L'esgarrifosa mort sota custòdia aquesta setmana de Bashar Abdel-Saud, refugiat sirià que va ser torturat, ha de ser un toc d'atenció a les autoritats libaneses perquè abordin la tortura en els seus centres de detenció, ha afirmat avui Amnistia Internacional.
Les autoritats judicials libaneses han anunciat una investigació de la fiscalia militar, però Amnistia Internacional demana que aquesta i el judici tinguin lloc davant el sistema de justícia ordinària.
“Bashar Abdel-Saud va morir cruelment sota la custòdia de l'organisme de seguretat de l'Estat libanès; les imatges del seu cos amb hematomes i talls profunds constitueixen un desolador recordatori de la necessitat d'aplicar amb urgència la llei contra la tortura de 2017. És inacceptable que es continuïn cometent actes de tortura en centres de detenció libanesos i amb aquesta brutalitat; les autoritats han de posar fi immediatament a aquesta pràctica”, ha afirmat Heba Morayef, directora regional d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.
“Encara que el fet que s'hagi posat sota custòdia a un grup de personal de seguretat per al seu interrogatori és una mesura positiva, en virtut de les normes de drets els tribunals militars han de restringir la seva jurisdicció als delictes militars comeses per personal militar. Per garantir la transparència i la imparcialitat, el cas d'Abdel-Saud ha de remetre's amb urgència a un tribunal civil. La seva família mereix justícia i reparacions per la seva tràgica pèrdua.”
Agents de seguretat de l'Estat van detenir Abdel-Saud en el seu domicili a Beirut el 31 d'agost, sense presentar una ordre d'arrest. Segons Mohammed Sablouh, l'advocat assignat al cas d'Abdel-Saud, la família va rebre una trucada d'un agent de seguretat de l'Estat quatre dies després, el 3 de setembre, per demanar-los que anessin a retirar el seu cos a la prefectura de Tebnin, al sud de Líban. Sablouh i la família es van negar a fer-se càrrec del cos si no rebien prèviament un informe forense independent i exhaustiu del doctor que ha examinat el cadàver.
Després de la commoció causada per les imatges i els vídeos filtrats, que revelen hematomes i talls profunds per tot el cos d'Abdel-Saud, la seguretat de l'Estat va emetre una declaració en què s'afirmava que havia estat detingut per possessió d'un bitllet fals de 50 dòlars i que abans de morir havia “confessat” ser membre de l'ISIS. També s'afirmava que el cas seria objecte d'una investigació interna.
El 2 de setembre, el comissionat governamental del tribunal militar va examinar el cos i va ordenar la detenció de cinc agents de la secció de seguretat de l'Estat en Tibnin, inclòs el tinent al comandament i els agents sospitosos d'haver comès tortura.
Mohammed Sablouh va explicar a Amnistia Internacional que les autoritats havien acusat fins llavors a Abdel-Saud de tres coses: “Van dir que tenia moneda falsa, van dir que consumia i comerciava amb Captagon, i van dir que era membre de l'ISIS. Tot això és mentida. Necessitem una investigació transparent en el tribunal civil per saber què ha passat i qui ha de rendir comptes.”
Bashar Abdel-Saud tenia 30 anys quan va morir i tres fills, un d'ells d'un mes. Havia desertat de l'exèrcit sirià fa vuit anys i s'havia traslladat al Líban on treballava com a porter. Vivia amb la seva família en el camp de Sabra i Shatila per a persones refugiades a Beirut.
La seva tortura no ha estat un cas aïllat. Al març de 2021, Amnistia Internacional va publicar un informe que documentava un seguit de violacions de drets humans contra 26 persones refugiades sirianes, entre les quals quatre menors d'edat, recloses per càrrecs relacionats amb el terrorisme entre 2014 i principis de 2021. Entre les violacions de drets humans hi havia judicis injustos i tortura, que incloïa pallisses amb barres de metall i canonades de plàstic. Les autoritats no van investigar les denúncies de tortura, ni tan sols en els casos en què les persones recloses o els seus advocats van explicar davant un jutge en el tribunal que havien estat torturades.
El cas d'Abdel-Saud recorda el de Ziad Itani, actor libanès que va ser detingut per l'organisme de seguretat de l'Estat al desembre de 2017 per càrrecs falsos d'espiar per a Israel abans de ser jutjat davant un tribunal militar. Itani va afirmar que agents de seguretat de l'Estat el van sotmetre a greus tortures, inclosos cops amb cables elèctrics, subjecció amb cadenes metàl·liques, puntades i cops de puny en la cara i amenaces de violació. Itani va presentar una denúncia contra ells al novembre de 2018 però no s'ha pres cap mesura addicional per a investigar de manera efectiva la tortura que va sofrir.
“Durant l'últim examen de Líban pel Consell de Drets Humans de l'ONU, en 2021, el govern libanès es va comprometre a aplicar la llei contra la tortura, a investigar totes les denúncies de tortura i altres maltractaments, a fer rendir comptes als autors d'aquests actes i a anul·lar les confessions obtingudes mitjançant tortura. Però la impunitat per actes de tortura continua sent habitual, i les desenes de denúncies relacionades amb tortura i altres maltractaments presentades en virtut de la Llei contra la Tortura de 2017 gairebé mai no arriben als tribunals, i la majoria es tanquen sense una recerca efectiva. Ha arribat l'hora de posar-hi fi", ha dit Heba Morayef.
Informació complementària
El Líban va ratificar la Convenció contra la Tortura (CAT) i el seu Protocol Facultatiu el 2000 i 2008, respectivament. En compliment de les seves obligacions en virtut de la CAT, Líban va aprovar una llei contra la tortura el 2017, per la qual la tortura constitueix delicte.
En virtut del dret internacional dels drets humans, el personal militar només ha de ser jutjat davant tribunals militars per infraccions de la disciplina militar. En virtut de la legislació libanesa sobre tortura, la facultat d'enjudiciar, investigar i jutjar es concedeix de manera exclusiva als tribunals civils ordinaris. Així mateix, la prohibició de la tortura és aplicable qualsevol que sigui la naturalesa del presumpte delicte.