L'oposició de Luiz Basilio Rossi, líder sindical i catedràtic d'Economia de la Universitat de Sao Paulo, a la dicatadura militar del Brasil va ser el motor de defensa dels drets humans que va donar lloc a la primera acció urgent d'Amnistia Internacional.
Quan Rossi va ser detingut, la nit del 15 de febrer de 1973, i la informació va arribar -no amb pocs obstacles- a les oficines d'Amnistia Internacional a Londres, la investigadora de l'organització Tracy Ultveit-Moe, conscient del risc de tortura dels opositors detinguts, va promoure una acció urgent per alliberar el professor: una onada de cartes a les autoritats brasiles per exigir informació sobre Rossi i sol·licitar-ne l'alliberament.
L'aposta per l'acció col·lectiva immediata va obtenir resultats. El professor va ser posat en llibertat el 24 d'octubre. En sortir de la presó, va declarar: “Sabia que el meu cas era públic, sabia que ja no podien matar-me, la pressió sobre mi va disminuir i les condicions van millorar”.
Amnistia Internacional ha cridat a la mobilització els simpatitzants de l'organització per conformar una xarxa d'accions urgents davant milers de casos de tortura i d'altres abusos, per aconseguir acabar amb empresonaments il·legítims, per reclamar informació sobre persones desaparegudes i per aturar execucions imminents.
L'eficacia de la pressió exercida a través de cartes, correus electrònics i, fins i tot, piulades massius en defensa de persones en risc ha estat reiteradament demostrada al llarg de dècades.
Al posar nom i rostre a la tortura i la detenció il·legal, deixen de ser realitats a l'ombra. L'estratègia de l'acció urgent no ha perdut capacitat de resposta davant la violació de drets humans, ja sigui d'una persona que exerceix periodisme a Líbia, l'advocacia a la Xina o d'una persona condemnada a mort a l'Índia.
Fer tant soroll que les autoritats mundials no puguin ignorar-lo continua essent la consigna de les accions urgents d'Amnistia Internacional en el cuaranté aniversari. Per molts drets humans.
Notícia original en castellà