Amnistia Internacional insta a les autoritats iranianes que revelin quants ciutadans afganesos estan a l'espera d’una execució. Alguns informes assenyalen que 45 afganesos poden haver estat executats a l'Iran en les últimes setmanes.
Es creu que a les presons iranianes hi ha més de 4.000 afganesos. D’ells, fins a 3.000 podrien estar condemnats a mort, la majoria per delictes relacionats amb drogues.

Segons informa la premsa afganesa, el parlamentari afganès Gul Ahmad va afirmar el 12 d’abril que s’havien retornat a l'Afganistan els cossos de 45 persones executades a l'Iran durant els dies anteriors.

Les autoritats iranianes neguen aquestes xifres d’execucions i es neguen a confirmar quants afganesos corren perill de ser executats.

“Aquestes xifres són realment preocupants”, ha declarat Hassiba Hadj Sahraoui, directora adjunta del Programa Regional per a l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica. “L'Iran ha de posar fi immediatament a aquestes execucions i revelar quants ciutadans afganesos ha executat”.

“També demanem a les autoritats iranianes que aclareixin exactament quants ciutadans afganesos hi ha a les presons del país. De moment, ningú sap amb certesa quants afganesos hi ha empresonats, per quins delictes han estat condemnats ni quina és la sort que els espera. Aquest secretisme només pot augmentar el perill que es cometin errors judicials”.

“Ens preocupa particularment el fet que tants afganesos que estan a les presons iranianes hagin estat condemnats per delictes relacionats amb drogues i per tant puguin ser condemnats a mort”.

Es calcula que a l'Iran viuen un milió de refugiats afganesos que han fugit de l'Afganistan durant més de tres dècades de conflicte. En els últims anys, centenars de milers d’afganesos més han entrat al país com a migrants irregulars.

La preocupació pels afganesos va créixer al març després de la visita d’un grup de parlamentaris afganesos a l'Iran, un dels països amb un índex més alt d’execucions del món.

Després d’aquesta visita, el parlamentari afganès Taj Mohammed Mojahed va declarar que funcionaris del Tribunal Suprem havien dit als membres de la delegació que a les presons iranianes hi havia 5.630 afganesos, més de 3.000 d’ells condemnats a mort.

Una autoritat penitenciària iraniana va confirmar més tard que hi ha més de 4.000 afganesos a les presons iranianes i va admetre que era possible que la xifra de 3.000 afganesos condemnats a mort fos exacta, ja que la majoria dels presos estaven condemnats per delictes relacionats amb drogues.

Les lleis iranianes castiguen amb la mort el tràfic de diverses drogues il·legals quan aquestes superin determinada quantitat. Amnistia Internacional reconeix que l'Iran s’enfronta a greus problemes socials, econòmics i de seguretat relacionats amb el tràfic de drogues, però considera que basar d’aquesta manera la lluita contra el narcotràfic en l’ús de la pena de mort resulta ineficaç i és una equivocació, a més d'un desafiament als drets humans.

“Per desgràcia, aquestes xifres només mostren fins a quin punt les autoritats iranianes recorren equivocadament a la pena de mort. La nostra preocupació s’agreuja a causa de les greus deficiències del sistema de justícia penal iraniana i a la discriminació que sofreixen els afganesos a Iran”, ha dit Hassiba Hadj Sahraoui.

Informació complementària

Experts en drets humans de l'ONU han conclòs que els delictes relacionats amb drogues no compleixen la condició de ser “els crims més greus”, que permet imposar la pena de mort. A més, l'ONU ha instat reiteradament als seus Estats membres que siguin transparents en allò referent a l’aplicació de la pena capital.

Amnistia Internacional porta dècades documentant les deficiències en l’administració de justícia de l'Iran i el seu habitual incompliment de les garanties processals. Amb freqüència els detinguts romanen en règim d’incomunicació durant llargs períodes, cosa que augmenta el perill que siguin torturats i víctimes d’altres maltractaments. A més, sovint se’ls nega l’accés a un advocat i són obligats a “confessar” sota coacció.