“Els Estats membres de l'ONU han de donar suport amb caràcter urgent a la suspensió de la venda, transferència i ús de programes espia per posar fi a l'endèmica vigilància il·legítima d'activistes, periodistes, professionals de l'advocacia i dirigents polítics”, ha declarat avui Amnistia Internacional.
Un total de 107.273 persones de 180 països i territoris han signat la petició de l'organització que reclama que els Estats membres de l'ONU donin suport a una moratòria mundial de la tecnologia de vigilància fins que existeixi un marc regulador adequat que protegeixi els drets humans.
“Estem presenciant una crisi global de programes espia en què activistes, periodistes i professionals de l'advocacia són objecte de vigilància invasiva com a mitjà de silenciar-los i intimidar-los”, ha afirmat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.
“Calen urgentment proteccions més fermes dels drets humans respecte l'exportació de la tecnologia de vigilància. Els Estats membres de l'ONU han de deixar d'utilitzar i de tolerar el programari espia com a eina de repressió i, fins que aquesta situació tingui lloc, s’ha de fer un pas endavant i donar suport a una moratòria mundial de l'exportació d'aquesta mena de programari”.
Els qui han signat la petició d'Amnistia se sumen a persones expertes de l'ONU i a grups de la societat civil de tot el planeta a reclamar la fi de la venda, l'exportació i la transferència de tecnologia de programes espia. La vigilància il·legítima viola el dret a la intimitat i pot violar també els drets a la llibertat d'expressió, d'opinió, d'associació i de reunió pacífica.
Les veus de les víctimes d'abusos dels programes espia s'escoltaran en el cor de l'ONU, a Nova York, divendres, quan Amnistia i entitats associades impulsin als Estats membres de l'ONU a donar suport a una moratòria mundial.
Julia Gavarrete, periodista d'El Salvador, va detallar l'impacte dels programes espia en la seva vida: “Ser objecte de vigilància m'ha portat a canviar la manera de comunicar-me i els llocs on vaig, i a pensar dues vegades el tipus d'informació que vull compartir amb altres persones, no sols per la meva pròpia seguretat, sinó per protegir la integritat dels qui es comuniquen amb mi. Com a periodista, he de protegir les fonts, però com a dona, també he de protegir la família i les amistats”.
Les empreses continuen lucrant-se de la venda de programes espia utilitzats per a vigilància il·legítima. Cada mes, es confirmen nous casos de persones afectades il·legítimament per aquests programes. L'any passat va haver-hi casos a El Salvador, Grècia, Espanya, Egipte, Israel/Territoris Palestins Ocupats, el Marroc i el Sàhara Occidental, Polònia i Tailàndia. El caràcter no regulat i opac de la indústria dels programes espia implica que pot ser que mai no coneguem la veritable magnitud d'abusos similars en els quals estiguin implicats altres actors.
Segons el dret internacional, els Estats tenen l'obligació no només de respectar els drets humans, sinó també de protegir les persones d'abusos de tercers, incloses les empreses privades.