacional ha demanat al Consell de Seguretat de l'ONU que remeti tota la situació de Myanmar a la Fiscalia de la Cort Penal Internacional perquè pugui dur-se a terme una investigació de tots els crims comesos a Myanmar.
A més, en aplicació del principi de jurisdicció universal, que permet a les autoritats nacionals d'un país investigar crims de dret internacional comeses a qualsevol altre país del món en nom de la comunitat internacional, a l'Argentina s'està realitzant una investigació sobre altres crims comesos a Myanmar. La causa, que va ser iniciada per l'Organització Rohingya Birmana Regne Unit (BROUK), espera exigir comptes a alts comandaments militars de la seva presumpta responsabilitat en crims contra el poble rohingya.
Aquests esforços han de rebre suport i altres Estats haurien de també adoptar mesures per investigar i jutjar els crims davant els seus tribunals nacionals.
"L'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic ha d'exercir alhora un paper més enèrgic, resolt i de lideratge en la defensa del poble rohingya i pressionar per exigir responsabilitats a Myanmar", va afegir Ming Yu Hah.
"Reiterem la nostra crida a les autoritats perquè respectin i garanteixin la participació de la població rohingya en les decisions que l'afecten a fi de protegir els seus drets humans".
Informació complementària
Més de 740.000 dones, homes, nens i nenes rohinyás van fugir del nord de l'estat de Rakhine a la veïna Bangladesh quan, a l'agost de 2017, les forces de seguretat de Myanmar van llançar un atac generalitzat i sistemàtic contra llogarets rohingya en el qual es van cometre homicidis extrajudicials, es van destruir propietats i es van perpetrar agressions sexuals. L'assalt es va produir després d'una sèrie del que, segons les forces armades, eren atacs rebels contra llocs policials.
Tenint en compte dècades anteriors de violència contra la població rohingya, es calcula que en l'actualitat viuen a Bangladesh un milió de persones rohinyás refugiades, mentre moltes de les seves cases a l'estat de Rakhine han estat totalment destruïdes.
La Missió Internacional Independent d'Investigació de l'ONU sobre Myanmar havia demanat anteriorment que s'investigués i processés al general Min Aung Hlaing i a altres alts comandaments militars per crims de guerra, crims de lesa humanitat i genocidi. Min Aung Hlaing va assumir la funció de president del Consell d'Administració de l'Estat després del cop de febrer de 2021.
En un informe publicat aquest mateix mes, des del cop d'estat, Amnistia Internacional ha documentat la repressió i la detenció arbitrària dels qui exerceixen el seu dret a la llibertat d'expressió, associació i reunió pacífica, així com desaparicions forçades, tortures i altres tractes inhumans en detenció.
Segons informes, més de 2.000 persones han mort violentament des del cop d'estat i Myanmar ha executat arbitràriament a quatre persones després de judicis manifestament injusts després de dècades sense aplicar la pena capital.
Un informe d'Amnistia Internacional publicat al juliol mostrava que l'exèrcit de Myanmar està cometent crims de guerra amb la col·locació de mines terrestres prohibides a l'entorn de pobles de l'estat de Kayah (Karenni), mentre un informe de maig va mostrar que els militars utilitzen atacs i bombardejos aeris com a forma de càstig col·lectiu contra la població civil.