Les forces de seguretat iranianes van matar il·legítimament almenys 66 persones, entre elles nens i nenes, i van causar lesions a centenars més en disparar munició real, perdigons i gas lacrimogen contra manifestants, vianants i fidels religiosos durant la repressió violenta exercida després de les oracions del divendres 30 de setembre a Zahedan, província de Sistan i Balutxistan, segons ha manifestat avui Amnistia Internacional. Des de llavors, 16 persones més han mort violentament en altres incidents relacionats amb la repressió de les protestes en curs a Zahedan. Les proves recaptades per activistes, familiars de víctimes i testimonis presencials, així com imatges i vídeos de les protestes, suggereixen que el nombre real de morts a Zahedan probablement és més elevat.

El 30 de setembre, conegut pels iranians com el "divendres sagnant", va ser el dia més mortífer registrat des que les protestes van començar a estendre's per l'Iran fa gairebé tres setmanes, després que Mahsa Amini morís sota custòdia després de ser detinguda per la policia de la "moralitat" iraniana.

“Les autoritats iranianes han mostrat reiteradament un profund menyspreu per la inviolabilitat de la vida humana i no s'aturaran per a mantenir-se en el poder. La violència cruel que les forces de seguretat iranianes estan desplegant no sorgeix del no-res. És resultat de la impunitat sistemàtica i de la resposta decebedora de la comunitat internacional”, va manifestar Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

“És particularment abominable que gairebé tres anys després de les protestes de novembre de 2019, en les quals centenars de persones van ser víctimes d'homicidi il·legítim, les autoritats iranianes hagin continuat descaradament el seu despietat assalt a la vida humana. L'única manera de trencar el cercle d'impunitat que possibilita aquestes accions és que els Estats membres de l'ONU estableixin de manera urgent un mecanisme de recerca i rendició de comptes per als crims més greus del dret internacional que s’estan cometent a l'Iran”.

Un pla calculat per a esclafar les protestes a qualsevol preu

Les protestes de Zahedan, província de Sistan i Balutxistan, poblada per la minoria ètnica balutxi, oprimida des de fa molt temps, estaven previstes per a després de les oracions del divendres, com a mostra de solidaritat amb les protestes en tot el país i per a exigir responsabilitats per la presumpta violació d'una nena de 15 anys per un comandant de la policia a la província.

El 30 de setembre, quan un grup de persones van acabar de resar a un gran lloc d'oració pròxim a la mesquita principal de la ciutat de Zadehan, i es va reunir enfront de la comissaria de policia per a protestar i corejar les seves protestes, les forces de seguretat els van disparar munició real, perdigons metàl·lics i gasos lacrimògens des del terrat de la comissaria.

Simultàniament, membres de les forces de seguretat vestits de civil van disparar contra els manifestants i transeünts des de les teulades de diverses cases pròximes, com han corroborat fotografies difoses per activistes.

Les forces de seguretat també van disparar munició real, perdigons i gas lacrimogen directament contra les zones del voltant, on centenars de persones, entre elles algunes d'edat avançada i nens i nenes, continuaven fent les oracions del divendres.

Amnistia Internacional ha documentat una alarmant escalada de l'ús de la força i les armes de foc des del 21 de setembre, quan el màxim òrgan militar del país va dictar una ordre als caps en totes les províncies en la qual se'ls donaven instruccions de “reprimir amb severitat a esvalotadors i antirevolucionaris”.

Trets al cap i al cor

Les proves aconseguides per Amnistia Internacional mostren que la majoria de les víctimes van rebre trets al cap, el cor, el coll i el tors, la qual cosa revela una intenció clara de matar o causar danys greus.

L'1 d'octubre, Mawlana Abdolhamid Ismaeelzahi, el líder sunnita de les oracions del divendres a Zahedan, va relatar la repressió a través d’un vídeo. Va declarar que més de 40 persones van ser assassinades després que les forces de seguretat disparessin munició real des de les teulades cap a un grup de joves que es manifestaven fora de la comissaria de policia, com també contra homes i dones que estaven resant.

Amnistia Internacional ha registrat els noms de 66 persones assassinades durant l'incident del 30 de setembre, però creu que el nombre real de morts és superior. L'organització també ha registrat els noms de 16 persones que van morir violentament en altres protestes celebrades en altres parts de Zahedan des del 30 de setembre, i continua investigant aquestes morts. Entre les víctimes mortals hi ha almenys tres nens i nenes, dues dels quals van perdre la vida durant l'incident del 30 de setembre, i un altre, en un incident separat aquest mateix dia. L'organització està investigant informes sobre la mort d'almenys uns altres quatre nens i nenes en Zahedan des del 30 de setembre.

El nombre de víctimes mortals registrades per Amnistia Internacional només inclou a les víctimes els noms de les quals l'organització ha identificat a través de la informació de fonts primàries directament afectades per les morts o a través d'activistes dels drets humans dels balutxis. L'organització ha parlat amb les famílies de 21 víctimes mortes a Zahedan.

Anteriorment, Amnistia Internacional havia registrat els noms de 52 persones víctimes mortals a les mans de les forces de seguretat iranianes entre el 19 i el 25 de setembre en tot el país.

Negació i encobriment per part de l'Estat

D'acord amb la negació i encobriment constant per part de les autoritats iranianes, aquestes han donat un nombre de víctimes mortals inferior al real en informar que durant les protestes de Zahedan del 30 de setembre havien mort 19 persones, inclosos vianants i membres de les forces de seguretat.

En un intent d'eximir-se de la responsabilitat per les morts, les autoritats han difós relats falsos en els quals culpen de les morts a “terroristes”, “agitadors” i “separatistes” que, segons elles, actuaven per a governs estrangers.

En vídeos propagandístics difosos en mitjans de comunicació estatals després del 30 de setembre es veuen persones detingudes encaputxades que, segons les autoritats, han participat en atacs armats contra les forces de seguretat a Zahedan. Un vídeo mostra un detingut a qui un presentador de televisió li fa preguntes capcioses i l'obliga a fer declaracions inculpant-se sense la presència d'un advocat sobre la seva presumpta participació en els tirotejos del 30 de setembre. Donades les pautes ben documentades de les autoritats iranianes de produir i difondre declaracions coaccionades de detinguts per a encobrir violacions de drets humans, a Amnistia Internacional li preocupa que aquestes declaracions s'hagin obtingut sota coacció.

Justificació despietada de l'ús il·legal de la força

Les autoritats han afirmat que els manifestants van cometre actes de saqueig i incendi a la propietat pública. No obstant això, més enllà d'una minoria de manifestants que van llançar pedres a la comissaria, Amnistia Internacional no ha trobat indicis que, en general, els manifestants i els vianants realitzessin actes de violència que suposessin una amenaça per a la vida o lesions greus per a les forces de seguretat o altres persones i que justifiquessin l'ús de la força letal empleada contra ells durant l'incident del 30 de setembre.

Les proves també revelen que moltes de les víctimes que van morir durant l'incident van rebre trets en la part posterior del cap o en el tors, la qual cosa indica que estaven d'esquena a les forces de seguretat i que no suposaven una amenaça imminent per a la vida o de lesions greus.

Segons el dret i les normes internacionals de drets humans, l'ús d'armes de foc només es considera lícit en resposta a una amenaça imminent de mort o de lesions greus, i només quan els mitjans menys perillosos han resultat insuficients. Encara que alguns manifestants cometin actes de violència, els funcionaris encarregats de fer complir la llei han de garantir que les protestes poden continuar sense intimidació ni ingerències indegudes de les forces de seguretat. L'ús de qualsevol mena de força només es permet com a últim recurs per respondre a protestes violentes; ha de ser legal, necessari i proporcionat, i els funcionaris encarregats de fer complir la llei han de distingir clarament entre els que participen en actes de violència i els que no.