Membres de les Forces Armades de Mali, en col·laboració amb personal del grup Wagner, van cometre crims de guerra, inclosos assassinats i tortura de civils, durant les operacions conjuntes dutes a terme entre 2023 i 2025, segons afirma Amnistia Internacional en un nou informe.

‘No one is spared’: War crimes committed by the Malian army and foreign allied forces along the Mauritanian borderdocumenta els homicidis d'almenys 34 civils en set localitats malianes entre juny de 2023 i desembre de 2025 comesos per les Forces Armades de Mali i el grup Wagner (empresa militar privada russa activa a Mali des de finals de 2021 fins a juny de 2025).

L'informe també documenta altres violacions greus del dret internacional humanitari i del dret internacional dels drets humans,com tortura, desaparició forçada, i saqueig i destrucció de béns civils.

“Les nostres conclusions mostren el panorama esgarrifós al qual s'ha d'enfrontar la població civil atrapada en el conflicte, que està pagant el preu més alt mentre la impunitat continua imperant. Les autoritats malianes no poden ignorar aquestes greus denúncies i no iniciar investigacions efectives i imparcials sobre els presumptes crims”, ha declarat Marceau Sivieude, director regional d'Amnistia Internacional per a Àfrica Occidental i Central.

“Han de protegir la població civil durant les operacions militars, complir el dret internacional humanitari i garantir el seu respecte, aclarir urgentment quina cadena de comandament supervisa les actuacions del personal estranger al país i realitzar el seguiment de la seva conducta mitjançant un mecanisme nacional de rendició de comptes independent".

Homicidis il·lícits de civils

L'informe ofereix informació detallada sobre set incidents en els quals 34 persones van ser objecte d'homicidi il·lícit a les regions de Ségou, Mopti i Tombuctú.

Segons la informació recaptada per Amnistia Internacional, cap de les víctimes participava directament en les hostilitats en el moment de la seva mort. Es va disparar deliberadament contra elles quan tractaven de fugir o després de ser detingudes. Algunes van ser degollades; unes altres, cremades vives o després de morir.

A Tin Adanda, un petit llogaret de la regió de Tombuctú, quatre persones van morir de manera violenta el 12 de febrer de 2025 durant el desplegament d'una patrulla conjunta de les Forces Armades de Mali i Wagner. Hana*, supervivent refugiada a Mberra (Mauritània), va perdre a dos fills i un cosí, als qui van arrestar i van matar. Va descriure als membres de l'operació militar de la manera següent: “Gairebé tots eren homes blancs, i anaven acompanyats de les Forces Armades de Mali.”

Atacs amb drons contra la població civil

L'informe descriu detalladament dos atacs amb drons duts a terme per les Forces Armades de Mali —contra un mercat a Ejdeir (el 16 de març de 2025) i contra la casa d'una família a Tangata (al novembre de 2025), a la regió de Tombuctú—, que es van saldar amb la mort d'almenys 23 persones, entre elles almenys cinc menors d'edat.

“No trobem indicis de la presència de membres de grups armats o objectius militars en cap dels llocs atacats amb drons. De confirmar-se aquesta dada, aquestes operacions constituirien un atac directe contra la població civil i béns de caràcter civil, i haurien d'investigar-se el més aviat possible com a crims de guerra”, ha afirmat Marceau Sivieude.

A Ejdeir, l'atac amb drons, sense previ avís i durant el dia, va arribar a un mercat. El 17 de març de 2025, les Forces Armades de Mali van afirmar que havien atacat “reunions de terroristes” en un camp de trànsit situat 109 km al nord-oest de Léré, i que havien matat a “11 terroristes”. Segons l'anàlisi d'Amnistia, la informació proporcionada per les Forces Armades de Mali i, en particular, la ubicació correspon al lloc que va sofrir l'atacs amb drons a Ejdeir.

Fins i tot en el cas que hi hagués presència de combatents o objectius militars, atacar un mercat ple de civils i, a conseqüència d'això, causar víctimes civils, és una acció indiscriminada. Els atacs indiscriminats que maten i fereixen a civils són crims de guerra si es realitzen de manera intencionada o imprudent.

Segons set persones entrevistades per Amnistia Internacional, algunes de les quals van perdre a familiars o van resultar ferides en l'atac a Ejdeir, i segons organitzacions de la societat civil, en el mercat no hi havia combatents; les 16 persones mortes i les set ferides eren civils.

“Ens van lligar les mans a uns pals; els nostres peus no tocaven el sòl.”

Amnistia Internacional va entrevistar 15 homes supervivents de tortura i altres maltractaments de les regions de Ségou, Mopti i Tombuctú que van afirmar haver estat sotmesos a tortura durant les patrulles conjuntes efectuades per membres de les Forces Armades de Mali i del grup Wagner o sota custòdia a les bases militars de Léré i Nampala.

Aquesta informació es va veure corroborada per altres persones que van presenciar actes de tortura comesos contra 30 persones durant les patrulles o dins d'aquestes bases militars. Testimonis presencials van informar que cinc persones havien mort a les bases a causa de la tortura i de les deficients condicions de reclusió.

Segons la investigació d'Amnistia Internacional, aquests crims els van cometre majoritàriament integrants del grup Wagner en presència de membres de les Forces Armades de Mali, que a vegades realitzaven la funció d'intèrprets, i que miraven sense fer res o fins i tot, en alguns casos, amenaçaven a les persones detingudes. Les víctimes eren suspeses pels braços en una barra de metall, asfixiades mitjançant simulacions d'ofegament, colpejades amb barres de ferro i pals, o sotmeses a descàrregues elèctriques.

Les persones detingudes i torturades a les bases militars no van ser portades davant un tribunal. No van tenir accés a assistència lletrada ni als seus familiars al llarg de la detenció, que va durar entre un dia i quatre mesos.

Persones d'ètnia fulani, àrabs i tuaregs, al punt de mira

Un pastor de la regió de Ségou refugiat a Mauritània va afirmar: “En la seva ment [la dels soldats i els membres de Wagner], tots els pastors són terroristes, i per això no dubten a cremar persones i béns. No perdonen a ningú, ni tan sols a les persones cegues o d'edat avançada.”

La immensa majoria de les víctimes pertanyien a comunitats dedicades al pasturatge (d'ètniafulani, àrabs i tuaregs) sospitoses d'estar de connivència amb grups armats no estatals únicament pel seu origen ètnic i per la seva presència en una zona en què aquests grups estaven actius.

“Instem les autoritats malianes a garantir la plena rendició de comptes per crims de guerra comesos contra totes les comunitats. Alhora, han de garantir que les Forces Armades de Mali, els seus socis militars estrangers i els membres de grups armats sospitosos de cometre crims de guerra siguin investigats i, quan escaigui, jutjats en processos que compleixin el dret a un judici just, i sense recórrer a la pena de mort”, ha manifestat Marceau Sivieude.

“La població civil de les regions de Mali afectades pel conflicte continuen afrontant greus riscos. Les autoritats han de protegir-la i fer públic l'acord entre el govern malià i Africa Corps, que al juny de 2025 va reemplaçar al grup Wagner i opera al país actualment. La Unió Africana ha de condemnar les violacions del dret internacional humanitari comeses a Mali i donar suport a la lluita contra la impunitat per crims de dret internacional”, ha sostingut Marceau Sivieude.

Informació general

Aquest informe es basa en les investigacions efectuades entre 2025 i 2026 en 10 localitats de la regió de Hodh ech-Chargui (Mauritània), on, a data de 31 de juliol de 2026, l'ACNUR havia registrat més de 290.000 persones refugiades malianes. Amnistia Internacional va entrevistar 119 persones refugiades de les regions de Ségou, Tombuctú i Mopti.

Les conclusions de l'informe es van enviar a les autoritats malianes el 3 d'agost de 2026. Amnistia Internacional no havia rebut cap resposta en el moment de la publicació.

Durant l'últim decenni, totes les parts en el conflicte armat no internacional entre les Forces Armades Malianes i diversos grups armats no estatals han comès violacions greus del dret internacional humanitari i del dret internacional dels drets humans. Recentment, Amnistia Internacional va denunciar diversos casos d'aquesta mena de violacions comeses per membres del Grup de Suport a l'Islam i als Musulmans (GSIM) i del Front d'Alliberament d'Azawad (FAA).

Des de finals de 2021 fins a juny de 2025 es van desplegar a Mali entorn de 1.000 efectius de l'empresa privada de seguretat militar Wagner. Encara que el govern malià va negar la seva presència al país, les autoritats russes van afirmar que Mali havia sol·licitat el suport d'una empresa privada per a lluitar contra els insurgents.

El Tribunal Penal Internacional (TPI) porta investigant la situació a Mali des de 2013. El juny de 2026, Mali va notificar la seva retirada de l'Estatut de Roma. Tanmateix, això no afectarà les investigacions en curs, i el TPI mantindrà la seva jurisdicció sobre els crims contemplats en l'Estatut de Roma comesos entre gener de 2013 i el 23 de juny de 2027, data en què es farà efectiva la retirada.

*Els noms s'han modificat per a protegir la identitat de les persones en qüestió.