1961-2021: 60 anys actuant pels
drets humans a tot el món

La Instrucció de les llançadores de foam no compta amb les necessàries garanties de protecció dels drets humans

Imatge de la Instrucció d'ús de les llançadores de foam de Mossos d'Esquadra, des del web d'elDiario.es.
  • Amnistia Internacional fa una primera valoració de la Instrucció interna dels Mossos sobre normes d’ús de les llançadores de foam, un cop publicades en un mitjà de comunicació

Durant dos anys, les organitzacions Amnistia Internacional Catalunya (AIC) i Irídia – Centre per la defensa dels drets humans han demanat al Departament d’Interior la Instrucció de les normes d’ús de les llançadores de foam. Des de la Direcció General de la Policia les han denegat al·legant els possibles riscos per a la seguretat pública i l’afectació en l’efectivitat operativa dels agents.

El 19 d'abril el Departament d'Interior va publicar a la seva pàgina web informació sobre la llançadora; no la Instrucció. Ahir un mitjà de comunicació, elDiario.es, amb una petició al Portal de Transparència de la Generalitat, la va aconseguir amb algunes parts anonimitzades. Amnistia ha identificat que la Instrucció no incorpora alguna informació publicada a la web.  AIC i Irídia sempre han defensat la publicació de tots els protocols d’ús de la força i de les normes d’ús de les armes i eines policials per tal de garantir la seguretat jurídica de les actuacions i la rendició de comptes davant dels possibles casos de mala praxi. La transparència de les forces de seguretat és fonamental per comptar amb la confiança per part de la població.  

Amnistia Internacional valora que la Instrucció de les llançadores de foam no compta amb les necessàries garanties de protecció dels drets humans i se’n podria fer un ús contrari a les recomanacions internacionals.

La Instrucció reconeix en el punt 5.1 l’ús dels projectils de foam per «Neutralitzar conductes violentes individualitzades que poden provocar lesions a les persones i/o danys en les coses». Segons l’Alt Comissionat de les Nacions Unides (OHCHR) només se’n preveu l’ús com a instrument per a frenar persones que estiguin exercint violència contra altres persones. Per tant, cal restringir el seu ús a neutralitzar conductes violentes que impliquin un risc imminent de lesions greus o mort, per a l’agent o terceres persones.

Un altre motiu de preocupació és que el punt 5.4 preveu la possibilitat de disparar «contra l’extremitat superior d’una persona que mostri un objecte llancívol, un objecte contundent, una arma blanca, etc, quan es tingui la certesa que es pot aconseguir l’objectiu». Alhora que estableix que «no es dispararà en el cas que l’objectiu marcat s’hagi mogut». Dues indicacions que semblen contradictòries, ja que l’acció de llançar implica moviment i, per tant, un tret en aquest context pot impactar al cap o a la part superior del tors i causar lesions greus. Les recomanacions internacionals com les de l’Organització per la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE) són clares al respecte: cal restringir l’ús del foam a la part inferior del cos per reduir al mínim els danys i lesions.

A més,  la Instrucció preveu que les llançadores puguin fer-se servir per al llançament de fums i gasos lacrimògens de nitrocel·lulosa, un compost altament inflamable. En el contingut accessible de la Instrucció, manca informació detallada sobre les característiques tècniques d’aquestes dues municions, així com d’indicacions sobre com fer-ne ús. Amnistia Internacional ha alertat del greu impacte en drets humans del mal ús dels gasos lacrimògens com a conseqüència de l’absència de normativa sobre el seu ús adequat, de fórmules estàndards de toxicitat o la falta de formació dels agents policials. Per aquesta raó, cal una avaluació i normativa individualitzada i detallada sobre l’ús de gas lacrimogen per de les forces policials.

Rendició de comptes

Pel que fa a la rendició de comptes de possibles casos d’ús indegut o abusiu d’aquesta eina policial, considerem que la Instrucció no recull prou garanties. No existeix una obligació d’elaborar informes interns sempre que es fa ús del foam, i encara més quan aquest ús ha estat a iniciativa de l’agent operador de la llançadora sense autorització d’un comandament superior. Cal establir més mecanismes de control de l’arma per tal de conèixer i avaluar de forma precisa l’ús que se n’hagi pogut fer.

A més de les deficiències detectades, AIC insta a incorporar altres recomanacions internacionals que estableixin més garanties de respecte dels drets humans, com ara: garantir que l'atenció mèdica estigui a disposició de qui ho requereixi; emetre un advertiment abans de l'ús, sempre que sigui possible; no rebotar intencionadament el projectil a terra abans de colpejar l'objectiu; o disposar de rutes de dispersió o sortida adequades perquè les persones puguin desplaçar-se amb seguretat, entre d’altres.

Les llançadores de foam han esdevingut una eina policial habitual en el control de l’ordre públic. Malgrat que és considerada arma menys letal, el seu ús incorrecte pot causar la mort o lesions greus. Per aquesta raó, Amnistia Internacional  insta la Direcció General de la Policia i al Major dels Mossos a revisar la instrucció per tal d’incorporar les garanties necessàries perquè el seu ús es faci d’acord amb les normes de protecció dels drets humans.