L'alliberament llargament esperat del treballador humanitari palestí i pres de consciència Mohammed al Halabi en el marc de l'acord d'intercanvi de presoners i ostatges entre Israel i Hamàs posa fi al seu angoixant calvari i a un flagrant error judicial, ha afirmat avui Amnistia Internacional, reiterant la crida a l'alliberament immediat de tots els ostatges civils de Gaza i dels palestins detinguts arbitràriament a Israel.
Al Halabi, exdirector a Gaza de l'organització d'ajuda humanitària i desenvolupament World Vision, va ser detingut per l'Agència de Seguretat d'Israel en el pas de Erez, entre Israel i la Gaza ocupada, el 15 de juny de 2016. Va ser interrogat sense advocat, torturat, jutjat en vistes secretes i declarat culpable després d'un judici manifestament injust basat en proves no revelades que presumptament havia desviat fons a Hamàs. L'agost de 2022, va ser condemnat a 12 anys de presó pel Tribunal de Districte de Beersheba.
En el moment del seu alliberament, l'1 de febrer de 2025, Al Halabi presentava signes visibles de tortura i inanició, inclosa una alarmant pèrdua de pes.
“Mohammed al Halabi va ser injustament perseguit per les autoritats israelianes per la seva feina humanitària. Mai hauria d'haver estat detingut, molt menys obligat a passar gairebé nou anys empresonat injustament. El kafkià procés judicial a què va ser sotmès, inclosa la seva prolongada detenció en espera de judici, els múltiples ajornaments del seu judici, que es va allargar sis anys, i la injusta decisió condemnatòria que es va dictar contra ell, basat en gran manera en la declaració d'un pres informant, van ser un terrible error judicial”, va declarar Erika Guevara Rosas, directora general d'Investigació, Incidència, Política i Campanyes d'Amnistia Internacional.
“La sentència condemnatòria errònia de Mohammed al Halabi ha de ser anul·lada. La tortura, juntament amb els altres maltractaments a què va ser sotmès tant durant l'interrogatori com a la presó, han de ser investigats de manera independent i els responsables han de retre comptes.”
“El seu horrible sofriment entre reixes demostra com el discriminatori sistema judicial israelià contribueix a mantenir el cruel sistema d'apartheid contra la població palestina. També subratlla la urgència que les autoritats israelianes deixin en llibertat totes les persones palestines que estan detingudes arbitràriament en presons d'Israel.”
La fiscalia israeliana no va fonamentar en cap moment del procés les acusacions que Al Halabi era culpable de desviar fons a Hamàs; va basar els càrrecs contra ell en proves “secretes” i en la declaració sota coacció d'un pres informant. Tot i estar sota una pressió enorme, Al Halabi va rebutjar en reiterades ocasions obrir una negociació de càrrecs que li hauria permès reduir significativament la condemna a canvi de “confessar” els càrrecs que vehementment va negar.
En una conversa amb Amnistia Internacional després del seu alliberament i el seu retorn a casa, greument prejudicat, a Ciutat de Gaza, Al Halabi ha afirmat: “Em van torturar [les autoritats israelianes], però mai van doblegar el meu esperit. Mantinc la meva innocència per tots els càrrecs que se m'imputen i l'obstinació de demostrar-lo davant els tribunals, fins i tot després de la meva posada en llibertat”.
Va descriure que després del 7 d'octubre de 2023 l'havien traslladat a la presó de Nafha, en el sud d'Israel, on es van confiscar les ràdios dels presos i es van denegar gairebé totes les visites d'advocats, així com qualsevol contacte amb familiars o observadors independents. Al llarg dels 15 mesos de conflicte, no va rebre notícies sobre els seus éssers estimats a Gaza en l'única ocasió en què va poder reunir-se amb el seu advocat.
“Això va ser el pitjor: no saber si la meva dona i els meus fills estaven vius, no saber què feien. Si havien estat desplaçats o bombardejats; o si tornaria a veure'ls algun dia. Això va ser fins i tot pitjor que la fam i les tortures a què ens van sotmetre [a la presó].”
Al Halabi també va explicar a Amnistia Internacional que tenia ganes de reprendre el seu treball humanitari:
“La necessitat d'ajuda humanitària, el camp en què treballava abans de la meva detenció, és ara més important que mai. En guerres anteriors solíem classificar els edificis danyats entre els quals estaven totalment destruïts i els que estaven parcialment destruïts, però quan vaig tornar al camp de refugiats de Jabalia [en la governació del Nord de Gaza] vaig descobrir que la categoria d'edificis parcialment destruïts pràcticament no existeix. Gairebé tots els edificis estan arrasats.”
Al Halabi va expressar l'agraïment pel suport públic que va rebre des de tots els racons del món després de la seva detenció: “Fins i tot en les meves hores més fosques, sabia que molta gent creia en la meva innocència, que els partidaris de la justícia feien campanya pel meu alliberament. La seva solidaritat sempre estarà gravada en el meu cor.”
Informació complementària
El 30 d'agost de 2022, Mohammed al Halabi va ser condemnat a 12 anys de presó pel Tribunal de Districte de Beersheba. Va interposar un recurs contra la seva condemna davant el Tribunal Suprem israelià —Tribunal Superior d'Apel·lacions en funcions—, i el recurs va quedar arraconat fins al seu alliberament l'1 de febrer durant l'intercanvi de presoners acordat entre Israel i Hamàs. Amnistia Internacional va designar-lo pres de consciència el maig de 2023 en concloure que les autoritats israelianes havien actuat contra ell amb el propòsit d'intimidar altres defensors i defensores dels drets humans i reduir l'espai de la feina humanitària a Gaza.
Mohammed al Halabi va ser alliberat en la quarta tanda de l'intercanvi de presoners per ostatges entre Israel i Hamàs. Amnistia Internacional també reitera la seva crida a Hamàs i a altres grups armats perquè alliberin de manera immediata i incondicional tots els civils retinguts com a ostatges a Gaza, i a Israel perquè alliberi a tots els palestins detinguts arbitràriament, inclosos els que han estat sotmesos a desaparició forçada o reclosos en règim d'incomunicació.