Les autoritats del Marroc fan ús d'un ampli i estès aparell de vigilància que combina eines digitals i analògiques per a rastrejar, vigilar i en última instància silenciar periodistes, activistes i altres veus crítiques, afirma Amnistia Internacional en un nou informe.

We start with the verdict: Inside Morocco’s surveillance machine revela com les autoritats marroquines fan ús de la vigilància il·lícita per a atacar defensors i defensores dels drets humans, periodistes i altres veus dissidents i sotmeten aquestes persones a enjudiciament penal, assetjament judicial i altres formes de repressió que violen el seu dret a la privacitat, a la llibertat i a la llibertat d'expressió, associació i reunió pacífica.

“El Marroc ha adoptat plenament les pràctiques tecnoautoritàries, per al que ha adquirit una àmplia varietat de tecnologies de la vigilància per a establir i activar un sistema repressiu dissenyat específicament per a infondre por entre activistes dels drets humans i periodistes, silenciar les seves veus i obstaculitzar el seu treball dins i fora del Marroc”, ha afirmat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

En repetides ocasions, el Marroc ha negat l'ús de programes espia per a espiar la població. No obstant això, noves proves obtingudes per Amnistia Internacional, entre les quals el testimoni d'un denunciant d'irregularitats, dades de vigilància filtrats, registres governamentals de selecció d'objectius del programari espia i material d'empreses que venen eines de vigilància demostren el contrari. Basant-se en aquestes proves, l'organització documenta no només la varietat d'eines i tècniques que s'utilitzen per a atacar la dissidència sinó l'entramat de proveïdors internacionals que les subministren.

“Aquesta és una altra demostració d'una economia mundial d'opressió tecnològica, possibilitada per empreses i Estats que no compleixen les seves obligacions en virtut del dret internacional.”

“Aquest ecosistema repressiu fa que sigui difícil i perillós per a la població del Marroc exercir el dret a la llibertat d'expressió, associació i reunió pacífica. Fins i tot després d'haver estat excarcerades, aquestes persones continuen vivint sota l'ombra de la vigilància i són objecte de campanya de desprestigi amb detalls privats que només poden obtenir-se mitjançant la vigilància. Les autoritats marroquines han de posar fi de manera immediata a la vigilància il·lícita de defensors i defensores dels drets humans i periodistes”, ha declarat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

Proves pericials descobertes per Amnistia Internacional posen de manifest com persones que defensen els drets humans van ser atacades utilitzant diversos mètodes d'infecció, com la infecció física de dispositius; atacs d'1 clic, que normalment es basen en el fet que la víctima faci clic en un enllaç maliciós; atacs de 0 clics, que poden infectar a un objectiu sense que aquest hagi de fer clic en un enllaç ni realitzar cap acció, i atacs d'injecció de xarxa, perpetrats a través de la xarxa de Maroc Telecom, de propietat estatal.

Un denunciant d'irregularitats en el centre del sistema de vigilància del Marroc

Amnistia Internacional ja havia publicat anteriorment les primeres proves pericials que confirmaven les infeccions amb el programari espia Pegasus dels telèfons mòbils de defensors i defensores dels drets humans i activistes al Marroc.

Aquest nou informe identifica ara a la Direcció General de Vigilància del Territori (DGST) com l'entitat responsable de la implantació del programari espia Pegasus al Marroc, així com els abusos àmpliament documentats de Pegasus contra activistes i periodistes entre 2017 i 2021, malgrat els desmentiments anteriors de les autoritats marroquines.

Un denunciant d'irregularitats, conegut pel pseudònim Safir, és un exempleat de la DGST. En múltiples entrevistes realitzades en eldecurs de diversos anys, Safir va descriure el funcionament intern de la DGST i va detallar l'àmplia gamma d'eines i tècniques de vigilància que utilitza aquest organisme. Amnistia Internacional ha corroborat aspectes clau del testimoni de Safir amb fonts independents, proves tècniques i entrevistes amb defensors i defensores dels drets humans.

Mitjançant la combinació de testimonis directes de l'informant de la DGST amb investigació pericial de caràcter digital, entrevistes amb 10 objectius de la vigilància i dades filtrades sobre operacions de vigilància al Marroc i els diversos proveïdors de tecnologies de la vigilància, Amnistia Internacional està en condicions d'oferir una de les exposicions més detallades i esclaridores de les activitats de vigilància de l'Estat, i alhora contextualitzar els abusos dels programes espia com a tàctica situada dins d'un sistema més ampli de vigilància i control.

Safir va explicar que els dispositius personals no són segurs. Les persones triades com a objectiu són filmades i gravades en àudio en secret mentre estan detingudes, en les seves oficines i automòbils, en cafès i fins i tot en els seus dormitoris. Les trucades telefòniques són interceptades de manera sistemàtica. Es rastregen les dades d'ubicació, que revelen els moviments diaris dels i les activistes i els seus associats. Safir va explicar que agents de la DGST captaven botigues de telefonia perquè venguessin telèfons mòbils preinfectats amb programari espia, i que es recluta com a informants persones veïnes dels defensors i defensores dels drets humans triats com a objectius.

Aquestes tàctiques no sols afecten els i les activistes triats com a objectius, sinó que també s'estenen a familiars, amistats i xarxes professionals. Els agents actuen sense supervisió judicial ni rendició de comptes i ataquen els i les activistes en secret i amb impunitat.

“En definitiva, per als qui defensen els drets humans al Marroc, no hi ha pràcticament on amagar-se ni manera d'escapar de l'omnipresent xarxa de vigilància de l'Estat, que s'estén fins i tot més enllà de les fronteres del país.”

Com ataca activistes la Direcció General de Vigilància del Territori (DGST)

Les operacions de vigilància del Marroc són executades principalment per la DGST. Encara que moltes tècniques avançades de vigilància digital poden realitzar-se a distància, la DGST també ha fet ús de la infecció física de dispositius com a mètode fonamental de vigilància contra periodistes i activistes.

En el seu testimoni, Safir va assenyalar que aquests mètodes s'utilitzaven sistemàticament contra persones en trànsit en aeroports marroquins, així com mitjançant acords per a subministrar de forma encoberta dispositius “nous” a persones triades com a objectius a través de proveïdors de telèfons de segona mà. Aquests telèfons semblen nous i sense utilitzar, però quan s'activen permeten l'accés ple de les autoritats a la totalitat de les comunicacions de qui els empra.

“Infectem tants cibercafés amb programari espia de control remot. Els agents sobre el terreny ens deien quin cibercafé anava a visitar l'objectiu, i teníem visibilitat sobre el que estaven fent perquè havíem infectat prèviament totes les màquines de l'establiment”, va dir Safir.

El programari espia de control remot permet a l'operador rastrejar crides, llegir missatges, accedir a fotografies i gravar àudio.

Una vegada que una persona és assenyalada com a objectiu de la vigilància, la DGST té a la seva disposició una sèrie d'eines, incloses tecnologies avançades de vigilància digital, tant selectiva com massiva. Més enllà de la vigilància telefònica, les autoritats van col·locar de forma encoberta micròfons i altres dispositius de gravació en espais privats per a gravar converses.

El periodista Omar Radi, que va sofrir anys d'assetjament i posteriorment va ser empresonat a causa del seu treball sobre la corrupció i les violacions de drets humans, va ser víctima d'aquest mètode. Safir els va descriure com a petits micròfons que funcionen de manera sense fil mitjançant transmissió xifrada de radi, implantats en accessoris d'il·luminació del seu apartament.

Les persona que defensen els drets humans també són objecte de vigilància, enjudiciament penal i campanyes de desprestigi basades en informació que creuen que s'ha obtingut mitjançant la vigilància. Aquestes campanyes es difonen a través de plataformes afins a l'Estat, la qual cosa en molts casos ha significat deslegitimar o estigmatitzar a activistes en la societat marroquina.

La sospita que espais privats i domèstics han estat objecte d'intromissió causa un profund impacte psicològic en els defensors i defensores dels drets humans.

El 2021, el veterà activista dels drets humans Fouad Abdelmoumni va ser filmat de forma encoberta a casa amb la seva parella i el vídeo va circular a WhatsApp.

“Quan vaig veure els vídeos en què apareixia amb la meva parella en el llit, la ubicació i l'angle de la gravació eren clarament visibles. Havia d'estar en la unitat d'aire condicionat. Vaig anar a mirar però no vaig trobar res, així que vaig deduir que havien pogut instal·lar-lo i treure'l fàcilment. La qualitat de la imatge i el so era molt bona, a pesar que estava fosc, per la qual cosa l'equip havia de ser molt sofisticat”, va dir.

Safir va confirmar el testimoni d'Abdelmoumni i el va qualificar de “cas de manual” d'operació de vigilància i neteja de la DGST dissenyada per a no deixar rastre.

La investigació es va dur a terme com a part d'una col·laboració amb 14 organitzacions de mitjans de comunicació coordinades per Forbidden Stories, i es basa en el treball del periodista d'investigació marroquí Hicham Mansouri, també víctima de la maquinària de vigilància del Marroc i ara exiliat a França. El 2015 va ser empresonat per càrrecs falsos de “adulteri” i “explotació sexual” després d'un judici que no es va ajustar a les normes internacionals. Mansouri va explicar a Amnistia Internacional que la vigilància genera autocensura.

“És molt violent. Un amic em va dir que, anys després d'això, el dia que va entrar a la presó li va suposar un cert alleujament”, va dir Mansouri

L'octubre de 2019, Amnistia Internacional va documentar amb proves pericials els primers intents d'infecció amb Pegasus al Marroc contra Abdessadak El Bouchattaoui, advocat de drets humans que treballava en la defensa de manifestants del moviment Hirak El Rif. Els registres del Projecte Pegasus indiquen que el seu número de telèfon va ser incorporat al sistema Pegasus del Marroc el 19 de setembre de 2017 i seleccionat repetidament com a objectiu del programa espia en múltiples ocasions, entre elles el 23 d'octubre de 2017; poc abans havia rebut un enllaç d'infecció a través de SMS. Això confirma que les operacions del programari espia Pegasus al Marroc ja estaven plenament operatives a l'octubre de 2017.

Evolució i ús del programari espia Pegasus contra defensors i defensora dels drets humans i periodistes

Sobre la base de l'anàlisi de documents jurídics, registres de vigilància filtrats, informació de fonts obertes i el testimoniatge de Safir, l'informe ofereix proves addicionals que, a partir de setembre de 2017, la DGST va començar a instal·lar i utilitzar Pegasus, i que personal de NSO Group va dur a terme demostracions o exercicis de simulació del sistema en visites al Marroc. NSO Group desenvolupa el conegut i altament invasiu programari espia Pegasus.

Dades addicionals, procedents de materials interns de NSO Group no publicats prèviament i revelats en el marc d'una prolongada causa judicial per la via civil contra l'empresa entaulada per WhatsApp i Meta, indica que personal de NSO va impartir formació i va realitzar proves per a il·lustrar noves capacitats del seu producte de programari espia en benefici de les autoritats marroquines, a les quals NSO Group denominava internament com a client amb el nom en clau de Morgen.

L'anàlisi efectuada per Amnistia Internacional de tots els números de telèfon designats com a objectius que es van incorporar al sistema Pegasus marroquí entre setembre i desembre de 2017 proporciona proves addicionals que defensors i defensores dels drets humans i periodistes independents eren els objectius prioritaris de la DGST.

Amnistia Internacional va acarar 103 números de telèfon marroquins amb persones concretes seleccionades com a objectius potencials de Pegasus, de les quals 65 podien identificar-se com a membres de la societat civil (34 defensors i defensores dels drets humans, 22 periodistes i professionals dels mitjans de comunicació, cinc advocats i quatre personalitats acadèmiques), 25 eren representants polítics o funcionaris, i cinc eren diplomàtics o representants d'organitzacions internacionals. El vuit restants eren empresaris, figures religioses i altres la identitat o la classificació de les quals no era clara.

“L'informe també posa de manifest i atribueix pericialment a la DGST nombrosos casos d'abusos de Pegasus basant-se en l'anàlisi tècnica dels atacs d'aquest programari. En conjunt, aquestes conclusions proporcionen indicis sòlids que el Marroc va ser responsable d'una àmplia campanya de vigilància transfronterera contra periodistes crítics, activistes, professionals de l'advocacia i polítics.”

Quatre setmanes abans de la publicació de l'informe, Amnistia Internacional va escriure a les autoritats marroquines, però no ha rebut respostes.

Abans de la publicació, Amnistia Internacional va escriure a les empreses esmentades en l'informe per a comunicar-los les nostres conclusions principals relacionades amb les seves activitats.

Verint va respondre que “Verint desinvirtió d'aquesta línia de negoci l'1 de febrer de 2021. Les consultes dels mitjans de comunicació han de remetre's a Cognyte Programari Ltd.”.

Memento Labs va afirmar: “Podem confirmar-los que no existeix cap contracte actiu amb cap agència marroquina”. I va afegir: “En els últims anys, Memento Labs ha canviat radicalment la seva manera de fer negocis i ja ha implementat un programa intern de compliment per a supervisar detingudament les situacions dels diferents països”.

Amnistia Internacional no va rebre resposta de cap de les altres empreses.

A efectes del nostre informe, Amnistia Internacional considera que la vigilància és il·lícita quan es duu a terme infringint les lleis i els procediments nacionals que regeixen l'ús de la vigilància. La vigilància també pot ser il·lícita fins i tot quan es duu a terme d'acord amb els procediments jurídics nacionals si s'utilitza de maneres que contravenen el dret i les normes internacionals de drets humans.

Les pràctiques de vigilància del Marroc i moltes de les eines que utilitza violen el dret i les normes internacionals de drets humans. el Marroc ha de posar fi immediatament a la vigilància de defensors i defensores dels drets humans i periodistes que exerceixen lícitament els seus drets humans. Les autoritats judicials marroquines han de garantir que es dugui a terme una investigació independent i efectiva sobre tots el casos denunciats de vigilància il·lícita per part de la DGST.

Els Estats han de deixar d'exportar al Marroc programari espia, eines pericials de caràcter digital i altres tecnologies que envaeixen la privacitat fins que s'hagi implantat un sistema de salvaguardes dels drets humans que pugui prevenir els abusos contra els drets humans en la pràctica.