Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Iran: Documents filtrats revelen ordres d'altes instàncies a les forces armades de “reprimir sense pietat” les protestes

©Private

El màxim òrgan militar de l'Iran va donar instruccions als caps de les forces armades en totes les províncies de “reprimir amb severitat” les persones que van sortir al carrer a manifestar-se després de la mort sota custòdia de Mahsa Amini a mans de la policia de la moral de l'Iran, ha afirmat avui Amnistia Internacional després d'obtenir documents oficials filtrats que revelen el pla de les autoritats d'esclafar sistemàticament les protestes costi el que costi. Fins avui, la repressió ha deixat almenys 52 víctimes mortals identificades i centenars de persones ferides.

En una anàlisi detallada publicada avui, Amnistia Internacional divulga dades sobre el pla de les autoritats iranianes d'aixafar brutalment les manifestacions mitjançant el desplegament de la Guàrdia Revolucionària, la força paramilitar Basij, la Força d'Aplicació de la Llei de la República Islàmica de l'Iran, la policia antidisturbis i agents de seguretat vestits de civil. L'organització també comparteix dades sobre l'ús generalitzat de força letal i d'armes de foc per les forces de seguretat iranianes, que o bé tenien intenció de matar manifestants, o haurien d'haver sabut amb un grau raonable de certesa que el seu ús d'armes de foc causaria morts.

Les autoritats iranianes van decidir intencionadament fer mal o matar persones que van sortir als carrers per a expressar la seva indignació per dècades de repressió i injustícia. En el marc d'una epidèmia d'impunitat sistemàtica que preval des de fa temps a l'Iran, desenes d'homes, dones, nenes i nens han estat víctimes d'homicidis il·legítims en episodi més recent de banys de sang”, ha afirmat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

“Tret que la comunitat internacional adopti mesures col·lectives i fermes, que han d'anar més enllà de simples declaracions de condemna, innombrables persones més poden ser víctimes d'homicidi, mutilació, tortura, agressió sexual o tancades entre reixes pel sol fet de participar en les protestes. Documents filtrats als quals ha tingut accés Amnistia Internacional posen en relleu la urgent necessitat d'un mecanisme de recerca i rendició de comptes internacional independent.”

Segons relats de testimonis presencials i materials audiovisuals examinats per Amnistia Internacional, cap de les 52 víctimes identificades suposava una amenaça imminent de mort o lesió greu que justifiqués l'ús d'armes de foc contra elles.

Negació i encobriment de l'Estat després d'una setmana d'homicidis il·legítims

Amnistia Internacional ha obtingut una còpia filtrada d'un document oficial que afirma que, el 21 de setembre de 2022, la Prefectura General de les Forces Armades va dictar una ordre als caps en totes les províncies en la qual se'ls donaven instruccions de “reprimir amb severitat a esvalotadors i antirevolucionaris”. Aquesta mateixa nit, l'ús de mitjans letals en tot el país es va intensificar i desenes d'homes, dones, nens i nenes van morir només durant aquesta nit.

Un altre document filtrat mostra que, el 23 de setembre, el cap de les forces armades a la província de Mazandaran va ordenar a les forces de seguretat en tots els pobles i ciutats de la província “reprimir sense pietat, fins i tot causant morts, qualsevol disturbi d'esvalotadors i antirevolucionaris”.

Amnistia Internacional té constància fins ara dels noms de 52 persones, incloses 5 dones i almenys 5 persones menors d'edat, mortes a les mans de les forces de seguretat de l'Iran entre el 19 de setembre i el 25 de setembre. Dos terços de les morts registrades (almenys 34) corresponen al 21 de setembre. L'organització creu que el nombre real de víctimes mortals és molt superior, i continua amb els seus esforços per identificar les víctimes.

Amnistia Internacional ha examinat fotografies i vídeos que mostren que la majoria de les víctimes van morir per trets de munició real efectuats per les forces de seguretat. Almenys tres homes i dues dones van morir quan les forces de seguretat van disparar projectils metàl·lics des de curta distància, mentre que Sarina Esmailzadeh, una jove de 16 anys, va morir després de ser brutalment colpejada al cap amb porres.

En un intent d'eximir-se de responsabilitat en les morts, les autoritats iranianes han difós relats falsos sobre les víctimes, en els quals intenten descriure-les com a “perilloses”, “individus violents”, o afirmen que van morir a les mans d’“esvalotadors”. Les autoritats també han intimidat i assetjat a les famílies de les víctimes perquè guardin silenci, o els han promès compensacions econòmiques si gravaven vídeos per a atribuir la responsabilitat de la mort dels seus éssers estimats a “esvalotadors” que treballen per a “enemics” de la República Islàmica de l'Iran.

Manifestants torturats i víctimes d'altres maltractaments

Amnistia Internacional ha documentat constants generalitzades de tortura i altres maltractaments a mans de les forces de seguretat, incloses brutals pallisses a manifestants i vianants. L'organització també ha documentat agressions sexuals i altres formes de violència sexual i de gènere, per exemple casos en els quals les forces de seguretat van agafar els pits de les dones o les van estirar violentament del cabell quan elles es van treure el mocador en senyal de protesta.

El 28 de setembre, una persona que es manifestava en Isfahan va relatar a Amnistia Internacional: “He vist colpejar manifestants. La nit anterior, les meves amistats van explicar que van veure com una dona [manifestant] era arrossegada per terra estirant-la dels cabells. Anava perdent la roba segons l'arrossegaven, però les forces de seguretat van continuar estirant-li els cabelsl…”.

“Fa dues nits”, va afegir, “diverses de les meves amistats van ser colpejades amb porres. Una d'elles, que ara té hematomes en l'avantbraç i a les cames, em va dir que les forces de seguretat les van arraconar en un carreró i les van colpejar amb porres. Un membre de les forces de seguretat va dir llavors: ‘Les dispararem també a la cama’, i un altre agent de seguretat va dir: ‘No, marxem’. Són així de brutals”.

Amnistia Internacional ha vist material filmat i informes que suggereixen que alguns manifestants han participat en actes de violència. No obstant això, Amnistia Internacional posa l'accent que els actes violents d'una minoria de manifestants no justifiquen l'ús de mitjans letals.

Segons el dret i les normes internacionals de drets humans, encara que algunes persones realitzin actes de violència, els funcionaris encarregats de fer complir la llei han de garantir que els qui continuen actuant pacíficament poden continuar amb la seva protesta sense ser objecte d'interferències indegudes o intimidació de les forces de seguretat. Qualsevol força que s'utilitzi per a respondre a aquesta mena de violència ha d'atenir-se en tot moment als principis de legalitat, necessitat i proporcionalitat d'entenimentat amb el dret internacional. Les forces de seguretat no han d'usar armes de foc excepte per a defensar-se o defensar a altres persones contra una amenaça imminent de mort o lesió greu i només quan els mitjans menys extrems i lesius siguin insuficients per a protegir la vida.