“El meu cos, els meus drets!”: nova ciberacció d'Amnistia Internacional en favor dels drets sexuals i reproductius de les dones

Milions de joves i nenes a tot el món són obligades a casar-se, pateixen violència sexual, se'ls nega l'accés a anticonceptius, no poden prevenir la sida i pateixen moltes altres violacions dels drets a la salut reproductiva i sexual que tenen greus conseqüències a la seva vida.

Amnistia Internacional, en la vigília del Dia Internacional pels drets de la Dona que se celebra el 8 de març, fa una crida a la comunitat internacional perquè respecti els drets sexuals i reproductius de les nenes i les dones, amb l'impuls polítiques que les protegeixin de les vulneracions dels drets humans.

Amb aquest objectiu, l'organització llança una ciberacció, “El meu cos, els meus drets!”, a través del seu centre d'activisme a Internet: www.actuaambamnistia.org amb la petició adreçada als líders mundials. Lliurarà les signatures recollides com a mesura de pressió en la propera reunió de Nacions Unides en la qual s'abordin els drets sexuals i reproductius al llarg d'aquest any.

Testimonis colpidors

La Latifah, una nena indonèsia de 14 anys, va ser acusada d'adulteri per la policia local quan va  denunciar que havia estat violada. La Louisa, una jove de Burkina Faso, va ser insultada i bufetejada mentre donava a llum en un hospital local. A la Marta, una empleada domèstica indonèsia de 30 anys, li van negar anticonceptius en un centre de salut de Jakarta perquè encara no havia tingut fills. L'Elena, una nena de 10 anys violada per un sacerdot a Nicaragua, va patir pressions perquè guardés silenci i no denunciés l'abús abans que el violador fos finalment processat i condemnat a 30 anys de presó.

Els noms d'aquestes dones són ficticis, però les històries són reals i mostren les conseqüències de l'arrelada discriminació que pateixen milions de dones i nenes de tot el món, simplement, a causa del gènere.

Per Amnistia Internacional, quan les dones i nenes no tenen accés als serveis de salut efectius i a la informació sobre aquests, les conseqüències són sovint catastròfiques. En molts països, la manca d'autonomia i capacitat decisòria sol constituir un impediment addicional per a les dones i les nenes.

L'ONU ha denunciat recentment que cada dia moren prop de 800 dones per causes relacionades amb l'embaràs i el part, i que, per cadascuna d'elles, 20 més suporten patiments durant tota la vida com a conseqüència de lesions, infeccions, malalties o discapacitats derivades de l'embaràs, el part o d'avortaments practicats en condicions de risc.

“D'Indonèsia al Perú, de Sierra Leone als Estats Units, milions de dones i nenes paguen amb la vida les polítiques de salut fallides, l'atenció insuficient i les lleis discriminatòries. Moltes pateixen discriminació i violència a les famílies i comunitats, amb ben poca o nul·la esperança d'obtenir justícia o rebre suport dels seus governs”, ha afirmat Marianne Mollmann, assessora general de política d'Amnistia Internacional.

El cost de ser pobre

En molts països, a les dones i les nenes els resulta gairebé impossible accedir a informació i serveis bàsics de salut sexual i reproductiva.

En alguns casos es deu a què els governs no hi donen prioritat ni hi inverteixen recursos. En uns altres, quan existeixen serveis de salut, solen estar concentrats en zones més pròsperes, cosa que limita l'accés a moltes dones que viuen massa lluny o que no poden permetre's el cost del desplaçament fins allà.

Amnistia Internacional ha documentat que les dones que viuen en la pobresa, encara que aconsegueixin arribar als centres de salut, en ocasions són objecte de maltractament per part de professionals de la salut que no entenen les seves necessitats i que, fins i tot, ni tan sols parlen el seu idioma. Això no només passa en països del Sud del món. Als Estats Units, per exemple, moltes dones migrants van afirmar que les havien fet fora del centre de salut just després de donar a llum perquè no tenien diners suficients per pagar el tractament.

“Cada any, milions de dones i nenes es troben amb obstacles gairebé insalvables per accedir a l'atenció a la salut més bàsica, especialment quan es tracta de la seva salut sexual i reproductiva. Se'ls nega sistemàticament l'accés a informació, anticonceptius, serveis obstètrics d'emergència, i fins i tot a reparacions per l'atenció de baixa qualitat”, ha afirmat Mollmann. “La tràgica realitat és que moltes morts i lesions relacionades amb l'embaràs i el part són evitables”.

Manca d'informació

Després d'examinar la disponibilitat i qualitat de l'accés a l'atenció a la salut en més d'una desena de països, Amnistia Internacional conclou que una de les principals causes de mort de les dones és la manca d'informació sobre els serveis d'atenció a la salut disponibles.

A Indonèsia, per exemple, les dones entrevistades per l'organització van afirmar que no se'ls proporcionava informació adequada sobre el dret a accedir a anticonceptius.

La manca d'informació, unida a les restriccions en l'accés a l'avortament, suposa que moltes dones joves no tenen més remei que seguir endavant amb un embaràs no desitjat o sotmetre's a un avortament clandestí, que sol practicar-se en condicions poc segures.

Segons estimacions de l'ONU, dels aproximadament 19 milions d'avortaments insegurs que es duen a terme anualment als països del Sud, 2,5 milions es practiquen a adolescents, i el 70 per cent de les hospitalitzacions derivades d'avortaments en condicions de risc, són de nenes d'entre 10 i 19 anys.

Al 2011, ONUSIDA va informar que només el 34% de la joventut dels països del Sud era capaç de respondre correctament cinc preguntes bàsiques sobre el VIH i com prevenir-lo. Actualment, en aquesta mateixa població es registra el 41 per cent de tots els nous casos de VIH.