Avui, Amnistía Internacional ha entregat al Congrés dels Diputats més de 327.000 firmes, recollides per la campanya Seguim demanant justícia, per reclamar a les Corts espanyoles que garanteixin el respecte, la protecció i la realització del dret a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes de les greus violacions de drets humans comeses durant la Guerra Civil i el franquisme.
Aquest acte de lliurament de signatures coincideix amb el dia en què té lloc el debat parlamentari sobre el Projecte de Llei de Memòria Democràtica presentat pel Govern espanyol. Aquesta llei, si s'aprova i s’executa, contribuiria a avançar en el reconeixement i la reparació de les víctimes, però necessita encara importants modificacions per estar completament alineada amb els estàndards internacionals de drets humans.
Amnistia Internacional valora positivament algunes de les mesures que recull el Projecte de Llei, com l'atribució de responsabilitat a l'Estat sobre la recerca i exhumació de persones víctimes de desaparició forçada; la creació d’una Fiscalia especialitzada a la qual correspondrà impulsar els processos de recerca de desapareguts; i la declaració de nul·litat de les sentències injustes dictades durant la Guerra Civil i el règim franquista.
“És bona notícia que la futura llei estableixi que la recerca de persones desaparegudes correspon a l'Estat, que assumeix de forma directa l'exhumació i identificació de víctimes de desaparició forçada, així com la restitució de les despulles a les famílies”
“És una bona notícia que la futura llei estableixi que la recerca de persones desaparegudes correspon a l'Estat, que ha d'assumir de forma directa les tasques d'exhumació i identificació de les víctimes de desaparició forçada, així com la restitució de les restes a les famílies. Lamentablement aquesta feina recau des de fa dècades en els mateixos familiars i en associacions privades. Demanem que s'estableixi una oficina de caràcter estatal, accessible per a les víctimes, que centralitzi la gestió d'aquests processos de recerca, i que s'asseguri en qualsevol cas l'actuació de les autoritats judicials”, ha manifestat Daniel Canales, responsable de política interior d'Amnistia Internacional Espanya.
La principal i més preocupant omissió en el Projecte de Llei rau en l'absència de mesures que eliminin els obstacles a la investigació judicial dels crims de dret internacional comesos a Espanya en el passat. Aquests obstacles han estat confirmats recentment per les resolucions del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, que evidencien la persistent negativa de l'Estat espanyol a posar punt i final a la impunitat per les greus violacions als drets humans comeses a Espanya durant la Guerra Civil i el franquisme.
Sentències que perpetuen la impunitat
Al febrer de 2021, el Tribunal Suprem va dictar una sentència confirmant el tancament de la investigació del cas de "la fossa dels mestres", un procés impulsat per l'Associació Recuerdo y Dignidadque va aconseguir exhumar el 2017 la fossa on es trobaven cinc mestres desapareguts a Cobertelada, Sòria, i lliurar les seves restes mortals a les famílies l'any següent. Nou anys després de la sentència de febrer de 2012, el Tribunal Suprem va tornar a rebutjar que els tribunals espanyols puguin investigar aquestes greus violacions de drets humans, amb base a arguments contraris al dret internacional com la prescripció, la negativa a reconèixer la naturalesa continuada de les desaparicions forçades, la defunció dels presumptes perpetradors, i l'aplicació en qualsevol cas de la Llei d'Amnistia de 1977, de la qual és a punt de complir-se’n el 44è aniversari.
En un acte fet públic a finals de setembre de 2021, el Tribunal Constitucional decidia no concedir empara a Gerardo Iglesias, que havia denunciat davant un jutjat penal haver sofert tortures sota detenció en tres ocasions durant el franquisme (1964, 1967, 1974). La negativa a investigar aquestes denúncies per part dels tribunals espanyols ha estat avalada pel Tribunal Constitucional, en una decisió adoptada pel vot de vuit magistrats contra tres, que han formulat dos vots particulars. Amnistia Internacional manifesta gran preocupació per una resolució que assegura que conforme al dret internacional no existeix una obligació per a l'Estat espanyol d'investigar penalment aquestes greus violacions als drets humans, ignorant d'aquesta manera diversos pronunciaments del Tribunal Europeu de Drets Humans, Comitè de Drets Humans de Nacions Unides o de la Cort Interamericana de Drets Humans.
L'absència d'investigacions judicials per les greus violacions de drets humans comeses a Espanya en el passat ha estat denunciada recentment per mecanismes de Nacions Unides. El Relator de Nacions Unides per a la promoció de Veritat, Justícia i Reparació, Fabián Salvioni, afirmava en un informe presentat al Consell de Drets Humans el passat 16 de setembre que “a Espanya, les violacions de drets humans comeses durant el règim franquista queden impunes”. El Relator reclamava la derogació de la Llei d'Amnistia, i que el Projecte de Llei de Memòria Democràtica atorgui competències per investigar aquestes violacions de drets humans a la nova Fiscalia de Memòria Democràtica. A més, demana que els processos de recerca de desapareguts siguin desenvolupats en el marc de procediments judicials, com exigeix el dret internacional, i lamenta que el Projecte de Llei no estableixi cap tipus de responsabilitat patrimonial de l'Estat cap a les víctimes, incloses aquelles condemnades en judicis injustos, la qual cosa contravé els estàndards internacionals.
Per la seva banda, el Comitè contra les Desaparicions Forçades va publicar el 30 de setembre les conclusions del seu examen a l'Estat espanyol, en les quals reconeixia que la futura Llei de Memòria Democràtica pot constituir un avenç, però mostrant preocupació per l'absència de mesures que eliminin els obstacles a la investigació judicial com la Llei d'Amnistia. El Comitè instava Espanya a investigar judicialment les desaparicions forçades, independentment del temps transcorregut des que es van iniciar, i a considerar la creació d'una comissió que determini la veritat sobre les violacions de drets humans comeses en el passat.
Millores per aconseguir una llei efectiva
Amnistia Internacional recomana a les Corts espanyoles que prenguin en consideració les recomanacions formulades pels mecanismes de drets humans de Nacions Unides, i que impulsi millores en el text de la llei per alinear-les amb els estàndards internacionals. Per això, l'organització recomana, entre altres aspectes:
1. Que s'estableixi una política de promoció de la veritat col·lectiva, i es contempli la creació d'un òrgan oficial de caràcter no judicial que investigui els greus abusos comesos en aquest període, que el seu objectiu sigui contribuir a l'esclariment de la veritat, però que no substitueixi el dret de les víctimes a obtenir justícia.
2. Que cap disposició de la Llei d'Amnistia de 1977 pugui interpretar-se com una norma d'impunitat que obstaculitzi les investigacions i l'accés a la justícia. I que s'adoptin els principis elementals d'investigació de crims de dret internacional, com són: la imprescriptibilitat dels delictes, la no aplicació d'amnisties, o l'obligació d'investigar amb independència de la mort dels presumptes responsables.
3. Que es garanteixi el dret a la reparació de les víctimes i els seus familiars en tots els seus vessants, que van des de la rehabilitació de tots els seus drets fins a la concessió d'indemnitzacions per tots els perjudicis econòmicament avaluables, inclosos els morals o els danys físics.
4. Que es contempli l'establiment d'un mecanisme o una oficina de caràcter estatal, amb presència en tot el territori i accessible per a totes les víctimes, que centralitzi la gestió dels processos de recerca de les restes mortals de víctimes de desaparició forçada, sense deixar aquesta merament delegada en altres autoritats o nivells de l'administració, i assegurant en qualsevol cas l'actuació de les autoritats judicials.
Informació de context
Al setembre de 2020, el Govern espanyol va obrir el procés de tramitació de l'Avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica. Després de ser sotmès a audiència pública, i després dels informes preceptius d'òrgans consultius, l'Avantprojecte va ser aprovat en Consell de Ministres el 22 de juliol de 2021, i ara es troba en tràmit parlamentari. ///FI