Madrid.- Sakineh Mohammadi és una dona iraniana que corre el risc de ser executada per lapidació a la presó de Tabriz, a l'oest de l'Iran. Almenys 9 persones més estan en la mateixa situació que Sakineh: set dones, Iran A., Khayrieh V., Ashraf Kalhori, Gilan Mohammadi, Kobra Babaei, Sakineh Mohammadi, M.J. i H.; i dos homes, Gholamali Eskandari i Rahim Mohammadi.  Per elles, Amnistia Internacional redobla ara els seus esforços per acabar d'una vegada per sempre amb aquesta pràctica atroç. A http://www.es.amnesty.org/actua/, l'organització ha llançat la ciberacció “Iran: continuen les lapidacions”, que ha recollit fins ara més de 110.000 signatures a Espanya.  Amb aquesta ciberacció, Amnistia Internacional insta el govern iranià a abolir totalment i immediatament les execucions per lapidació i a decretar la suspensió de totes les execucions fins a la derogació o reforma del Codi Penal. Totes les condemnes a mort per lapidació pendents s'han de commutar. Igualment, s'han de destipificar com a delicte les relacions sexuals consentides entre adults.  Sakineh Mohammadi va ser declarada culpable, el 15 de maig de 2006, de tenir una “relació il·lícita” amb dos homes, per la qual cosa va ser condemnada a rebre 99 cops de fuet. Posteriorment, el setembre de 2006, va ser acusada d'”adulteri estant casada”.  El Tribunal Suprem va confirmar la condemna de mort el 27 de maig de 2007. La causa es va remetre a la Comissió d'Amnistia i Indult dues vegades i en ambdós casos se li va denegar la petició d'indult. Fa tres mesos, l'advocat de Sakineh Mohammadi va tornar a demanar a la Comissió d'Amnistia i Indult que revisés la seva causa. S'ignora quant trigarà la Comissió a contestar, però, si rebutja la petició, el risc d'execució per lapidació serà imminent.    Lapidacions a l’Iran  A l’Iran, la lapidació és preceptiva en “cas d'adulteri estant casat”. El 2002, el president de la Magistratura va establir per mitjà d'una directiva una moratòria de les lapidacions, i l'agost de 2008, el portaveu de la Magistratura va anunciar la suspensió de les execucions per lapidació.  No obstant això, des de 2002 han mort lapidats a l’Iran almenys sis homes i una dona. Els últims han estat Houshang Khodadadeh i un altre home no identificat que van ser lapidats a finals de desembre de 2008, i el 5 de març de 2009, Vali Azad era lapidat en secret a la presó de Lakan, al nord-oest de l'Iran. Aquests tres nous casos de lapidació demostren una vegada més que les declaracions de la Magistratura iraniana no es tradueixen en fets.  A més, el 19 de febrer de 2009 va ser executat Abdollah Farivar Moghaddam, que havia estat condemnat a lapidació per “adulteri estant casat”. No obstant això, la seva família va ser informada un dia abans que seria penjat a la forca. També Afsaneh Rahmani, que havia estat condemnada a lapidació per adulteri i a qesas (càstig equivalent al delicte comès) per l'assassinat del seu marit, va ser finalment penjada el 21 de maig de 2009.  Amnistia Internacional considera que l'execució per lapidació agreuja la brutalitat de la pena de mort ja que és un mètode concebut específicament per augmentar el sofriment de la víctima. A més, l’Iran fa cas omís a la Comissió de Drets Humans de l'ONU, segons la qual tractar l'adulteri com delicte és contrari a les normes internacionals.    Informació complementària  En les vuit setmanes transcorregudes des de les eleccions presidencials del 12 de juny fins a la investidura de Mahmud Ahmadinejad el 5 d'agost per complir el seu segon mandat com a president, s'ha observat un alarmant augment de les execucions portades a terme per les autoritats iranianes. En poc més de 50 dies, Amnistia Internacional ha documentat almenys 115 execucions, cosa que suposa una mitjana de més de dues execucions diàries.  Des del començament de 2009 fins al 12 de juny, Amnistia Internacional ha documentat almenys 196 execucions, xifra que situa l’Iran en el segon lloc mundial, darrere de la Xina, quant al nombre d'execucions portades a terme. De les 115 execucions documentades per Amnistia Internacional des de les eleccions presidencials del 12 de juny, 14 es van portar a terme el 2 de juliol, 20 el 4 de juliol, 13 el 14 de juliol i 24 el 5 d'agost, dia de la investidura.  Amnistia Internacional reconeix que el nombre real d'execucions ha de ser, gairebé amb tota seguretat, molt superior fins i tot al que l'organització ha pogut documentar basant-se en fonts oficials iranianes, mitjans de comunicació i altres fonts. Pel que sembla, la majoria de les persones executades havien estat declarades culpables de contraban de drogues o delictes relacionats. Es pensa que els executats a la forca eren homes, la majoria d'entre 20 i 50 anys, però almenys hi va haver dues dones entre ells. Només es coneix la identitat d'algunes víctimes. En concret, les autoritats no van facilitar el nom de cap dels 24 presos executats el 5 d'agost en la presó de Rejai Shahr, a Karaj; només van dir que havien estat executats per delictes relacionats amb drogues.