Les autoritats iranianes han executat més de 1.000 persones aquest 2025 en curs, la xifra més alta d'execucions anuals a l'Iran que l'organització ha registrat en almenys els últims 15 anys, segons Amnistia Internacional. L'organització insta les autoritats iranianes que estableixin una moratòria immediata de les execucions com a primer pas, i fa una crida urgent a altres Estats perquè intervinguin immediatament i pressionin les autoritats iranianes, perquè suspenguin totes les execucions previstes.

El nombre de persones executades per les autoritats iranianes en els nou mesos que van d'any ja ha superat l'ombrívola xifra total de 972 execucions de l'any passat.

Des de les protestes Dona, Vida, Llibertat de 2022, les autoritats iranianes han augmentat l'ús de la pena de mort com a eina de repressió estatal i per a esclafar la dissidència, en un context d'alça contínua de les execucions per delictes relacionats amb les drogues. Després de l'escalada d'hostilitats entre Israel i l'Iran al juny de 2025 arran dels atacs militars israelians contra l'Iran, les autoritats també han intensificat l'ús de la pena de mort sota pretext de la seguretat nacional.

“L'escalada contínua d'execucions a l'Iran ha assolit proporcions aterridores, ja que les autoritats iranianes continuen utilitzant sistemàticament la pena de mort com a instrument de repressió i per a sufocar la dissidència, en el que constitueix un atac esgarrifós al dret a la vida”, ha manifestat Heba Morayef, directora regional d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica.”

“La pena de mort és abominable en totes les circumstàncies, i aplicar-la a gran escala després de judicis que de manera sistemàtica són manifestament injustos agreuja encara més la injustícia. Entre les persones objecte d'aquests atacs completament impunes figuren dissidents polítics, membres de minories ètniques oprimides, manifestants i persones condemnades a mort per delictes de drogues.”

“La comunitat internacional ha de prendre mesures fermes i urgents per a pressionar les autoritats iranianes perquè suspenguin immediatament totes les execucions programades, anul·lin totes les condemnes a mort i imposin una moratòria oficial sobre totes les execucions amb la intenció de l'abolició total de la pena de mort. Donada la impunitat sistemàtica de les execucions arbitràries, els Estats també han de buscar vies eficaces per a fer retre comptes a les autoritats iranianes, entre altres coses exercint la jurisdicció universal sobre qualsevol autoritat de qui se sospiti raonablement que és penalment responsable de crims de dret internacional i altres violacions greus dels drets humans.”

Entre les persones en situació de risc es troben les que estan condemnades a mort per delictes relacionats amb les drogues o per càrrecs excessivament amplis i vagament definits, com a “enemistat contra Déu” (moharebeh), “corrupció en la terra” (efsad-e fel-arz) i “rebel·lió armada contra l'Estat” (baghi), després de judicis manifestament injustos davant els tribunals revolucionaris.

Les investigacions d'Amnistia Internacional han demostrat sistemàticament que els tribunals revolucionaris, que exerceixen jurisdicció sobre delictes relacionats amb la seguretat nacional i les drogues, manquen d'independència i imposen condemnes severes, inclosa la pena de mort, després de judicis manifestament injustos, i que a les persones jutjades davant aquests tribunals se'ls nega sistemàticament el seu dret a un judici just. El 17 de setembre de 2025, les autoritats iranianes van executar arbitràriament a Babak Shahbazi, qui havia estat condemnat a mort per un tribunal revolucionari al maig de 2025 després d'un judici manifestament injust en què les autoritats mai no van investigar les seves denúncies de tortura i altres maltractaments.

L'aplicació de la pena de mort ha tingut un impacte desproporcionat sobre les minories marginades, especialment les pertanyents a les comunitats afganesa, baluchi i kurda. Almenys dues dones kurdes, la treballadora humanitària Pakhshan Azizi i la dissident Verisheh Moradi, estan condemnades a mort i corren el risc de ser executades.

La població afganesa resident a l'Iran també s'ha vist molt afectada per l'augment. El nombre de persones afganeses executades per les autoritats iranianes es va triplicar amb escreix, passant de 25 el2023 a 80 el 2024. Aquesta tendència alarmant coincideix amb una proliferació dels discursos racistes i xenòfobs per part de les autoritats iranianes —que el 2025 continua— i es produeix enmig d'una onada sense precedents d'expulsions massives forçades de persones de nacionalitat afganesa que afecta fins i tot les nascudes a l'Iran que porten dècades residint al país.

L'augment sostingut del nombre d'execucions per delictes relacionats amb les drogues que es ve produint des del 2021 ha continuat enguany, la qual cosa suposa una violació del dret i les normes internacionals, que prohibeixen estrictament l'ús de la pena de mort per als delictes relacionats amb les drogues.

Des que va començar l'escalada de les hostilitats entre Israel i l'Iran, alts càrrecs públics iranians com Gholamhossein Mohseni Eje’i, president de la Magistratura, han demanat l'acceleració dels judicis i execucions per “fer costat” a Estats hostils, inclòs Israel, o “col·laborar-hi”. En aquest context de crides preocupants per parts de les autoritats, el Parlament iranià també va aprovar una llei que, si és ratificada pel Consell de Guardians, ampliaria l'ús de la pena de mort, fent-lo extensiu fins i tot a delictes relacionats amb la seguretat nacional formulats de manera imprecisa, com ara “cooperació amb governs hostils” i “espionatge”.

Des del 13 de juny de 2025, almenys deu homes han estat executats per càrrecs de motivació política, vuit dels quals havien estat acusats d'espiar per a Israel. Amnistia Internacional ha documentat desenes de persones més en risc d'execució per càrrecs similars de motivació política, entre elles l'acadèmic suec-iranià Ahmadreza Djalali i la defensora dels drets de les dones i els treballadors Sharifeh Mohammadi, la sentència condemnatòria dels quals i pena de mort van ser confirmades per la Secció 39 del Tribunal Suprem a l'agost de 2025. Amnistia Internacional s'oposa a la pena de mort en tots els casos sense excepció. La pena de mort és una violació del dret a la vida proclamat en la Declaració Universal de Drets Humans, i és el màxim exponent de pena cruel, inhumana i degradant.