No pot haver-hi justícia per a la població d'Ucraïna si no es fa plena rendició de comptes de tots els crims comesos per Rússia des de la seva intervenció militar el 2014. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional avui, en el segon aniversari de la invasió a gran escala llançada per Rússia.
Des de l'ocupació el 2014 de la Crimea ucraïnesa, Amnistia Internacional ha documentat nombroses atrocitats, inclosos l'atac deliberat contra població civil i infraestructures civils fonamentals, desaparicions forçades, execucions extrajudicials, tortura, privació il·legítima de la llibertat, trasllat forçós de civils i abusos contra presoners de guerra.
“Mentre la guerra continua lliurant-se acarnissadament, cal preservar el més possible les proves de cada atrocitat. Els responsables de crims de dret internacional han de respondre davant la justícia, sense importar el temps que es trigui. Aquests crims no prescriuen”, ha manifestat Denis Krivosheev, director adjunt d'Amnistia Internacional per a Europa Oriental i Àsia Central.
Deu anys de conflicte armat
Al febrer de 2014, Rússia va enviar les seves tropes perquè ocupessin la Crimea ucraïnesa, però mai va admetre que les seves forces armades també havien entrat a l'est d'Ucraïna aquest mateix any. Les proves publicades per Amnistia Internacional des de 2014, inclòs l'examen d'imatges de satèl·lit i declaracions de testimonis presencials, van confirmar aquesta entrada de les forces armades, cosa que significa que aquest conflicte armat internacional dura ja deu anys.
La població ha sofert els efectes de la guerra i les violacions de drets humans en tota Ucraïna, però sobretot a les regions de Donetsk i Luhansk, a banda i banda de la primera línia. Entre 2014 i 2021, més de 10.000 civils van morir o van sofrir ferides a Ucraïna, i en el primer any de combats es va informar de nombroses violacions de les lleis de la guerra.
Centenars de milers de persones es van desplaçar des de l'est d'Ucraïna després que grups armats amb suport de Rússia proclamessin les “repúbliques populars” de Donetsk i Luhansk. Però moltes altres es van quedar.
“A Donetsk tenia un lloc on viure, una ocupació amb el qual alimentar-me i els meus pares ens ajudaven a mi i al bebè. Tenint la meva casa resultava molt difícil veure el que estava passant [...] Però el 2022, quan la pressió per obtenir un passaport rus i les interferències a l'escola es van fer massa fortes, vaig decidir que era el moment de marxar", comptava Olha*, de Donetsk.
Des del moment en què els grups armats amb suport de Rússia es van fer amb el control, les regions de Donetsk i Luhansk es van veure assolades pel segrest, la tortura i, en molts casos, l'homicidi de civils. Els residents de Slovyansk van explicar a Amnistia Internacional que, el 2014, un grup armat va segrestar un clergue local, a dos dels seus fills i a dos feligresos, i va demanar per ells un rescat de 50.000 dòlars. Quan la comunitat local va aconseguir reunir els diners, els cinc captius ja havien mort a mans dels seus segrestadors.
“És fonamental que la població d'Ucraïna conegui la veritat i rebi justícia i reparació pel devastador impacte que aquesta guerra ha tingut durant els últims deu anys i continua tenint en la gent, la terra, la infraestructura i l'economia d'Ucraïna”
Aquestes atrocitats van venir acompanyades pel silenciament brutal de la dissidència, adreçat contra personal dels mitjans de comunicació, professors i activistes que defensaven els drets humans i altres qüestions.
Una catàstrofe de drets humans tràgicament familiar
Amb la invasió a gran escala de Rússia fa dos anys —un acte d'agressió que constitueix un crim de dret internacional—, la tràgicament familiar catàstrofe de drets humans es va estendre per tot el país.
“Els qui van sobreviure al 2014 ens van dir: ‘això és la guerra, heu d'evacuar’. Ara sé que tenien raó. I només ara sé com se sentien: deixar casa teva, començar la teva vida de zero en un altre lloc. I van haver de fer-ho dues vegades”, va explicar Nataliia*, de Chernígov, en el nord d'Ucraïna.
Els crims de guerra comesos per Rússia a la regió de Kíev durant els primers dies de la invasió en gran escala demostraven clarament un patró de tortura i homicidis il·legítims de civils, la majoria dels quals semblen execucions extrajudicials.
“Vaig veure l'Oleh ajagut al terra en un toll de sang. […] Li faltava part del cap, i sagnava profusament pel cap i l'oïda. Vaig xisclar i els soldats em van apuntar amb els seus rifles; jo els vaig cridar: ‘dispareu-me a mi també’. Els soldats ens van obligar a marxar immediatament. No ens van permetre tornar fins que es van retirar de Butxa. El cos d'Oleh es va quedar allí, estès al carrer”, va explicar Iryna, recordant l'homicidi del seu marit a mans de forces russes al març de 2022.
“Hem de garantir que tots els responsables de crims de dret internacional compareguin davant la justícia en judicis justos. És fonamental que la població d'Ucraïna conegui la veritat i rebi justícia i reparació pel devastador impacte que aquesta guerra ha tingut durant els últims deu anys i continua tenint en la gent, la terra, la infraestructura i l'economia d'Ucraïna”, ha manifestat Denis Krivosheev.
*Els noms s'han modificat per a protegir la identitat de les fonts.