En els dos informes publicats, Amnistia Internacional exposa com governs, fàbriques i marques mundials de moda s'estan beneficiant de la repressió continuada de la mà d'obra de la confecció i dels abusos contra els drets laborals a Bangladesh, l'Índia, el Pakistan i Sri Lanka.
Tots dos informes —La trampa de la moda: Negación de la libertad sindical al personal de la confección en Bangladesh, India, Pakistán y Sri Lanka i Abandonados por la moda: La necesidad urgente de que las marcas de moda defiendan los derechos laborales— documenten abusos generalitzats contra el dret de sindicació, que es tradueixen en la vulneració dels drets de treballadores i treballadors i en actes d'assetjament i violència per part de les entitats ocupadores.
“Una infame aliança formada per marques de moda, propietaris de fàbriques i els governs de Bangladesh, l'Índia, el Pakistan i Sri Lanka serveix de sustent a un sector conegut pels seus abusos endèmics contra els drets humans. Aquesta indústria, que no garanteix el respecte del dret a la negociació col·lectiva i a la sindicació de la mà d'obra, ha prosperat durant decennis a costa de l'explotació d'una mà d'obra molt mal pagada, sobrecarregada de treball i majoritàriament femenina”, ha declarat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.
“Es tracta d'una acusació formal contra tot el model empresarial del sector de la confecció, que sacrifica els drets de les treballadores i els treballadors de la confecció a Bangladesh, l'Índia, el Pakistan i Sri Lanka en la seva cerca incessant de beneficis per a l'accionariat de les empreses de moda, majoritàriament occidentals”.
Aquests dos documents es basen eninvestigacions d'Amnistia Internacional entre setembre de 2023 i agost de 2024, que inclouen 88 entrevistes realitzades en 20 fàbriques dels quatre països esmentats. D'entre la totalitat dels qui van respondre a les entrevistes —més de dos terços, dones—, 64 persones ho van fer en qualitat de treballadores i treballadors, mentre que 12 ho van fer com a dirigents sindicals i activistes dels drets laborals. A més, el novembre de 2023, Amnistia Internacional va enviar a 21 grans marques i minoristes amb seu en nou països —Alemanya, Bèlgica/Països Baixos, la Xina, Dinamarca, Espanya, els Estats Units, el Japó, el Regne Unit i Suècia— una enquesta en la qual sol·licitava informació sobre les seves polítiques, labors de seguiment i mesures concretes relacionades amb la llibertat sindical, la igualtat de gènere i les pràctiques de compra. Adidas, ASOS, Fast Retailing, Inditex, Otto Grupo i Primark van respondre a tota l'enquesta. Moltes altres empreses van respondre amb informació parcial, com a M&S i Walmart, mentre que algunes no van facilitar cap informació, com Bohío, H&M, Desigual, Next i Gap.
“Els caps ens diuen a crits que, si ens afiliem al sindicat, ens fan fora.”
Des de fa temps es va qüestionant al sector de la confecció pels abusos contra els drets humans en la seva cadena de subministrament. La mà d'obra d'Àsia meridional —i sobretot, la femenina— és sistemàticament desempoderada per mitjà de contractes informals, salaris de misèria, discriminació i condicions laborals precàries.
En els quatre països, les persones que treballen en la indústria de la confecció afirmen que l'amenaça de represàlies per part de les entitats ocupadores els ha impedit afiliar-se a sindicats. Totes les persones entrevistades per Amnistia Internacional que es dedicaven a l'organització sindical van parlar d'un ambient de temor en el qual, amb freqüència, els supervisors i la direcció de les fàbriques assetjaven, amenaçaven i acomiadaven a treballadores i treballadors per afiliar-se a sindicats, la qual cosa constitueix un abús flagrant contra el dret a la llibertat sindical.
“Quan les treballadores i treballadors eleven la veu, no els fan cas; quan intenten organitzar-se, els amenacen i acomiaden; i, finalment, quan protesten, els responen amb cops, trets i detencions”, explica Taufiq*, empleat d'una ONG de Bangladesh dedicada als drets laborals.
“Els drets humans es violen diàriament en totes les fàbriques.”
Amb la finalitat de dissuadir la mà d'obra d'organitzar-se o negar-los els seus drets laborals, les autoritats dels quatre països recorren a nombroses estratègies, com la repressió sindical, els obstacles al dret de vaga —per exemple, barreres específiques a l'organització sindical en les zones econòmiques especials (ZEE)— i la substitució de sindicats independents per organismes favorables a la patronal.
A Bangladesh, en les nombroses zones econòmiques especials on es produeix la majoria de les peces de vestir, existeixen restriccions legals que neguen a les treballadores i treballadors el dret a la llibertat sindical. En lloc seu, se les anima a constituir associacions o comitès de benestar, que tenen capacitat limitada de representació i organització col·lectiva. Les autoritats han reprimit violentament les protestes del personal de la confecció i han instrumentalitzat la llei per a castigar els qui participaven en protestes majoritàriament pacífiques.
A l'Índia, la legislació laboral no reconeix com a empleats o empleades un gran nombre de persones que treballen des de les seves cases —i, per tant, fora de les fàbriques— en el brodat o l'acabat de peces, fet pel qual aquestes persones no poden optar a pensions, a altres prestacions socials relacionades amb l'ocupació ni a l'afiliació sindical.
Al Pakistan, la mà d'obra de la confecció s'enfronta diàriament a obstacles per a accedir al salari mínim i a contractes de treball. El pagament de salaris per sota del que és degut és endèmic a causa de la falta de contractes i supervisió adequats. A més, la descentralització de l'elaboració de la legislació laboral unida a l'omnipresent repressió antisindical per part del govern han portat a negar en la pràctica el dret a la llibertat sindical a les treballadores i treballadors de les zones econòmiques especials.
A Sri Lanka, es nega als qui treballen en les zones de lliure comerç el dret a la llibertat sindical mitjançant la imposició de mesures administratives summament enutjoses que creguin barreres, sovint insuperables, a la constitució de sindicats. Quan el personal aconsegueix sindicar-se, sofreix assetjament, intimidació i, amb freqüència, acomiadaments, al no comptar amb la protecció de les autoritats enfront de les represàlies dels propietaris de les fàbriques.
Les marques internacionals de moda, aliat inestimable de governs repressors
Les empreses de la moda contribueixen a la vulnerabilitat de la mà d'obra, en incomplir les seves responsabilitats en matèria de drets humans, i reduir la corresponent diligència deguda a codis de conducta i a un mer tràmit d'emplenament d'impresos. Així, han permès el desenvolupament de cadenes de subministrament opaques, i no han mostrat objeccions a l'hora de proveir-se de mà d'obra d'empreses públiques i privades que no supervisen ni corregeixen pràctiques laborals deficients o que reprimeixen activament la llibertat sindical. En molts països, l'absència de legislació relativa a la diligència deguda ha impedit exigir responsabilitats a les marques per les seves cadenes de subministrament i ha alimentat una indústria extractiva i explotadora. En els llocs en els quals sí que existeixen aquestes lleis, encara no s'apliquen plenament i el seu abast continua sense estar completament definit.
El dret i les normes internacionals —com ara els Principis Rectors de l'ONU sobre les Empreses i els Drets Humans i les Línies Directrius de l'OCDE per a Empreses Multinacionals — exigeixen a les empreses de la moda identificar i abordar tot perill i impacte en matèria de drets humans i, per a això, exercir la corresponent diligència deguda al llarg de tota la seva cadena de subministrament. No obstant això, en la majoria dels Estats productors de peces de vestir, la falta de lleis vinculants ha permès l'assimilació dels abusos contra els drets de les treballadores i treballadors en les cadenes de subministrament, sense que es prenguin mesures significatives per a combatre'ls. A més, els governs dels països on tenen la seva seu aquestes marques internacionals s'han abstingut de prendre mesures per a impedir que empreses de la seva jurisdicció cometin abusos a l'estranger.
A causa de la falta de transparència en les cadenes de subministrament mundials, hi ha poques dades disponibles per a determinar si a les fàbriques s'apliquen o no les polítiques de drets humans. Les 21 marques i empreses minoristes de moda enquestades tenien un codi de conducta per als seus proveïdors o polítiques o principis de drets humans que afirmaven el compromís de l'empresa amb el dret de treballadores i treballadors a la llibertat sindical. Malgrat aquest suposat compromís amb la llibertat sindical per part de les marques en les seves cadenes de subministrament, Amnistia Internacional va trobar molt pocs sindicats independents operatius en les cadenes de subministrament de les empreses de moda dels quatre països. Aquesta negació de la llibertat sindical i negociació col·lectiva continua obstaculitzant les iniciatives que tenen per objecte prevenir, mitigar i corregir abusos contra els drets humans en la cadena de subministrament.
Entre les 21 empreses a les quals Amnistia Internacional va enviar el qüestionari figuren les espanyoles Inditex i Desigual
Inditex ha contestat a les preguntes formulades per Amnistia Internacional. Segons informació feta pública per la companyia, el 2021 la seva cadena de subministrament abastava 1.790 proveïdors directes en 44 mercats diferents implicant 8.756 fàbriques, amb més de tres milions de treballadors i treballadores. D'acord amb les respostes facilitades, si bé la companyia afirma monitorar la presència de sindicats i comitès de treballadors en els seus proveïdors com un criteri per a la contractació, no fa públiques aquestes dades i en les seves auditories equipés la presència de comitès de treballadors – sovint controlats per la direcció- amb la de sindicats independents. El grup empresarial no fa públiques les dades de plantilla dels seus proveïdors desglossats per gènere ni sobre la bretxa salarial entre homes i dones. Encara que Inditex té un Acord marc amb un sindicat global, no evidencia clarament el progrés cap a la millora del dret a la llibertat d'expressió.
Per part seva, Desigual no va respondre a cap de les comunicacions enviades per Amnistia Internacional. La companyia publica només els seus proveïdors de primer nivell (unes altres publiquen llistes que inclouen proveïdors de la fase de processament de les peces com el tint o la rentada). Tampoc publica cap dada sobre sindicats o comitès de treballadors, ni desglossament per gènere de força laboral o bretxa salarial per raons de gènere.
“En general, l'accés de les dones a la justícia és mínim i, en el cas de les dàlits, mínim per partida doble.”
A Àsia meridional, la majoria de les persones que treballen en el sector de la confecció són dones que, amb freqüència, emigren des de zones rurals o pertanyen a castes marginades. No obstant això, malgrat la seva elevada presència numèrica, aquestes estan infrarepresentades en la gestió de les fàbriques, la qual cosa sol reflectir el sistema patriarcal que regeix fora de la fàbrica, així com la discriminació existent per motius de classe, ètnia, religió i casta.
Les treballadores de la confecció afirmen sofrir constantment actes d'assetjament, agressió i violència tant física com sexual en el treball. No obstant això, en comptades ocasions se'ls imparteix justícia. La falta de mecanismes efectius i independents que escoltin les seves queixes en fàbriques dirigides per homes, unida a les restriccions estatals a la sindicació i a les amenaces de les entitats ocupadores contra l'activitat sindical, impedeixen posar fi al seu sofriment.
“Físicament, em van tocar i, a més, em van agredir verbalment, però a la direcció ningú va escoltar les meves queixes; així que vaig animar altres dones perquè ens organitzéssim. Em van amenaçar moltes vegades amb l'acomiadament”, relata a Amnistia Internacional Sumaayaa*, organitzadora sindical de Lahore (Pakistan).
“La llibertat sindical és la clau que posarà en marxa un canvi en el sector.”
Així ho va resumir en el seu informe de 2016 el relator especial de l'ONU sobre els drets a la llibertat sindical i de reunió pacífica i d'associació: “Sense drets de reunió i associació, els treballadors tenen poca força per a canviar les condicions que blinden la pobresa, alimenten la desigualtat i limiten la democràcia”. Segons el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de l'ONU, “els drets sindicals, la llibertat d'associació i el dret de vaga són mitjans fonamentals per a instaurar, mantenir i defensar unes condicions de treball equitatives i satisfactòries”.
Amnistia Internacional insta els Estats a garantir que totes les treballadores i treballadors puguin exercir el seu dret a la llibertat sindical, la qual cosa inclou poder constituir sindicats i afiliar-se a ells a les fàbriques, així com participar en la negociació col·lectiva. A més, els Estats han d'investigar totes les possibles violacions de la legislació laboral i d'altres lleis pertinents. Si conclouen que s'han comès delictes, han de sancionar adequadament a l'entitat ocupadora —recorrent fins i tot a processos judicials— i garantir una reparació adequada i oportuna a les treballadores i treballadors afectats.
Per part seva, les empreses han d'emprendre accions concretes amb urgència per a protegir els drets de la mà d'obra en les seves cadenes de subministrament i donar suport a l'apoderament de les treballadores. L'obligatorietat de la diligència deguda és una necessitat urgent, per a garantir que les marques exigeixin responsabilitats a les fàbriques en tota la seva cadena de subministrament mundial i —el que és fonamental— garantir reparació a les treballadores i els treballadors que hagin estat víctimes d'abusos contra els drets humans, a més de prevenir abusos futurs.
En paraules d'Agnès Callamard, “en aquest moment, el que es necessita és desenvolupar una estratègia de proveïment respectuosa amb els drets humans en el sector mundial de la confecció. Una estratègia que recompensi l'autèntica llibertat sindical, penalitzi la seva negació, prohibeixi les represàlies contra sindicats i reconsideri el proveïment en qualsevol lloc on es neguin els drets del personal a la llibertat sindical i la negociació col·lectiva”.
“L'èxit econòmic del sector de la confecció ha de venir acompanyat de la realització dels drets del personal. La llibertat sindical és fonamental per a combatre els abusos contra els drets laborals. Cal protegir-la, promoure-la i lluitar per ella”.
*S'han canviat els noms per a protegir la identitat de les persones.