La destrucció generalitzada i deliberada per les forces armades israelianes de béns de caràcter civil i terres agrícoles en el sud de Líban ha de ser investigada com a crim de guerra, afirma Amnistia Internacional en un nou informe.

Nowhere To Return: Israel’s Extensive Destruction of Southern Lebanon documenta l'ús per les forces israelianes d'explosius de col·locació manual i excavadores per a devastar estructures civils, incloses cases, mesquites, cementiris, carreteres, parcs i camps de futbol, en 24 municipis.

L'informe analitza el període comprès entre el començament de la invasió terrestre de Líban per Israel, l'1 d'octubre de 2024, i el 26 de gener de 2025, i revela que més de 10.000 estructures van resultar greument danyades o destruïdes en aquest període. Gran part de la destrucció va tenir lloc després del 27 de novembre de 2024, després de l'entrada en vigor d'un acord d'alto el foc entre Israel i Hezbollah.

Les forces armades israelianes van dur a terme la destrucció quan ja havien pres el control de les zones, és a dir al marge d'accions de combat. En aquest context, el dret internacional humanitari prohibeix la destrucció de béns civils tret que estigui justificada per una necessitat militar imperiosa. La investigació d'Amnistia Internacional va concloure que en molts casos les forces armades israelianes van dur a terme la destrucció generalitzada d'estructures civils aparentment en absència d'una necessitat militar imperiosa i violant el dret internacional humanitari.

“La destrucció d'habitatges, béns i terres civils per part de les forces armades israelianes en el sud del Líban va convertir en inhabitables zones senceres i va arruïnar innombrables vides”, ha manifestat Erika Guevara Rosas, directora general d'Investigació, Incidència, Política i Campanyes d'Amnistia Internacional.

Les tropes israelianes van deixar deliberadament un rastre de devastació en els seus moviments per la regió. El seu flagrant menyspreu de les comunitats que han destruït és abominable.

“Quan aquests actes de destrucció s'hagin comès de manera intencionada o temerària, han de ser investigats com a crims de guerra.”

El Laboratori de Proves del Programa de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional va utilitzar abundants proves visuals —inclosos 77 vídeos i fotografies verificats i imatges de satèl·lit— per a investigar els danys i quantificar els edificis greument danyats o destruïts. Les proves incloïen vídeos en els quals soldats israelians col·loquen manualment explosius a l'interior d'habitatges, destrossen vies públiques i camps de futbol i arrasen parcs i llocs religiosos. En alguns vídeos, els soldats es van filmar celebrant la destrucció amb càntics i aclamacions.

El Laboratori de Proves també va reunir declaracions difoses per les forces armades israelianes i Hezbollah en els seus canals oficials i va analitzar notícies i dades recopilades per altres organitzacions per a elaborar un cronograma i dur a terme una anàlisi contextual. Amnistia Internacional també va entrevistar 11 residents de localitats frontereres del sud de Líban.

Les forces armades israelianes van afirmar que alguns actes de destrucció d'estructures civils van ser intencionats per a prevenir atacs futurs, i que algunes de les estructures havien estat utilitzades prèviament per combatents de Hezbollah, havien servit per a emmagatzemar armes o s'alçaven sobre túnels. No obstant això, segons el parer d'Amnistia Internacional, la destrucció generalitzada de béns de caràcter civil amb la finalitat de prevenir que una part contrària llanci atacs en el futur no compleix el criteri de necessitat militar imperiosa previst en el dret internacional humanitari. L'ús previ d'un edifici civil d'una banda en el conflicte no el converteix automàticament en objectiu militar.

Amnistia Internacional va enviar preguntes en relació amb la destrucció a les autoritats israelianes el 27 de juny de 2025. En el moment de publicar aquest comunicat, no s'havia rebut resposta.

“Atacs localitzats, limitats i selectius”

Quan les forces armades israelianes van engegar la seva invasió terrestre al Líban l'1 d'octubre de 2024, van afirmar que realitzaven “atacs localitzats, limitats i selectius, basats en informació precisa, contra objectius i infraestructures terroristes de Hezbollah”. No obstant això, l'anàlisi d'Amnistia Internacional revela una enorme destrucció en la pràctica totalitat dels 120 quilòmetres de la frontera meridional amb Israel.

Imatges de satèl·lit indiquen que els municipis de Yarin, Dhayra i Boustane, en el districte de Tir, van ser els més afectats: més del 70% dels seus edificis van ser destruïts en el període analitzat. En altres set municipis s'havien destruït més de la meitat de les seves construccions.  Si bé Amnistia Internacional no pot avaluar si totes i cadascuna de les més de 10.000 estructures van resultar danyades o destruïdes il·lícitament, l'organització va dur a terme una anàlisi detallada dels danys i la destrucció que les forces israelianes van infligir a cinc nuclis de població: Kfar Kila, Maroun el Ras, Odeisseh, Aita Ash-Shaab i Dhayra.

Kfar Kila

Más de 1.300 edificacions i 54 hectàrees d'horts van resultar greument danyades o destruïdes a Kfar Kila entre el 26 de setembre de 2024 i el 27 de gener de 2025, segons les imatges de satèl·lit. La majoria de les estructures situades a menys de 500 metres de la frontera han quedat greument danyades o destruïdes.

El 28 d'octubre, les forces armades israelianes van publicar una compilació de vídeos filmats a la ciutat, que inclouen demolicions mitjançant explosius col·locats manualment i en els quals apareixen soldats en actitud relaxada i en aparent control de la zona. El 14 de novembre es va difondre un vídeo que presentava proves de túnels i armes presumptament trobats, acompanyats d'una infografia de la ciutat “mostrant les ubicacions de les infraestructures terroristes de Hezbollah”.

L'anàlisi visual de la infografia i la comparació amb material filmat en terra i imatges de satèl·lit indiquen clarament que la destrucció d'estructures civils va ser molt més allà dels edificis que presumptament havien albergat infraestructures d'Hezbollah. L'anàlisi d'Amnistia Internacional indica que les forces armades israelianes exercien el control almenys parcial de la zona el 28 d'octubre, com van posar de manifest periodistes que van visitar la ciutat. La destrucció també va continuar després de l'entrada en vigor de l'alto-el-foc el 27 de novembre de 2024.

Amnistia Internacional també va documentar la destrucció d'un camp de futbol a principis de novembre de 2024. Mentre destruïen el terreny amb una excavadora, les forces armades israelianes també van gravar el símbol jueu de l'estrella de David en una zona d'aparcament, una prova addicional del caràcter innecessari de la destrucció.

Zeinab*, que va abandonar Kfar Kila a la fi de 2023 després dels atacs aeris d'Israel, va tornar al novembre de 2024 per primera vegada des de la seva fugida. Aquesta dona va comptar: “No puc descriure la destrucció massiva, l'absoluta devastació. [...] No vaig poder trobar casa meva, ni cap altra. Vaig trobar runa, destrucció i pedres a terra.”

Maroun el Ras

En total, 700 estructures van resultar destruïdes o greument danyades en Maroun el Ras entre el 29 de setembre de 2024 i el 30 de gener de 2025. Les forces armades israelianes van continuar destruint sectors de Maroun el Ras fins a finals de gener de 2025, dos mesos després de l'entrada en vigor de l'acord d'alto el foc.

Una de les estructures destruïdes il·lícitament va ser el “Jardí Iranià”, que incloïa un camp de futbol i una zona recreativa. En un vídeo publicat en les xarxes socials el 8 d'octubre de 2024, soldats israelians hissaven la bandera d'Israel a les runes del jardí. En vídeos publicats en els dies següents pot observar-se com un buldòzer atacava la vegetació i els pals d'enllumenat del jardí i una excavadora destruïa una estàtua.

Odeisseh

Más de 580 estructures van resultar greument danyades o destruïdes entre el 26 de setembre de 2024 i el 27 de gener de 2025, entre elles una mesquita i un cementiri. Les forces armades israelianes van continuar destruint algunes parts de Odeisseh fins a mitjan gener de 2025, encara que exercien el control total de la zona.

El 27 de novembre es van publicar a les xarxes socials vuit vídeos que mostraven la demolició de desenes d'edificis mitjançant explosius de col·locació manual, entre les quals l'habitatge de la família Baalbaki. Imatges de satèl·lit mostren que la casa va ser destruïda entre el 21 i el 23 d'octubre, juntament amb altres 12 construccions i més de dues hectàrees d'horts circumdants.

Aita Ash-Shaab

Les forces armades israelianes van destruir 1.000 edificis entre el 26 de setembre de 2024 i el 30 de gener de 2025, molts d'ells mitjançant explosius de col·locació manual i excavadores.

Pel que sembla, extenses zones de la localitat van ser arrasades entre el 13 i el 25 d'octubre, incloses quatre mesquites. En un vídeo publicat en el compte privat d'un soldat en les xarxes socials el 23 d'octubre de 2024, els militars saltaven i cantaven en hebreu “que el teu llogaret cremi” mentre les excavadores demolien edificis. 

El 29 d'octubre, les forces armades israelianes van publicar un mapa d'Aita Ash-Shaab que mostrava diversos llocs als quals es qualificava de “ubicacions terroristes” marcats amb punts vermells, sense especificar el significat de cada punt. La destrucció es va estendre molt més allà dels punts vermells marcats en el mapa. Les demolicions van continuar en onades, i l'últim acte de destrucció va tenir lloc entre el 14 i el 18 de gener de 2025, durant el període d'alto el foc acordat.

Hajj Muhammad Srour, alcalde de Aita Ash-Shaab, va declarar: “La destrucció és avui indescriptible i sense precedents. [...] Fa la sensació que el seu únic objectiu és causar grans danys, com algú que intenta causar estralls. [...] Hem perdut tots els béns civils, [que] consisteixen en habitatges, terres agrícoles, mitjans de vida de la gent, botigues, restaurants. [...] Les places públiques, els llocs on la gent es reunia davant de les botigues en tots els barris, el camp de futbol per a nens i joves. [...] Tot ha desaparegut.”

Dhayra

Entre el 4 d'octubre de 2024 i el 30 de gener de 2025, 264 edificis —el 71% del total d'estructures del municipi— van ser destruïts. També van ser arrasades unes 18 hectàrees de terres agrícoles. Les forces israelianes van continuar destruint algunes parts de Dhayra fins a mitjan gener de 2025. El 13 d'octubre de 2024, un periodista israelià va publicar un vídeo que mostrava l'ús d'explosius de col·locació manual per a destruir la mesquita d'Ahel El Quran, als afores de la ciutat de Dhayra. Imatges de satèl·lit van confirmar la destrucció de la mesquita i diverses estructures pròximes entre l'11 i el 13 d'octubre.

Els habitatges d'Adiba Finsh, de 66 anys, i els seus sis fills van ser destruïdes. La dona va dir a Amnistia Internacional: “Israel ho va volar. Tot. I van filmar l'explosió. Fins i tot les cases. [...] Van fer un vídeo en el qual comptaven de cinc a un, i quan es va produir l'explosió van cridar: “Uau! Bé!”. Veig aquest vídeo tots els dies. I, cada vegada, li dic a l'home que diu ‘Bé’: ‘Sí, una gran gesta’.”

Recomanacions

“Davant la magnitud de la destrucció que han dut a terme les forces armades israelianes, moltes persones residents en el sud de Líban no tenen un lloc on tornar”, ha afirmat Erika Guevara Rosas.

“Les autoritats israelianes han de proporcionar reparacions sense demora, completes i adequades a totes les víctimes de violacions del dret internacional humanitari i de crims de guerra, tant a títol individual com a comunitats senceres. Aquestes reparacions han de fer-se extensives a les famílies dels qui han sofert danys a causa de la conducta il·lícita d'Israel.”

El govern del Líban ha d'explorar amb caràcter immediat totes les possibles vies legals, entre les quals establir un mecanisme de reparació nacional i reclamar reparació a les parts en el conflicte. El govern ha de replantejar-se així mateix la concessió al Tribunal Penal Internacional de la competència per a investigar i enjudiciar els crims previstos a l'Estatut de Roma comesos en territori libanès.

Tots els Estats han de suspendre immediatament totes les transferències d'armes i altres formes d'ajuda militar a Israel davant el risc significatiu que aquestes armes puguin utilitzar-se per a cometre o facilitar violacions greus del dret internacional.