Un mes després que el Tribunal Internacional de Justícia (CIJ) ordenés l'adopció de “mesures immediates i efectives” per a protegir la població palestina a la Franja de Gaza ocupada del risc de genocidi assegurant suficient assistència humanitària i permetent serveis bàsics, Israel ni tan sols ha pres les mesures mínimes indispensables per a complir aquesta ordre, ha afirmat avui Amnistia Internacional.
L'ordre de proporcionar ajuda va ser una de les sis mesures provisionals que el Tribunal va ordenar el 26 de gener, que va donar a Israel un termini d'un mes per a informar del compliment de les mesures. Durant aquest període, Israel ha continuat incomplint la seva obligació, com a potència ocupant, de garantir l'atenció de les necessitats bàsiques de la població palestina a Gaza.
Les autoritats israelianes no han garantit l'arribada en la mesura suficient d'uns béns i serveis que poden salvar vides a una població en risc de genocidi i a tocar de la fam a causa dels incessants bombardejos d'Israel i a l'enduriment del bloqueig il·legal que aquest país va imposar fa 16 anys. Tampoc han aixecat les restriccions imposades a l'entrada de productes que poden salvar vides, ni han obert punts d'accés i passos fronterers addicionals ni han implantat un sistema eficaç per a protegir d'atacs al personal humanitari.
“Israel no només ha creat una de les crisis humanitàries més greus del món, sinó que també està exhibint una cruel indiferència davant la sort de la població de Gaza en crear una condicions que, en opinió de la CIJ, posa la població en risc imminent de genocidi. Una vegada i una altra, Israel no ha pres les mesures mínimes indispensables que les organitzacions humanitàries han suplicat desesperadament i que estan clarament en el seu poder per a alleujar el sofriment de la població civil palestina a Gaza”, ha afirmat Heba Morayef, directora regional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica d'Amnistia Internacional.
“Israel no només ha creat una de les crisis humanitàries més greus del món, sinó que també està exhibint una cruel indiferència davant la sort de la població de Gaza”
“Com a potència ocupant, Israel té l'obligació inequívoca en virtut del dret internacional de garantir la satisfacció de les necessitats bàsiques de la població de Gaza. Malauradament, Israel no sols no ha satisfet les necessitats bàsiques de la població gazatí, sinó que també bloqueja i obstaculitza el pas d'ajuda suficient a la Franja de Gaza, especialment al nord del territori, que és pràcticament inaccessible, en una mostra inequívoca de menyspreu de la sentència del Tribunal Internacional de Justícia i en flagrant violació de la seva obligació d'evitar el genocidi”
“La magnitud i gravetat de la catàstrofe humanitària causada pels incessants bombardejos d'Israel, la destrucció i el setge asfixiant posa més de dos milions de persones palestines en risc de patir danys irreparables.”
Els subministraments que entraven a Gaza abans de l'ordre de la CIJ eren insuficients en comparació amb les necessitats dels últims 16 anys. No obstant això, en les tres setmanes següents a l'ordre de la CIJ, el nombre de camions que van entrar a Gaza va disminuir aproximadament en un terç, passant d'una mitjana de 146 al dia en les tres setmanes prèvies, a una mitjana de 105 diaris durant les tres setmanes següents. Abans del 7 d'octubre, entraven cada dia a Gaza, de mitjana, uns 500 camions que transportaven ajuda i articles comercials, com ara aliments, aigua, pinso per als animals, subministraments mèdics i combustible. Fins i tot aquesta quantitat era molt insuficient per a satisfer les necessitats de la població. En les tres setmanes posteriors a la sentència de la CIJ van entrar a Gaza quantitats més petites de combustible, que Israel controla estrictament. Els únics passos fronterers l'obertura dels quals ha permès Israel també es van obrir durant menys dies, la qual cosa demostra una vegada més el menyspreu d'Israel per les mesures provisionals. Personal d'ajuda humanitària ha informat de múltiples desafiaments, però ha afirmat que Israel es negava a prendre mesures òbvies per a millorar la situació.
En l'acció interposada davant la Cort Internacional de Justícia, Sud-àfrica sostenia que la negació deliberada d'ajuda humanitària per Israel podia constituir un dels actes prohibits en virtut de la Convenció sobre el Genocidi per “somtmetre intencionalment el grup a condicions d'existència que hagin d'implicar la seva destrucció física, total o parcial”.
“Ara escasseja fins i tot el pinso”
En tota la Franja de Gaza, el desastre humanitari creat artificialment és més horrible cada dia. El 19 de febrer, organismes humanitaris van informar que la malnutrició aguda augmentava notablement a Gaza i amenaçava les vides de nens i nenes: el 15,6% dels menors de 2 anys patien malnutrició aguda en el nord de Gaza i el 5% dels nens i nenes menors de 2 anys a Rafah, en el sud. La rapidesa i severitat de la deterioració de la situació nutricional de la població en només tres mesos era un fet “sense precedents en el món”.
Hamza, resident en el nord de Gaza l'esposa del qual, Kawthar, va donar a llum al quart fill de la parella el 17 de febrer, va dir a Amnistia Internacional el 20 de febrer que els sis membres de la seva família a penes podien aconseguir mitja ració de menjar diària en el marc de l'escassetat severa d'aliments i aigua. Després d'esgotar-se els subministraments de farina i blat, van recórrer a moldre ordi i menjar per a animals per a fer pa. “Ara escasseja fins i tot el pinso [per a animals]”, va dir.
La seva esposa va donar a llum a l'hospital Kamal Adwan de Beit Lahia, que ja no està operatiu. No tenia llet materna després del part i ha tingut dificultats per a alimentar al seu bebè nounat.
“Després de buscar amb ansietat a l'hospital, una dona ens va donar una petita quantitat de llet amb la qual alimentem al bebè amb ajuda d'una xeringa. La meva tia va aconseguir trobar-nos avui una mica de llet, no sé com, i no va dir quant li va costar. No hi ha arròs, ni carn. Ahir vaig ser al mercat a buscar aliments i vaig tornar a casa amb les mans buides: no hi ha carn, ni cigrons, res.”
La imminent amenaça d'un assalt terrestre en gran escala contra Rafah, en el sud de Gaza, on actualment es refugien més d'1,2 milions de civils, tindria conseqüències devastadores addicionals per a la situació humanitària.
El limitat degoteig de subministraments a Gaza entra per dos passos fronterers en el perímetre amb Israel i a la frontera amb Egipte. Els dos passos operatius —Rafah, a la frontera amb Egipte, i Karem Abu Salem, en el perímetre amb Israel— es troben al sud de Gaza. Una operació terrestre en la zona pròxima al lloc on els passos de Rafah i Karem Abu Salem permeten l'entrada dels camions en el sud de Gaza corre el risc de tallar totalment el flux d'ajuda i destruir els últims vestigis que queden del sistema d'ajuda.
“Al meu voltant la gent està destrossada”
A mitjans i finals de febrer, Amnistia Internacional va parlar amb 10 persones adscrites a 5 organismes i organitzacions humanitaris que van descriure les horribles condicions a Gaza i les severes restriccions en curs per a l'accés. Totes van dir que la seva capacitat per a aconseguir l'entrada d'ajuda a Gaza i voltants continuava sent la mateixa o havia empitjorat des de la sentència de la CIJ.
El personal humanitari va subratllar que Israel no havia pres mesures òbvies, com obrir tots els punts d'accés i passos fronterers disponibles parell permetre'ls transportar l'ajuda amb més rapidesa i en major escala a zones necessitades o per a assegurar que les operacions humanitàries no eren objecte d'atacs militars.
Una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU aprovada al desembre de 2023 exigeix que les parts “permetin i facilitin l'ús [...] de totes les rutes disponibles cap a la Franja de Gaza i dins d'ella, inclosos els passos fronterers” per a garantir que l'assistència vital arriba a la població civil “per les rutes més directes”. Malgrat aquesta resolució jurídicament vinculant, Israel s'ha negat a obrir més passos fronterers per a facilitar l'accés de l'ajuda humanitària.
Fathia, treballadora de suport a la salut mental, va parlar a Amnistia Internacional dels desafiaments als quals fa front amb la seva família i el seu treball. Va descriure les dificultats que té quan intenta que la seva mare, de 78 anys i que ha desenvolupat una forma de demència des que es van veure desplaçades, comprengui per què no tenen suficients aliments.
“Els meus fills a penes guanyen diners i no podem trobar ni costejar ni tan sols aliments bàsics. No hi ha res, i el poc que hi ha és inassequible. La meva mare no pot comprendre-ho; pensa que la tenim abandonada. He arribat al punt de desitjar que la meva mare mori en comptes de veure-la sofrir pensant que no ens ocupem d'ella. Al meu voltant, la gent està destrossada perquè no pot donar menjar als seus fills, a les seves famílies, i jo no puc oferir-los cap consell o suport que siguin d'utilitat perquè jo també estic destrossada”, va dir.
Manifestants israelians que exigeixen que el govern deixi de permetre l'entrada d'ajuda a Gaza fins que siguin alliberats els ostatges han bloquejat reiteradament l'accés a pas fronterer de Karem Abu Salem, i han obligat a tancar-ho en repetides ocasions, a vegades durant diversos dies. Aquestes alteracions no eximeixen les autoritats israelianes de la seva obligació de prendre les mesures necessàries per a mantenir sense impediments el flux d'ajuda.
Existeixen altres punts d'accés i passos fronterers. Israel va tancar-ne alguns després del 7 d'octubre. Uns altres romanen tancats per Israel des de fa anys. Israel controla estrictament el que entra i surt de Gaza, incloses persones i mercaderies, com a part del seu bloqueig il·legal, que és sensiblement més asfixiant en els últims mesos.
La situació és especialment terrible en el nord de la Franja, que Israel ha aïllat de fet de la resta de Gaza. Entre l'1 de gener i el 12 de febrer, l'Oficina de Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCAH) va informar que Israel havia denegat el permís en més de la meitat de les sol·licituds d'accés al nord presentades per entitats humanitàries. El 6 de febrer, l'OCAH va informar que Israel no havia aprovat cap de les 22 sol·licituds de l'ONU per a obrir aviat els llocs de control, incloses les zones d'accés al nord de Wadi Gaza.
El 21 de febrer, un dels treballadors d'ajuda humanitària entrevistats va dir: “Bàsicament no hi ha accés [al nord]. Vam tenir l'alto el foc de novembre en el qual portem molts camions al nord. A part d'això, no hem pogut portar camions al nord en cap escala. El 2024 ha estat fins i tot menys. Algunes persones ja estan passant fam”.
Bloqueig i retard de subministraments que poden salvar vides mentre la població passa fam
Israel continua restringint estrictament la importació de subministraments essencials a Gaza. Totes les importacions a Gaza han de ser aprovades prèviament per les autoritats israelianes. Al febrer, personal humanitari va continuar descrivint limitacions i rebutjos freqüents, impredictibles i “arbitraris”.
Les autoritats israelianes culpen reiteradament a les organitzacions humanitàries de qualsevol eficiència en la distribució d'ajuda, i afirmen que són incapaces d'expedir i distribuir més ajuda, o als saquejos a Gaza. Però treballadors humanitaris van descriure un conjunt de maneres en què les autoritats israelianes obstaculitzen el seu treball. Van oferir una llista de mesures bàsiques que Israel no ha adoptat per a facilitar la distribució d'ajuda: des de permetre l'entrada de subministraments suficients i essencials —alguna cosa que habitualment rebutgen— fins a obrir abans els llocs de control —una cosa a la qual les autoritats s'han negat en repetides ocasions—, o respectar garanties de seguretat bàsiques per als combois d'ajuda, les i els treballadors d'ajuda humanitària i les oficines d'ajuda humanitària, que en canvi han estat objecte de reiterats atacs.
A més dels productes, Gaza necessita desesperadament combustible perquè la població pugui purificar l'aigua, elaborar els aliments i fer funcionar equips mèdics com les incubadores. Des de l'11 d'octubre, Gaza sofreix una apagada elèctrica a conseqüència del tall del subministrament d'electricitat a Gaza per part d'Israel. Israel també va bloquejar totalment la importació de combustible des de principis d'octubre fins al 18 de novembre de 2023. Encara que ja ha permès l'entrada d'un cert volum de combustible a Gaza, les quantitats continuen sent dràsticament insuficients. A finals de febrer, les autoritats israelianes també continuaven rebutjant habitualment les peticions humanitàries perquè entrin altres fonts d'energia, com ara panells solars, generadors i bateries.
“Cap ésser humà ha de ser obligat a patir les condicions inhumanes a què s'està sotmetent a la població gaziana. En comptes d'aixecar el seu brutal bloqueig, les autoritats israelianes estan planejant intensificar els seus atacs amb una mortífera operació militar a Rafah que tindrà horribles conseqüències per a la població civil i corre el risc de tallar l'única via d'entrada d'ajuda humanitària a Gaza. Només un alto el foc immediat i sostingut pot salvar vides i garantir la implementació de les mesures provisionals del Tribunal Internacional de Justícia, inclosa la distribució d'una ajuda que pot salvar vides”, ha declarat Heba Morayef.
“En canvi, els Estats Units ha vetat per tercera vegada una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU que exigia un alto el foc immediat, amb la qual cosa de fet dona llum verda a la comissió de més homicidis i al sofriment massiu de la població palestina. Els països que tenen influència sobre el govern israelià, com els Estats Units, el Regne Unit, Alemanya i altres aliats no han de quedar-se de braços plegats mentre la població civil palestina és víctima de morts evitables a causa del bombardejos, la falta d'aliments i aigua, la propagació de malalties i la falta d'atenció de la salut. Davant la catàstrofe humanitària a Gaza, el suport d'aquests Estats les accions d'Israel, inclòs el seu desacatament de la sentència de la Cort Internacional de Justícia, és indefensable i podria violar la seva obligació d'evitar el genocidi.”
Amnistia Internacional també demana als Estats que garanteixi que l'Agència de l'ONU per a la Població Refugiada Palestina (UNRWA) rep finançament adequat per a continuar les seves activitats després que diversos Estats suspenguessin el finançament a l'organització adduint que alguns dels seus membres van participar en l'atac del 7 d'octubre. La UNRWA és des de fa temps l'única taula de salvació per a la població refugiada palestina a Gaza i en altres llocs d'Orient Mitjà i ha proporcionat ajuda humanitària, refugi i educació.
Tots els Estats han de complir la seva obligació d'evitar el genocidi mitjançant l'adopció de mesures urgents per a garantir que Israel compleix les mesures provisionals dictades per la CIJ, la qual cosa inclou pressionar a Israel perquè obri sense demora l'accés a Gaza i posi fi al seu brutal bloqueig d'una vegada per sempre. Tots els Estats també han de posar fi immediatament a les transferències d'armes a Israel, tal com han demanat recentment 24 persones expertes de l'ONU.
Informació complementària
La catàstrofe humanitària que avui es viu en la Franja de Gaza ocupada és el resultat del bloqueig que Israel imposa des de fa 16 anys i la seva intensificació addicional, així com de les reiterades i devastadores operacions militars. Des del 2007, Israel manté el control de l'espai aeri, les fronteres terrestres i les aigües territorials de Gaza, i restringeix estrictament la circulació dels productes bàsics i les persones que entren o surten de la Franja, la qual cosa alimenta un desastre humanitari. Israel ha obligat la població de Gaza a viure en condicions cada vegada més terribles, que des d'octubre de 2023 s'han deteriorat amb tal celeritat i gravetat que la població íntegrament fa front actualment a una fam que no obeeix a causes naturals.
El bloqueig d'Israel és una forma de càstig col·lectiu i un crim de guerra. És un dels mitjans fonamentals d'Israel per a mantenir el seu sistema d'apartheid contra la població palestina.
El 7 d'octubre de 2023, Hamàs i altres grups armats van llançar coets d'efecte indiscriminat, van enviar combatents al sud d'Israel i van cometre crims de guerra. Segons les autoritats israelianes, Hamàs i altres grups armats a Gaza van matar almenys a 1.139 persones i van prendre com a ostatges a més de 200, en la seva majoria civils, entre les quals hi havia 33 nens i nenes. Fins a l'1 de desembre de 2023 havien estat alliberats 113 ostatges en poder d'Hamàs i altres grups armats a Gaza.