“L'homicidi il·legítim a les mans de les forces de seguretat iranianes d'almenys 23 joves projecta més llum sobre la mortífera determinació d'esclafar les extenses protestes en curs que va desencadenar la mort sota custòdia de Mahsa (Zhina) Amini, de 22 anys, el 16 de setembre i que s'han convertit en el que moltes persones de l'Iran qualifiquen d'alçament general contra les institucions de la República Islàmica”, ha declarat avui Amnistia Internacional.
En una detallada declaració, l'organització enumera els noms i les circumstàncies en què es van produir la mort de 23 adolescents a conseqüència de la força il·legítima exercida en les protestes que van tenir lloc entre el 20 i el 30 de setembre de 2022. Les víctimes són 20 nois d'entre 11 i 17 anys, i 3 noies, 2 de les quals tenien 16 anys i una, 17. La majoria dels nois van morir a conseqüència de trets de munició real realitzats per les forces de seguretat contra ells; 2 van morir després de ser ferits per perdigons disparats a curta distància, i un altre noi i les 3 noies, després de pallisses mortals efectuades per les forces de seguretat.
Segons les dades recollides per Amnistia Internacional, les persones menors d'edat representen el 16% del total de manifestants i persones alienes a les protestes que hi han mort. L'organització té constància fins ara dels noms i dades de 144 persones —entre homes, dones i menors— que les forces de seguretat de l'Iran han matat entre el 19 de setembre i el 3 d'octubre. Les víctimes registrades només inclouen aquelles que l'organització ha estat capaç d'identificar fins ara. Amnistia continua les seves investigacions sobre denúncies d'homicidis i creu que el nombre de víctimes mortals és més alt.
“Les forces de seguretat de l'Iran han matat gairebé dues dotzenes de menors d'edat en un intent d'aixafar l'esperit de resistència de la valenta joventut del país. Si la comunitat internacional fos una persona, com podria mirar als ulls als joves i als seus progenitors? Hauria d'ajupir el cap avergonyit per la seva inacció davant la impunitat generalitzada de què gaudeixen les autoritats iranianes pels seus crims sistemàtics i les seves violacions flagrants de drets humans”, ha manifestat a manifestar Heba Morayef, directora regional d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.
“Les autoritats iranianes han fet cas omís reiteradament de totes les crides perquè posin fi a l'ús il·legítim de la força i jutgin als responsables d'homicidis il·legítims, desaparicions forçades, tortura i altres maltractaments de manifestants, vianants i persones privades de llibertat. El preu d'aquesta impunitat sistemàtica s'està pagant amb vides humanes, incloses les de menors d'edat. Els Estats membres del Consell de Drets Humans de l'ONU han de celebrar amb caràcter urgent una sessió especial i adoptar una resolució que estableixi un mecanisme d'investigació i rendició de comptes de caràcter independent i internacional sobre l'Iran”.
Deu de les víctimes adolescents pertanyien a l'oprimida minoria balutxi de l'Iran i les forces de seguretat les van matar el dia més letal de la repressió, el 30 de setembre, a Zahedan, província de Sistan i Balutxistan. Segons les dades d'Amnistia Internacional, almenys set de les persones menors d'edat que van morir a Zahedan van rebre trets en el cor, el cap o altres òrgans vitals.
Fonts informades i proves audiovisuals que ha examinat l'organització mostren que a una d'elles, Javad Pousheh, d'11 anys, les forces de seguretat li van disparar amb munició real a la part de darrere del cap durant la repressió violenta d'una protesta que se celebrava després de les pregàries del divendres enfront d'una comissaria de policia i prop d'un gran lloc d'oració. La bala va sortir per la galta dreta deixant un gran forat.
Les 13 persones adolescents restants van morir a les províncies de Teheran (5), l'Azerbaidjan Occidental (4), Alborz (1), Kermanshah (1), Kohgilouyeh i Bouyer Ahmad (1), i Zanyan (1). Dues d'elles eren de nacionalitat afganesa: Mohammad Resa Sarvari, noi de 14 anys, i Setareh Tajik, noia de 17.
Les autoritats difonen històries falses
El 7 d'octubre, l'advocat de Mohammad Resa Sarvari, a qui les forces de seguretat van matar a trets durant les protestes a Shahr-e Rei, província de Teheran, el 21 de setembre, va publicar a Internet una còpia del certificat de defunció del jove, en el qual constava com a causa de la mort “hemorràgia i teixit cerebral destrossat” per “ser disparat per un projectil de moviment ràpid”. L'advocat va escriure que se sentia obligat a divulgar el document oficial donada la propagació d'històries falses per les autoritats en els mitjans de comunicació estatals, les quals incloïen declaracions de funcionaris que atribuïen de manera exponencial la mort de menors assassinats per les forces de seguretat a “suïcidi”.
Les forces de seguretat van disparar tant perdigons com munició real contra el jove Amir Mehdi Farrokhipour, de 17 anys, durant les protestes a Teheran del 28 de setembre. Segons fonts d’informació fiables, aquest va morir per ferides de bala en el pit, mentre que funcionaris dels serveis d'intel·ligència van obligar el seu pare a gravar una declaració en vídeo en la qual deien que el seu fill havia mort en un accident de cotxe, amenaçant-lo de matar o fer mal a les seves filles si es negava.
Altres exemples d'intents d'encobriment per l'Estat són els casos de dues noies de 16 anys, Nika Shakarami i Sarina Esmailzadeh, que van morir després de rebre cops letals al cap per les forces de seguretat. Els serveis d'intel·ligència i les forces de seguretat han sotmès les famílies de les joves a un intens assetjament i intimidació perquè gravessin declaracions en vídeo en què reiteraven la història oficial que les seves filles s'havien “suïcidat” en saltar d'una teulada.
L'última onada d'homicidis de manifestants està arrelada en una profunda crisi d'impunitat sistèmica pels crims més greus de dret internacional que preval des de fa temps a l'Iran i que, donada l'escalada i la gravetat de les violacions de drets humans passades i en curs, no s’ha abordat prou per part del Consell de Drets Humans de l'ONU. Es necessita urgentment un mecanisme internacional d'investigació i rendició de comptes per a recollir, consolidar, preservar i analitzar proves dels delictes més greus, en virtut del dret internacional, comesos a l'Iran i altres violacions greus dels drets humans d'una manera que compleixi les normes generals d'admissibilitat en els procediments penals i per ajudar en la investigació i enjudiciament dels sospitosos de responsabilitat penal.
“Les autoritats iranianes assetgen i intimiden sistemàticament les famílies de les víctimes per amagar la veritat, ocultar que tenen les mans tacades de sang de menors d'edat. Aquests mètodes menyspreables subratllen encara més l'escala i la perversitat de la repressió de les autoritats iranianes i proporcionen una prova més del fet que totes les vies de la veritat i la justícia estan tancades a nivell nacional”, ha conclòs Heba Morayef.
Informació complementària
Amnistia Internacional ha revelat que el màxim òrgan militar de l'Iran va ordenar als comandants de les forces armades de totes les províncies que “reprimissin amb severitat” les persones que van sortir als carrers per protestar per la mort sota custòdia de Mahsa (Zhina) Amini per part de la “policia de la moral”. L'organització ha documentat l'ús generalitzat i no justificat de mitjans letals i armes de foc per les forces de seguretat iranianes que, o bé tenien intenció de matar manifestants, o bé haurien d'haver sabut, amb un grau de certesa raonable, que l'ús d'armes de foc causaria morts.
Les autoritats iranianes han reaccionat prèviament a les protestes amb patrons similars d'ús il·legal de la força, inclosa la força letal, que, per exemple, van causar la mort de centenars de manifestants i vianants 21 menors d'edat, durant les protestes de novembre de 2019.