El boicot de 100 dies contra els tribunals israelians emprès per centenars de persones palestines en detenció administrativa -és a dir, sense càrrecs ni judici- subratlla la necessitat de posar fi a aquesta pràctica cruel i injusta que contribueix a mantenir el sistema israelià d'apartheid contra la població palestina.
Gairebé la totalitat de les 490 persones palestines recloses actualment a Israel en detenció administrativa van engegar un boicot col·lectiu l'1 de gener de 2022, negant-se a participar en procediments judicials militars que manquen del degut procés i s'utilitzen smplement per donar el vist-i-plau a la detenció arbitrària. El seu acte de desobediència posa de manifest la llarga complicitat dels tribunals militars que utilitzen la detenció administrativa contra la població palestina, en una pràctica en què es reclou persones durant mesos sense càrrecs ni judici, sovint segons el caprici de membres de l'exèrcit o el ministre de Defensa i basant-se exclusivament en informació secreta proporcionada per l'Agència de Seguretat Israeliana.
"Defensors i defensores dels drets humans, periodistes, figures acadèmiques i altres persones de Palestina han sofert aquesta pràctica cruel i inhumana i porten dècades denunciant-la, fins i tot mitjançant vagues de fam. Aquest boicot és una nova crida col·lectiva que diu que ja n'hi ha prou", ha declarat Saleh Higazi, director adjunt d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.
“Aquest boicot és una nova crida col·lectiva que diu que "ja n'hi ha prou”
"Aquest valent boicot posa de manifest el tracte inhumà i el càstig infligits per Israel a la població palestina. La comunitat internacional, especialment els Estats que tenen una relació estreta amb Israel, ha d'emprendre ara accions concretes i pressionar Israel perquè posi fi a l'ús sistemàtic de la detenció arbitrària, com a pas per desmantellar l'apartheid".
Segons el grup palestí de drets humans Addameer, les autoritats israelianes van dictar 5.728 ordres de detenció administrativa contra persones palestines als Territoris Palestins Ocupats entre 2017 i 2021. El 2021 va haver-hi un augment de 1.695 ordres, vinculades a una campanya de detencions arbitràries per part de les autoritats israelianes durant les setmanes de violència al maig i juny.
Durant dècades, Israel ha utilitzat intencionadament la detenció administrativa per recloure persones, entre les quals presos i preses de consciència detinguts exclusivament per exercir el seu dret a la llibertat d'expressió, reunió i associació, amb la finalitat de castigar-les per les seves opinions i el seu activisme.
Salah Hammouri, advocat francopalestí, porta en detenció administrativa des del 7 de març de 2022. Durant anys, les autoritats israelianes l'han assetjat reiteradament, l'han sotmès a múltiples períodes de detenció administrativa i han emprès accions per revocar el seu permís de residència a Jerusalem Est.
En els últims anys, les autoritats israelianes han intensificat l'ús de la detenció administrativa, i han reclòs sistemàticament unes 500 persones palestines, entre les quals menors d'edat. El 28 de març de 2022, un dia després que dos policies israelians morissin pels trets de dos palestins armats ciutadans d'Israel, el primer ministre israelià, Naftali Bennett. va ordenar als serveis de seguretat que recloguessin sota detenció administrativa a totes les persones sospitoses d'estar implicades en l'atac.
Amal Nakleh, palestí de 18 anys que es va sumar al boicot, porta en detenció administrativa des del 21 de gener de 2021. Pateix un rar trastorn neuromuscular que li provoca debilitat en els músculs esquelètics; tenia 17 anys en el moment de la seva detenció inicial. Des de llavors, la seva detenció s'ha prorrogat tres vegades, l'última d'elles el 18 de gener de 2022, quan un tribunal militar va ampliar la seva detenció altres quatre mesos.
"Amal Nakleh va complir 18 anys després de passar gairebé un any detingut sense càrrecs. Ja és prou tortura per a una família preocupar-se per l'empitjorament de la salut del seu fill sense haver de patir la crueltat dels llimbs de la detenció administratia. Amal Nakleh ha de ser posat en llibertat immediatament", ha declarat Saleh Higazi.
Islam al Taweel, candidat a l'alcaldia d'Al Bireh, ciutat de Cisjordània, va ser detingut per forces israelianes el 21 de març, després d'una batuda duta a terme a casa seva a dos quarts de dues de la matinada. El 27 de març va rebre una ordre de detenció administrativa de quatre mesos. La seva detenció va tenir lloc cinc dies abans que se celebressin les eleccions municipals, en les quals la seva llista electoral va obtenir una majoria d'escons en el municipi d'Al Bireh.
L'ús generalitzat i sistemàtic de la detenció arbitrària, la detenció administrativa i la tortura contra la població palestina forma part de la política estatal de domini i control sobre aquesta població. Aquestes accions constitueixen els crims de lesa humanitat d'apartheid, empresonament i tortura.
Informació complementària
Les autoritats israelianes porten utilitzant les ordres de detenció administrativa des de l'ocupació de Cisjordània i la Franja de Gaza el 1967.
Les autoritats militars israelianes poden dictar ordres de detenció administrativa per períodes de fins a sis mesos per detenir a palestins o palestines si existeixen "motius raonables" per creure que una persona representa una amenaça per la "seguretat de la zona" o la "seguretat pública".
Els comandaments militars poden prorrogar les ordres de detenció indefinidament, però les persones detingudes han de comparèixer davant d'un jutge militar en un termini de vuit dies des de l'emissió o la pròrroga d'una ordre de detenció, o en cas contrari han de ser posades en llibertat.
Encara que les persones sota detenció administrativa tenen dret a apel·lar cada ordre de detenció i a comptar amb assistència lletrada de la seva elecció, ni els advocats ni les persones detingudes són informats dels detalls de les proves en contra seva. Un jutge militar té poder per confirmar, abreujar o cancel·lar l'ordre. Si l'ordre es confirma, les persones palestines detingudes poden recórrer la resolució dels jutges militars davant el Tribunal Suprem d'Israel.
El Tribunal Suprem ha assenyalat la importància de les apel·lacions i ha declarat que la detenció administrativa només ha d'utilitzar-se com a mesura de prevenció contra una persona que constitueixi un perill per a la seguretat que no pugui prevenir-se per cap altre mitjà.
El Tribunal, no obstant això, encara no ha introduït una normes clares per revisar la detenció administrativa, poques vegades qüestiona la informació en què es basen les ordres de detenció, i en general no examina les decisions preses pels jutges dels tribunals militars.