13 octubre 2009 Amnistia Internacional sent preocupació per l’arrest i la detenció en règim d’incomunicació de set activistes sahrauís que estan sota l’amenaça de fer front a acusacions falses. L’organització demana el seu alliberament immediat, ja que es tem que siguin presos de consciència detinguts únicament per expressar pacíficament el seu suport a la lliure determinació del poble sahrauí. Alansari Ahmed Brahim Dahane, Yahdih Ettarouzi, Saleh Labihi, Dakja Lashgar, Rachid Sghir i Ali Salem Tamek van ser detinguts a les 13:30 del 8 d’octubre a l’aeroport Mohamed V de Casablanca (Marroc), al seu retorn d’Algèria, on van visitar els campaments del Tindouf entre el 26 de setembre i el 8 d’octubre. S’ha informat que han estat detinguts immediatament després de desembarcar de l’avió. Els set pertanyen a una sèrie d’organitzacions de drets humans i altres grups de la societat civil, incloses les delegacions al Sàhara Occidental de l'Associació Marroquina de Drets Humans (Association Marocaine des Droits Humains, AMDH), la Associació Sahrauí de Víctimes de Greus Violacions Drets Humans comeses per l'Estat marroquí (Associació Sahrauí des victimes des Graves violacions des droits de l'homme commis par l'état du Maroc, ASVDH) i el Col.lectiu de Defensors Saharauis de Drets Humans (Collectif des défenseurs sahrauís des droits de l'homme, CODESA); varis d’ells tenen una llarga trajectòria de vigilància i presentació d’informes sobre violacions de drets humans al Sàhara Occidental. Almenys dos dels set són antigues víctimes de desaparició forçada, incloent Dakja Lashgar, l’única dona detinguda, i Brahim Dahane, que va estar desaparegut per la força en la dècada de 1980 fins al seu alliberament el 1991. Quatre han estat prèviament empresonats, incloent Ali Salem Tamek, que havia estat adoptat per Amnistia Internacional com a pres de consciència. Un comunicat de l’agència de notícies oficial del Marroc de data 8 octubre 2009 va revelar que el fiscal de la Corona de la Cort d'Apel•lació de Casablanca va ordenar el trasllat dels set activistes sahrauís a la policia judicial. La mateixa declaració afirma que van ser detinguts com a resultat de les seves reunions amb "organitzacions que s’oposen al Marroc”, cosa que perjudica els més alts interessos nacionals, en probable referència a les reunions dels detinguts amb els representants del Front Polisario, que dirigeix un autoproclamat govern a l’exili als campaments de Tindouf. A més de les reunions amb alts representants del Front Polisario, s’ha informat que els set activistes havien assistit a una sèrie de conferències i festivals organitzats en el seu honor. Totes aquestes activitats s’haurien de considerar com l’exercici pacífic i legítim de la llibertat d’expressió, associació i reunió, garantit en el dret i les normes internacionals. Les autoritats marroquines només van informar als familiars dels detinguts de la detenció quatre dies després, per la tarda del 12 d’octubre, en contravenció de l’article 67 del Codi de Procediment Penal del Marroc, que estipula que la policia judicial ha de notificar a la família dels sospitosos, tan aviat com es decideixi situar-los en 'garde à vue' (detenció prèvia lectura de càrrecs). A més, als familiars se’ls va dir que no se’ls permetia visitar als detinguts, ja que encara estaven en 'garde à vue', confirmant els temors que aquest cas estigui sent tractat en relació a la seguretat interna o externa de l’Estat. En aquests casos -d’acord amb l’article 66 del Codi de Procediment Penal- la detenció 'garde à vue' pot ser prorrogada fins a vuit dies, en espera del permís de la fiscalia general. A Amnistia Internacional també li preocupen els informes que diuen que la família d’alemnys un dels detingut ha estat assetjada després de la detenció. Des de la nit de l’11 d’octubre, els membres de la policia i les Forces Auxiliars han envoltat la casa d'Ahmed Alansari al barri Salam de Smara i han impedit visitar la llar a qualsevol persona, inclosos altres membres de la família. Biba Lala Salkha, dona d'Ahmed Alansari, també hauria patit assetjament verbal per part dels membres de les forces de seguretat. L'11 d’octubre ella va anar a l’oficina de la fiscalia general a Smara per presentar una queixa en relació a la detenció del seu marit i la forta presència de seguretat fora de casa seva, però la seva queixa no va ser acceptada. Ella, juntament amb els seus dos fills grans, ha iniciat una vaga de fam de 48 hores el 12 d’octubre en condemna de l’assetjament. Amnistia Internacional també insta a les autoritats marroquines a revelar la ubicació exacta de la detenció dels set activistes detinguts per la policia judicial de Casablanca i a que se’ls proporcioni accés immediat als seus familiars i advocats i a qualsevol tractament mèdic que necessitin.

Antecedents

La detenció dels set sahrauís se situa en el context d’una sèrie d’atacs dels mitjans de comunicació marroquins i d’alguns partits polítics acusant als activistes de ser "traïdors" i en alguns casos pressionant perquè siguin castigats. Les visites familiars entre el Sàhara Occidental i els campaments del Tindouf, al sud-oest d'Algèria, tenen lloc sota els auspicis de l'ACNUR i els activistes sahrauís ja havien visitat Algèria abans. Aquesta va ser, però, la primera vegada que els activistes sahrauís  visitaven els campaments de Tindouf. Els seus arrestos també vénen enmig d’insistents informes d’assetjament dels activistes sahrauís, incloses les violacions del dret dels individus a sortir del país, en contravenció de l’article 12 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP), que garanteix la llibertat de circulació, i del que el Marroc és un Estat part. Per exemple, a cinc activistes sahrauís se’ls va impedir viatjar a Mauritània el 6 d’octubre. Després de llargs interrogatoris, se’ls va confiscar els seus documents d’identificació abans de ser alliberats sense que se’ls hi donés cap raó oficial per la prohibició. L’estatus del Sàhara Occidental, territori que el Marroc es va annexionar el 1975, segueix sent tabú als ulls de les autoritats marroquines, que mostren poca tolerància per les opinions que s’expressen públicament en favor de la independència del Sàhara Occidental. Les autoritats marroquines no només ataquen als activistes sahrauís que demanen l’autodeterminació del Sàhara Occidental, sinó també als sahrauís defensors de drets humans que vigilen les violacions que tenen lloc en aquest context. Sahrauís defensors de drets humans segueixen fent front a la intimidació, l’assetjament o la persecució. Amnistia Internacional tem que els defensors siguin atacats només a causa de les seves activitats de drets humans i per exercir pacíficament el seu dret a la llibertat d’expressió, inclòs el dret a advocar pacíficament per l’autodeterminació. El seu treball es dificulta encara més pel fet que no poden obtenir el registre legal de les seves organitzacions a causa dels obstacles administratius amb motivació política. Moltes vegades, Amnistia Internacional ha demanat a les autoritats marroquines que adoptin mesures concretes per garantir que els drets de tots els sahrauís a la llibertat d’expressió, associació i reunió són plenament respectats. Aquests drets estan consagrats en el dret internacional i, en particular, pel ICCPR. L’organització també ha instat a les autoritats marroquines a permetre que els defensors sahrauís de drets humans puguin recollir i difondre informació i opinions sobre qüestions de drets humans sense por a la persecució, l’assetjament o la intimidació com s’estableix a la Declaració de les Nacions Unides sobre el Dret i el Deure dels Individus, els Grups i les Institucions de Promoure i Protegir els Drets Humans Universalment Reconeguts i les Llibertats Fonamentals, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 9 de desembre de 1998.