Cal un Tractat sobre el Comerç d'Armes sòlid, atès que el Consell de Seguretat de l'ONU cada cop sembla menys adequat per a la seva funció
La valentia mostrada pels qui han protestat en els últims 12 mesos ha anat en paral·lel al fracàs del lideratge del Consell de Seguretat de l'ONU, que sembla cansat, fora de lloc i cada cop menys adequat per a la seva funció, ha afirmat Amnistia Internacional en el llançament del seu informe sobre l'estat dels drets humans al món. En aquest Informe 2012, el número 50, l'organització fa una crida per a l'aprovació enguany d'un Tractat sobre el Comerç d'Armes sòlid.
"El fracàs del lideratge ha esdevingut una qüestió global durant l'últim any, en el qual els polítics han donat resposta a les protestes amb brutalitat o indiferència. Els governs han de demostrar un lideratge legítim i rebutjar la injustícia protegint els qui no tenen poder i posant límits als poderosos. Ja és hora d'anteposar les persones a les empreses i els drets als beneficis", ha afirmat el secretari general d'Amnistia Internacional, Salil Shetty.
El suport explícit i entusiasta als moviments de protesta per part de moltes potències globals i regionals en els primers mesos del 2011 no s'ha traduït en accions. Coincidint amb la convocatòria a les urnes dels ciutadans egipcis per elegir un nou president, cada cop sembla més evident que s'estan malbaratant les oportunitats per al canvi que van generar els manifestants.
"En l'últim any han estat moltes les ocasions en què les aliances oportunistes i els interessos econòmics han superat els drets humans en la lluita de les potències mundials per guanyar influència al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica", ha explicat Salil Shetty. "El llenguatge dels drets humans s'utilitza quan serveix a interessos polítics o empresarials, però es deixa de banda quan resulta incòmode o destorba per aconseguir beneficis".
La no intervenció a Sri Lanka i la passivitat davant dels crims contra la humanitat a Síria -un dels principals compradors d'armes a Rússia- han provocat que el Consell de Seguretat de l'ONU sembli incapaç de dur a terme la seva funció de guardià de la pau mundial. Les superpotències emergents del Brasil, l'Índia i Sud-àfrica han estat massa vegades còmplices amb el seu silenci. "Existeixen clares raons de pes perquè la situació de Síria es remeti a la Cort Penal Internacional perquè s'investiguin els crims contra la humanitat. La determinació d'alguns membres del Consell de Seguretat de protegir Síria costi el que costi fa difícil d'aconseguir la rendició de comptes per aquests crims i és una traïció al poble sirià", ha afirmat Salil Shetty.
L'Informe 2012 d'Amnistia Internacional documenta casos concrets de restricció de la llibertat d'expressió en almenys 91 països, així com casos de tortures o maltractaments en almenys 101 països, en moltes ocasions per participar en manifestacions.
"Per aconseguir millores a llarg termini no n'hi ha prou amb el fet de canviar els líders, per molt tirànics que siguin. Els governs han de fer valer la llibertat d'expressió als seus països i a l'estranger, prendre's de debò les seves responsabilitats internacionals i invertir en sistemes i estructures que garanteixin justícia, llibertat i igualtat davant de la llei".
La conferència de l'ONU que tindrà lloc al juliol per acordar un Tractat sobre el Comerç d'Armes serà una prova de foc per veure si els polítics són capaços de posar els drets per sobre dels propis interessos i els beneficis. Sense un tractat sòlid, la funció del Consell de Seguretat de l'ONU com a guardià de la pau i la seguretat mundials sembla abocada al fracàs, amb els seus membres permanents exercint un veto absolut sobre qualsevol resolució malgrat ser els principals proveïdors d'armes del món.
"Els manifestants han demostrat que és possible el canvi. Han llançat un desafiament demanant que els governs defensin la justícia, la igualtat i la dignitat. Han mostrat que el món no acceptarà els líders que no estiguin a l'alçada d'aquestes expectatives. Després d'uns inicis d'any molt desafortunats, el 2012 ha de convertir-se en l'any de l'acció", ha afirmat Salil Shetty.
Altres novetats mundials destacades en l'Informe 2012 d'Amnistia Internacional:
Estats molt repressius com la Xina van fer ús del tot el pes del seu aparell de seguretat per reprimir protestes. Tampoc no va haver-hi cap millora en la terrible situació dels drets humans a Corea del Nord.
A l'Àfrica Subsahariana, les revoltes del Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica van trobar gran ressò entre la població, però en països com Angola, Senegal o Uganda es va fer un ús excessiu de la força contra manifestants.
Les protestes socials van enfortir-se a Amèrica, i sovint van provocar enfrontaments oberts entre ciutadans i els poderosos interessos econòmics i polítics. A països com Brasil, Colòmbia i Mèxic els activistes van ser víctimes d'amenaces i homicidis.
A Rússia, l'activisme civil va créixer i el país va ser escenari de les manifestacions més importants des de l'enfonsament de la Unió Soviètica, però les veus d'oposició van ser víctimes d'abusos i silenciades sistemàticament.
No va haver-hi senyals de canvi significatiu a països com Turkmenistan i Uzbekistan. Azerbaidjan, país amfitrió del Festival de la Cançó d'Eurovisió d'enguany on encara hi ha 16 presos de consciència empresonats per fer sentir les seves veus el 2011, va reprimir la llibertat d'expressió.
Malgrat la violència després del referèndum en el qual Sudan del Sud va votar a favor de la seva independència, el Consell de Seguretat de l'ONU, juntament amb el Consell de Pau i Seguretat de la Unió Africana, van evitar condemnar abusos com els bombardejos indiscriminats de les Forces Armades del Sudan o el tancament de fronteres a organitzacions humanitàries per part del govern sudanès.
Al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica, mentre les revoltes ocupaven l'atenció mundial, s'enverinaven altres problemes arrelats. El govern de l'Iran, cada vegada més aïllat i intolerant amb la dissidència, va utilitzar la pena de mort amb un entusiasme només superat per la Xina, mentre que l'Aràbia Saudita va reprimir amb força als manifestants. Israel va mantenir el bloqueig de Gaza, allargant la crisi humanitària, i va continuar amb l'expansió dels assentaments il·legals a Cisjordània. Les organitzacions polítiques palestines Fatah i Hamàs van fer blanc dels seus atacs els respectius simpatitzants; les forces israelianes i els grups armats palestins van dur a terme atacs en represàlia a Gaza.
El govern de Myanmar va prendre la important decisió d'alliberar més de 300 presos polítics i permetre Aung San Suu Kyi presentar-se a les eleccions. No obstant això, l'escalada de violacions de drets humans relacionades amb el conflicte a les zones de minories ètniques, així com la constant fustigació i detenció d'activistes van assenyalar-nos que la reforma tenia límits.
Entre les tendències observades figuren els abusos contra comunitats indígenes a Amèrica a mesura que s'intensificaven les iniciatives per explotar recursos naturals; l'empitjorament de la discriminació a l'Àfrica per l'orientació sexual o la identitat de gènere; l'enduriment del discurs xenòfob d'alguns polítics europeus i l'increment de la vulnerabilitat als actes terroristes perpetrats a l'Àfrica per grups islamistes armats.
Entre els progressos, figuren la tendència mundial cap a l'abolició de la pena de mort, les fissures a la impunitat per abusos comesos en el passat a Amèrica; i les passes històriques cap a la justícia que van suposar les detencions del general serbobosnià Ratko Mladic i el serbocroata Goran Hadzic per ser jutjats pels crims perpetrats en les guerres de la dècada del 1990 a l'Antiga Iugoslàvia.
Més informació: