Actuem pels drets humans a tot el món

Iran: La sagnant repressió de les protestes per la mort sota custòdia de Mahsa Amini exigeix mesures globals urgents

© Particular

Els governants mundials han de donar suport a l'Assemblea General de l'ONU les peticions perquè s'estableixi un mecanisme d'investigació i rendició de comptes internacional independent que s'ocupi de la crisi d'impunitat existent a l'Iran. La necessitat que prenguin mesures amb urgència ha quedat demostrada recentment per la mort sota custòdia de Mahsa (Zhina) Amini, de 22 anys, i l'allau de trets contra manifestants, que ha causat la mort d'almenys vuit persones i ferides a centenars de manifestants, ha afirmat avui Amnistia Internacional.
 
Les forces de seguretat iranianes reprimeixen de manera violenta les protestes majoritàriament pacífiques per la mort de Mahsa Amini el 16 de setembre, dies després de la seva detenció violenta per la “policia de la moral” per no complir les lleis discriminatòries sobre l'ús obligatori del vel. Amnistia Internacional va recopilar dades sobre l'ús il·legítim per les forces de seguretat de perdigons i altres projectils de metall, gas lacrimogen, canons d'aigua i pallisses amb porres per a dispersar els qui protestaven.
 
“El torrent global d'indignació i empatia per la mort de Mahsa Amini ha d'anar seguida de mesures concretes de la comunitat internacional per a afrontar la crisi d'impunitat sistèmica que ha permès que la tortura, les execucions extrajudicials i altreshomicidis il·legítims generalitzats de les autoritats iranianes continuïn tant darrere dels murs de les presons com durant les protestes”, ha afirmat Diana Eltahawy, directora adjunta per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica d'Amnistia Internacional.
 
“L'última repressió brutal de les protestes per part de les autoritats iranianes coincideix amb el discurs en l'ONU de Ebrahim Raisi, a qui s'ha ofert una plataforma en l'escena mundial, tot i els indicis creïbles de la seva implicació en crims de lesa humanitat, en un cru recordatori dels devastadors efectes de la reiterada inacció dels Estats membres de l'ONU a l'hora d'abordar la impunitat per greus crims a l'Iran”.
 
Amnistia Internacional té constància de la mort de 6 homes, una dona i un nen durant les protestes els dies 19 i 20 de setembre a les províncies de Kurdistan (4), Kermanshah (2) i l'Azerbaidjan Occidental (2). D'aquestes persones, almenys quatre van morir per ferides causades per trets de projectils de metall per la policia a curta distància.
 
Almenys dues persones més han perdut la visió en un o els dos ulls. Centenars de persones, entre les quals hi ha nens i nenes, han sofert doloroses lesions que constitueixen tortura o altres maltractaments a causa de l'ús il·legítim de perdigons i altres municions contra elles.
 
Disparar a matar i a fer mal

Amnistia Internacional ha aplegat relats de testimonis presencials i ha analitzat imatges i vídeos de les protestes, que revelen una esgarrifosa constant de trets il·legítims i reiterats de projectils de metall per les forces de seguretat iranianes directament contra les persones que es manifesten.
 
Testimonis presencials van informar que almenys tres homes (Fereydoun Mahmoudi en Saqqez, província de Kurdistan; Farjad Darvishi a Urumieh, província de l'Azerbaidjan Occidental; i un home no identificat en Kermanshah, província de Kermanshah) i una dona (Minou Majidi a Kermanshah, província de Kermanshah) van perdre la vida a causa de ferides mortals causades per projectils de metall durant les protestes els dies 19 i 20 de setembre. Quatre víctimes més van perdre la vida: Resa Lotfi i Foad Ghadimi a Dehgolan, província de Kurdistan; Mohsen Mohammadi a Divandareh, província de Kurdistan; i el jove Zakaria Khial, de 16 anys, a Urumieh. Defensors i defensores dels drets humans van explicar a Amnistia Internacional que, segons les seves fonts sobre el terreny, van rebre els trets de les forces de seguretat però no disposaven d'informació addicional sobre els tipus de munició utilitzat.
 
Les autoritats han confirmat la mort de tres persones a la província de Kurdistan el 19 de setembre i de dues persones a la província de Kermanshah el 20 de setembre, però d'acord amb les constants generalitzades de negació i encobriment, van atribuir la responsabilitat de les morts a “enemics de [la República Islàmica]”.
 
Relats coherents de testimonis i material videogràfic no deixen cap mena de dubte que els qui van disparar les armes durant les protestes pertanyien a les forces de seguretat de l'Iran. Abundants proves videogràfiques indiquen que les protestes a les províncies de Kermanshah, Kurdistan i l'Azerbaidjan Occidental, on es van registrar les morts de manifestants van ser en general pacífiques. En alguns llocs, alguns manifestants van llançar pedres i van danyar vehicles policials.* Això no justifica de cap manera l'ús de projectils metàl·lics, que està prohibit en qualsevol circumstància.
 
Terribles ferides infligides a manifestants

Segons una font primària entrevistada per Amnistia Internacional, el 16 de setembre, primer dia de protestes, les forces de seguretat de Saqqez van disparar perdigons contra Nachirvan Maroufi, de 18 anys, des d'uns 10 metres de distància, que li van causar la pèrdua de visió en l'ull dret. La font va dir que les forces de seguretat també van disparar perdigons contra un altre jove de 22 anys, Parsa Sehat, que després va perdre la visió en els dos ulls.
 
El 19 de setembre, les protestes massives es van estendre des de Saqqez a altres ciutats habitades per la minoria kurda oprimida de l'Iran, com Baneh, Dehgolan, Divandareh, Kamyaran, Mahabad i Sanandaj. Manifestants, familiars de víctimes i periodistes sobre el terreny van dir a Amnistia Internacional que, només en aquest dia, les forces de seguretat van causar ferides a centenars d'homes, dones, nens i nenes en disparar-los de manera reiterada projectils de metall al capdavant i el pit des de curta distància, la qual cosa indica la intenció de causar mal.
 
Un testimoni de la repressió en Kamyaran va dir a Amnistia Internacional: “La policia antidisturbis disparava una vegada i una altra cap a la gent des d'uns 100 metres de distància. […] Jo mateix vaig presenciar com almenys 10-20 persones rebien trets de projectils de metall. […] La majoria d'elles van resultar ferides a l'esquena mentre s'allunyaven.”
 
Un manifestant de Mahabad va descriure una constant similar. Aquesta persona va declarar: “En resposta a la gent que corejava ‘Dones, vida, llibertat’ i ‘Mort al dictador’, les forces de seguretat van disparar armes carregades amb projectils de metall, sovint des d'una distància de 20-30 metres. […] Apuntaven a la gent sobretot al cap”.
 
Un periodista de Baneh també va dir a Amnistia Internacional: “Les forces de seguretat van disparar directament a la gent a l'estómac i l'esquena des de curta distància. […] Moltes de les persones a les quals van disparar i van ferir al principi eren dones perquè les dones anaven davant.”
 
Els relats de testimonis sobre l'ús generalitzat per les forces de seguretat de projectils de metall són corroborats per vídeos i fotografies examinats per Amnistia Internacional en els quals se sent el so de repetits trets i es veuen els clàssics patrons de ruixat dels perdigons en manifestants i transeünts ferits. Terribles imatges i declaracions de testimonis obtingudes per Amnistia Internacional indiquen a més que en Divandareh, Saqqez i Dehgolan, les forces de seguretat també van disparar munició no identificada que va causar ferides obertes en cames, pit i abdomen de manifestants.
 
Entre ells figuraven Zana Karimi, un noi de 17 anys que va sofrir greus ferides a les cames després de rebre trets en Divandareh que podrien requerir l'amputació d'una cama, i Ehsan Ghafouri, que va sofrir greus lesions renals després de ser aconseguit per trets en Dehgolan.
 
Amnistia Internacional ha sabut que la majoria dels manifestants i vianants ferits no intenten rebre tractament hospitalari per por de ser detinguts, per la qual cosa s'exposen a sofrir infeccions i altres complicacions mèdiques.
 
Les forces de seguretat van detenir de manera violenta diversos centenars de manifestants, entre els quals hi havia nens i nenes, durant les protestes del 19 de setembre i en posteriors operacions durant la nit següent. Un testimoni va informar que havia vist desenes de manifestants detinguts a Kamyaran amb fractures al cap, el nas o els braços i el cos ensangonat.
 
“Les forces de seguretat de l'Iran continuaran sentint-se impunes per matar o ferir manifestants i persones detingudes, incloses dones detingudes per desafiar les lleis abusives sobre l'ús obligatori del vel, si no se'ls fa retre comptes. En estar tancades totes les vies per a la rendició de comptes en l'àmbit nacional, el Consell de Drets Humans de l'ONU té el deure d'enviar a les autoritats iranianes un missatge ferm que els responsables de crims de dret internacional no quedaran impunes”, ha declarat Diana Eltahawy.
 
Informació complementària

El 13 de setembre de 2022, Mahsa Amini, kurda iraniana, va ser detinguda a Teheran per la denominada "policia de la moral" iraniana, que de manera habitual sotmet dones i nenes a detenció i reclusió arbitràries, tortura i altres maltractaments per no complir les lleis discriminatòries del país sobre l'ús del vel.
 
Segons testimonis, Mahsa Amini va ser colpejada violentament mentre la traslladaven per la força al centre de detenció de Vozara, a Teheran. Unes hores més tard la van traslladar a l'hospital de Kasra després d'haver entrat en coma. Va morir tres dies després. Les autoritats iranianes van anunciar l'obertura d'investigacions al mateix temps que negaven qualsevol irregularitat. La investigació promesa no compleix els requisits d'independència ja que s'encarregarà de dur-la a terme el Ministeri de l'Interior.
 
* Nota: Aquest comunicat de premsa se centra en les províncies de Kurdistan, Kermanshah i l'Azerbaidjan Occidental, on van morir manifestants. Amnistia Internacional està investigant la repressió de les protestes que han tingut lloc en altres ciutats de l'Iran des del 19 de setembre, com Hamedan, Rasht, Shiraz, Tabriz i Teheran.