Les creixents demandes de llibertat i justícia a l’Orient Mitjà i al Nord d'Àfrica i l'augment del paper de les xarxes socials de comunicació ofereixen una oportunitat sense precedents per a un canvi en els drets humans, però aquest canvi està amenaçat i penja d'un fil. Així ho manifesta Amnistia Internacional a pocs dies del seu 50è aniversari, en presentar l’informe sobre la situació dels drets humans al món.

"Cinquanta anys després que l'espelma d'Amnistia comencés a fer llum sobre la repressió, la revolució dels drets humans es troba a les portes d'un canvi històric", ha afirmat Salil Shetty, secretari general d'Amnistia Internacional.

"La gent rebutja la por. Gent valenta, encapçalada sobretot pel jovent, s'alça i protesta davant de les bales, els cops, els gasos lacrimògens i els tancs. Aquesta valentia - combinada amb les noves tecnologies que ajuden els activistes a avançar i mostrar la repressió governamental de la llibertat d'expressió i el dret de manifestació pacífica- transmet als governs repressius la senyal que tenen els seus dies comptats”.

"No obstant això, les forces de repressió estan contraatacant amb duresa. La comunitat internacional ha d'aprofitar l’oportunitat per al canvi i assegurar que el 2011 no es converteixi en una fals despertar per als drets humans".

Està tenint lloc una batalla fonamental pel control de l'accés a la informació, als mitjans de comunicació i la tecnologia de xarxes, mentre les xarxes socials alimenten un nou activisme que els governs s'esforcen per controlar. Com s'ha vist a Tunísia i Egipte, els intents dels governs per bloquejar l'accés a Internet o tallar les xarxes de telefonia mòbil poden fracassar, però els governs estan lluitant per recuperar la iniciativa i per utilitzar aquesta tecnologia contra els i les activistes.
Les protestes que s'han estès per l’Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica en què les persones reclamen un final de la repressió i la corrupció, deixen entreveure el desig profund de viure sense por i lluny de la misèria, i donen veu als qui fins ara no en tenien.

Els èxits de Tunísia i d’Egipte en la caiguda dels dictadors han fascinat el món. Ara s’escolten rumors de descontentament des de l’Azerbaidjan fins a Zimbàbue.

No obstant, malgrat aquesta nova determinació de fer front a la tirania i que l’escenari de la lluita pels drets humans ha assolit una nova frontera digital, la llibertat d'expressió -un dret en si mateix i per a exigir-ne d'altres - es troba amenaçada a tot el món.

Els governs de Líbia, Síria, Bahrain i el Iemen s’han mostrat disposats a colpejar i matar manifestants pacífics per mantenir el poder. Fins i tot en el cas dels dictadors que han caigut, cal desmantellar institucions que els van donar suport, per la qual cosa la feina dels activistes es troba lluny d’haver acabat. Governs repressius com els d’Azerbaidjan, la Xina i l’Iran estan intentant prevenir revolucions similars als seus països.

L'Informe 2011 d'Amnistia Internacional documenta restriccions específiques a la llibertat d'expressió a com a mínim 89 països, subratlla casos de presos de  consciència a un mínim de 48 països, casos de tortures i altres maltractaments a com a mínim 98 països, i informa sobre judicis injustos a un mínim de 54 països.

Alguns dels moments emblemàtics del 2010 són l'alliberament d'Aung San Suu Kyi a Myanmar i el Premi Nobel de la Pau al dissident xinès Liu Xiaobo, malgrat els intents del seu govern de boicotejar la cerimònia.

Lluny dels titulars internacionals, milers de defensors i defensores dels drets humans han estat amenaçats, empresonats, torturats i assassinats a països com l’Afganistan, Angola, Brasil, la Xina, Mèxic, Rússia, Myanmar, Turquia, l’Uzbekistan, Vietnam i Zimbàbue.

Aquests activistes sovint denunciaven qüestions de drets humans com la pobresa, la marginació de comunitats senceres, els drets de les dones, la corrupció, la brutalitat i l'opressió. Els esdeveniments succeïts a totes les regions del món han posat de manifest la decisiva feina d’aquestes persones, i la necessitat de solidaritzar-s’hi mundialment.

L'Informe anual 2011 d'Amnistia Internacional també inclou els següents punts:

• Les situacions de deteriorament a alguns països, com la fosca imatge que es presenta per als activistes a Ucraïna, Bielorússia i el Kirguizistan; l’espiral de violència a Nigèria; i la crisi creixent que planteja la insurgència armada maoista al centre i nord-est de l’Índia.

• Les tendències regionals, que inclouen una amenaça cada cop més gran per als pobles indígenes a Amèrica, el deteriorament de la situació legal per a les dones que opten per portar el vel que cobreix la seva cara a Europa, i la creixent disposició dels Estats europeus per repatriar persones amb risc de ser perseguides al seu país.

• Els conflictes que han assolat el Txad, Colòmbia, l’Iraq, Israel i els Territoris Palestins Ocupats, el Caucas Nord a Rússia, República Centreafricana, República Democràtica del Congo, Sri Lanka, el Sudan i Somàlia, on grups armats i forces governamentals han atacat amb freqüència la població civil.

• Els senyals de progrés, com per exemple la ferma disminució de la pena de mort, algunes millores en assistència sanitària maternal a països com Indonèsia i Sierra Leone, i el processament d’alguns dels responsables de delictes contra els drets humans comesos sota règims militars que, en el passat, van ocupar el poder a l’Amèrica Llatina.

Salil Shetty ha afirmat que els governs poderosos, que han subestimat el desig de llibertat i justícia de les persones d’arreu del món, ara han de donar suport a les reformes, en lloc de limitar-se a donar un cínic suport polític de la repressió. La veritable prova de foc de la integritat d'aquests governs serà donar suport a la reconstrucció d'Estats que promouen els drets humans però que poden no ser aliats, i la seva disposició -com en el cas de Líbia- d’enviar a la Cort Penal Internacional els autors dels delictes més greus quan la resta de vies judicials fracassin.

La necessitat que el Consell de Seguretat de l'ONU adopti una política constant de tolerància zero per als crims contra la humanitat s’ha vist subratllada per la brutal repressió a Síria, que ha deixat centenars de morts des del mes de març, i per la manca de qualsevol acció concertada en resposta a la repressió de les protestes pacífiques al Iemen i a Bahrain.

Els governs de l’Orient Mitjà i del Nord d'Àfrica han de tenir el valor de permetre reformes en un panorama de drets humans que canvia ràpidament. Han de protegir i defensar el dret a la llibertat d’expressió i reunió pacífica i han de garantir la igualtat per a tothom, en particular per desmantellar els obstacles a la plena participació de les dones en la societat. Cal frenar la policia secreta i les forces de seguretat, posar fi a la brutalitat i els homicidis i garantir la completa rendició de comptes pels abusos, perquè les víctimes puguin ser compensades i es pugui fer justícia.

Les empreses que proporcionen l’accés a Internet, telefonia mòbil i xarxes socials, i les que donen suport als mitjans i a la comunicació digital, han de respectar els drets humans. No han de convertir-se en titelles o còmplices de governs repressius que desitgen sufocar la llibertat d'expressió i espiar la ciutadania.

"Mai, des del final de la Guerra Freda, tants governs repressius han de fer front a un desafiament com aquest per mantenir-se al poder. La demanda de drets polítics i econòmics que s'estén per l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica és la prova vivent que tots els drets són igual d’importants, i són un requeriment universal", ha afirmat Salil Shetty.

"En els 50 anys transcorreguts des que Amnistia Internacional va néixer per protegir els drets de les persones detingudes per les seves opinions pacífiques, s’ha produït  una autèntica revolució de drets humans. La crida per la justícia, la llibertat i la dignitat ha evolucionat fins a convertir-se en una demanda global que creix més forta cada dia. El geni ha sortit fora de l'ampolla i les forces de repressió no poden tornar-lo a tancar".