Israel ha de posar fi a la brutal ocupació de Gaza i Cisjordània, inclosa Jerusalem Est, que manté des del 1967. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional en ocasió del començament de les vistes públiques al Tribunal Internacional de Justícia (CIJ) per estudiar les conseqüències jurídiques de l'ocupació prolongada israeliana.
Aquestes vistes públiques tindran lloc a La Haia entre el 19 i el 26 de febrer després que l'Assemblea General de l'ONU adoptés una resolució al desembre de 2022 per a sol·licitar una opinió consultiva de la CIJ sobre la legalitat de les polítiques i pràctiques d'Israel en els Territoris Palestins Ocupats (TPO) i les conseqüències que la conducta d'Israel té per a altres Estats i per a l'ONU. Està previst que més de 50 Estats, la Unió Africana, la Lliga Àrab i l'Organització per a la Cooperació Islàmica participin en el procés.
“L'ocupació de Palestina per part d'Israel és l'ocupació militar més llarga i una de les que més morts causa en el món. Durant dècades s'ha caracteritzat per la pràctica generalitzada i sistemàtica de violacions greus de drets humans contra la població palestina. L'ocupació també ha permès i enfortit el sistema d'apartheid que Israel imposa a tots els palestins”, ha declarat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.
“Amb el temps, l'ocupació militar israeliana s'ha transformat en una ocupació perpètua que viola flagrantment el dret internacional”
"Amb el temps, l'ocupació militar israeliana s'ha transformat en una ocupació perpètua que viola de manera flagrant el dret internacional.”
“El conflicte que actualment assola la Franja de Gaza ocupada, on la CIJ ha determinat que hi ha un risc real i imminent de genocidi, ha posat clarament de manifest les catastròfiques conseqüències de permetre que Israel porti tant de temps cometent impunement crims de dret internacional. El món ha de reconèixer que posar fi a l'ocupació il·legal israeliana és requisit indispensable per aturar les violacions constants de drets humans que tenen lloc a Israel i els TPO”.
Ocupació “perpètua”
Segons el dret internacional humanitari, l'ocupació d'un territori durant un conflicte té caràcter temporal. La potència ocupant està obligada a administrar el territori en benefici de la població objecte de l'ocupació i mantenir en la mesura del possible la situació que existia a l'inici d'aquesta, la qual cosa inclou respectar la legislació vigent i abstenir-se d'introduir canvis demogràfics i alterar la integritat territorial del territori ocupat.
L'ocupació israeliana no s'ha ajustat a aquests principis fonamentals del dret internacional humanitari. La durada de l'ocupació israeliana —que abraça més de mig segle—, sumada a l'annexió oficial il·legal per part de les autoritats del territori ocupat de Jerusalem Est i l'annexió de facto de grans zones de Cisjordània mitjançant la confiscació de terres i l'expansió dels assentaments, és prova inequívoca que Israel pretén que l'ocupació sigui permanent i beneficiï la potència ocupant i la seva pròpia ciutadania.
La Franja de Gaza segueix ocupada fins i tot després de la retirada de les forces israelianes i el trasllat de la població de colons el 2005, en la mesura en què Israel ha conservat el control efectiu del territori i la seva població, la qual cosa inclou el control de les fronteres, les aigües territorials, l'espai aeri i el registre civil. Gaza porta 16 anys patint l'ocupació per mitjà del bloqueig il·legal israelià que ha limitat severament la circulació de persones i béns i ha destrossat l'economia gaziana, i dels repetits episodis d'hostilitats que han matat i ferit milers de civils i destruït gran part de les infraestructures i habitatges d'aquest territori.
“Tots els Estats han de replantejar-se les seves relacions amb Israel per assegurar-se que no contribueixen a sostenir l'ocupació ni el sistema d'apartheid. Davant la reunió dels ministres i ministres europeus d'Afers exteriors que se celebra avui a Brussel·les, la necessitat de fer una crida clara i comuna per la fi de l'ocupació israeliana és més urgent que mai”, ha afegit Agnès Callamard.
La vida sota l'ocupació
La població palestina que viu sota l'ocupació israeliana es veu sotmesa a innombrables violacions de drets humans, mantingudes per un règim institucionalitzat d'opressió i dominació sistemàtica. Les lleis repressives i discriminatòries —aparentment adoptades com a part de l'ocupació, però que contribueixen eficaçment als objectius del sistema d'apartheid imposat per Israel— han fragmentat i segregat la població palestina en tots els TPO, al mateix temps que exploten il·legítimament els seus recursos, restringeixen arbitràriament els seus drets i llibertats, i controlen gairebé tots els aspectes de la seva vida.
Fins i tot abans de les recents hostilitats, la població palestina de Gaza venia patint nombroses ofensives militars israelianes —almenys sis entre 2008 i 2023—, a més d'un persistent bloqueig per terra, mar i aire, la qual cosa ha ajudat a mantenir el control i l'ocupació efectius de Gaza per part d'Israel. Durant aquestes ofensives, Amnistia Internacional va documentar un panorama constant d'atacs il·legítims, que constitueixen crims de guerra i fins i tot crims de lesa humanitat; i el bloqueig persistent constitueix càstig col·lectiu, que també és crim de guerra.
A Cisjordània, inclosa la Jerusalem Oriental ocupada, la població palestina s'enfronta de manera habitual a l'ús excessiu de la força, homicidis il·legítims, detencions arbitràries o administratives, desplaçaments forçats, demolicions d'habitatges, la confiscació de la terra i els recursos naturals, i la negació dels drets i llibertats fonamentals. El sistema de tancaments multidimensional israelià, fortificat mitjançant una vigilància massiva, barreres físiques i restriccions jurídiques—com un mur/barra il·legal, centenars de llocs de control i bloquejos de carretera, i un règim de permisos arbitrari—, ha restringit la llibertat de circulació de les persones palestines i ha perpetuat la privació dels seus drets.
Entre els exemples més emblemàtics del menyspreu absolut que Israel mostra pel dret internacional figuren l'establiment i incessant extensió dels assentaments israelians per tots els TPO i l'annexió il·legal de Jerusalem Est ocupat que va tenir lloc immediatament després de la guerra de 1967 i va quedar establerta constitucionalment el 1980. En l'actualitat, a Cisjordània, inclosa la Jerusalem Oriental ocupada, hi ha almenys 300 assentaments i llocs d'avançada il·legals israelians en els quals viuen més de 700.000 persones colones israelianes.
“La població palestina dels TPO porta 56 anys atrapada i oprimida sota la brutal ocupació d'Israel, sotmesa a una discriminació sistèmica. Tots els aspectes de la vida quotidiana d'aquestes persones estan alterats i controlats per les autoritats israelianes, que els imposen restriccions al dret a circular, a guanyar-se la vida, a complir les seves aspiracions educatives i professionals, i a gaudir una qualitat de vida digna, i també els impedeixen accedir a les seves terres i recursos naturals”, ha afegit Agnès Callamard.
“Israel també ha continuat aplicant les seves atroces polítiques d'apropiació de terres i expandint de manera imparable els assentaments il·legals, en violació del dret internacional, amb conseqüències desastroses per als drets humans i la seguretat de la població palestina. La població colona israeliana porta decennis atacant a persones palestines amb impunitat gairebé total.
Un sistema de control draconià
El draconià sistema de control d'Israel sobre els TPO inclou una extensa xarxa de llocs de control militars, obstacles/murs, i bases i patrulles militars, així com una sèrie d'ordres militars repressives.
El control que Israel té de les fronteres dels TPO, del registre civil, del subministrament dels serveis d'aigua, electricitat i telecomunicacions, i de l'ajuda humanitària i al desenvolupament, i la imposició de la seva moneda nacional han tingut efectes devastadors en el desenvolupament econòmic i social de la població palestina dels TPO.
Aquest control ha assolit un grau de crueltat sense precedents en la Franja de Gaza, on Israel manté des de fa 16 anys un bloqueig il·legal que s'ha endurit encara més des del 9 d'octubre de 2023. Aquest bloqueig, sumat a les constants operacions militars d'Israel, han sumit la Franja de Gaza en una de les crisi humanitària i de drets humans més greus de l'època actual.
“Com a potència ocupant, Israel té l'obligació de garantir la protecció i el benestar de totes les persones que resideixen en el territori que controla. En lloc d'això, ha comès amb impunitat violacions de drets humans greus i sistemàtiques. Israel invoca la necessitat de mantenir la seguretat com el motiu de les seves polítiques cruels, però la seguretat no justifica mai ni l'apartheid, ni l'annexió i els assentaments il·legals ni els crims de guerra contra la població protegida. L'única manera de garantir la seguretat de les poblacions israeliana i palestina és defensar els drets humans per a totes les persones”, ha afirmat Agnès Callamard.
Posar fi a l'ocupació significaria restablir els drets de les persones palestines aixecant el brutal bloqueig imposat a Gaza, desmantellant els assentaments israelians a Cisjordània —inclosa Jerusalem Oriental— i anul·lant l'annexió il·legal. Així, la població palestina podrien circular lliurement en les zones on viu, i les famílies separades per les diferents condicions jurídiques relacionades amb la targeta d'identificació —com la de residència a Jerusalem i la de Cisjordània o la Franja de Gaza— podrien reunir-se. Això alleujaria el sofriment a gran escala i posaria fi a les violacions de drets humans generalitzades.
A més, contribuiria a abordar una de les causes fonamentals de la violència recurrent i els crims de guerra comesos contra la població israeliana, cosa que contribuiria a millorar la protecció dels drets humans i a garantir justícia i reparació a les víctimes de totes les parts del conflicte.
Informació complementària
El 30 de desembre de 2022, l'Assemblea General de l'ONU va adoptar la Resolució A/RES/77/247, en la qual sol·licitava al Tribunal Internacional de Justícia que emetés una opinió consultiva sobre unes preguntes clau en relació amb les conseqüències jurídiques derivades dels prolongats actes israelians d'ocupació, assentament i annexió del territori palestí ocupat des de 1967, l'efecte de les polítiques i pràctiques d'Israel en l'estatut jurídic de l'ocupació, i les conseqüències jurídiques que es deriven d'aquest estatut Israel i els Territoris Palestins Ocupats per a tots els Estats i per a l'ONU.
S'espera que el Tribunal emeti l'opinió consultiva aquest mateix any.
Amnistia Internacional ve documentant des de fa gairebé 60 anys la comissió impune de violacions greus de drets humans en els TPO per part de les forces israelianes. E 2022, l'organització va publicar L'apartheid israelià contra la població palestina: Cruel sistema de dominació i crim de lesa humanitat, informe que posa en relleu el destacat paper que les forces armades i l'ocupació d'Israel exerceixen en la perpetuació del sistema d'apartheid. Gran part de les conclusions i recomanacions d'aquest informe subratllen la necessitat urgent de posar fi a l'ocupació israeliana per eliminar l'entorn que afavoreix la comissió de crims de lesa humanitat i crims de guerra.