En resposta a la sol·licitud presentada ahir per la Fiscalia del Tribunal Penal Internacional perquè es dictin ordres de detenció contra el líder suprem talibà, Haibatullah Akhundzada, i el cap del poder judicial talibà, Abdul Hakim Haqqani, per la seva presumpta responsabilitat en el crim de lesa humanitat de persecució de gènere a l'Afganistan, Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional, ha declarat:
“L'anunci de la Fiscalia del TPI és un important avenç que ofereix esperança, tant dins com fora del país, a les dones i nenes afganeses i a totes les persones perseguides a causa de la seva identitat o expressió de gènere, com els membres de la comunitat LGBTQI. Es tracta d'un pas clau per a fer retre comptes a tots els presumptes responsables de la privació, basada en el gènere, dels drets fonamentals a l'educació, la llibertat de circulació i d'expressió, la vida privada i familiar, la llibertat de reunió i la integritat física i l'autonomia. Amnistia Internacional també demana a la comunitat internacional que reconegui l'apartheid de gènere com a crim de dret internacional amb l'objectiu d'intensificar els esforços per a combatre els règims institucionalitzats d'opressió i dominació sistemàtiques imposades per motius de gènere”.
“El fiscal ha reconegut que els càrrecs representen únicament una fracció de la victimització que s'ha produït a tot l'Afganistan des de fa més de dos anys i que ha afectat gran part de la població. Correspon al TPI i a la comunitat internacional en el seu conjunt doblar de manera urgent i significativa els esforços per abordar la persecució de gènere i altres crims de dret internacional comeses a l'Afganistan, ja que l'accés a la justícia al país porta un retard considerable.”
“Instem enèrgicament el fiscal del TPI que ampliï també les seves investigacions a l'Afganistan per a incloure totes les violacions greus de drets humans comeses des de maig de 2003 que constitueixen crims de dret internacional, com els homicidis extrajudicials, la tortura i altres maltractaments, la detenció i reclusió arbitrària i la desaparició forçada, la massacre de civils, i els atacs constants, sistemàtics i generalitzats contra el grup ètnic hazara i les minories religioses per part de l'Estat Islàmic de la Província de Jorasan.”
“Amnistia Internacional també demana al fiscal del TPI que reconsideri la seva decisió de 2021 de restar prioritat a les investigacions sobre els crims de guerra presumptament comesos per l'exèrcit nord-americà, personal de la CIA i altres forces internacionals que han tingut presència al país, així com l'aparell de seguretat de l'antic govern. Aquesta decisió amenaça amb contribuir a la percepció que hi ha un enfocament selectiu de la justícia internacional que dona prioritat als interessos dels Estats poderosos i els seus aliats en detriment del dret de les víctimes de crims de dret internacional.”
Informació complementària
El 23 de gener, la Fiscalia del Tribunal Penal Internacional va emetre una declaració en què anunciava la sol·licitud que es dictessin ordres de detenció en la situació de l'Afganistan. Les sol·licituds d'ordres de detenció presentades pel fiscal seran considerades pels jutges de la Sala de Qüestions Preliminars del TPI per a determinar si consideren que hi ha motius raonables per a creure que els individus en qüestió van cometre els presumptes crims. La Fiscalia va declarar també que hi ha invstigacions en curs. Això vol dir que podria haver-hi més sol·licituds, contra altres persones i per altres presumptes crims.
El 2023, Amnistia Internacional va publicar l'informe The Taliban’s war on women, que tractava sobre el crim de lesa humanitat de persecució de gènere contra dones i nenes a l'Afganistan. L'informe de 2022,Death in slow motion: Women and Girls Under Taliban Rule, també va documentar els atacs generalitzats, sistemàtics i intencionats dels talibans contra els drets de les dones, juntament amb l'ús de la tortura i altres maltractaments i la desaparició forçada. Les restriccions discriminatòries als drets de les dones i les nenes afecten tots els àmbits de la seva vida, i estan institucionalitzades mitjançant les polítiques, les decisions i les lleis talibanes.
L'Afganistan va estar sotmès a un examen preliminar de la Fiscalia del TPI des de 2007 fins a 2017. El 2022, la Fiscalia va reprendre la investigació sobre la situació de l'Afganistan després que el TPI conclogués que no s'havia dut a terme cap investigació genuïna en l'àmbit local. De fet, des que els talibans van tornar al poder, han destruït vies per a accedir a un judici just i han abolit la Constitució i lleis que estaven en vigor abans del seu retorn.