Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Iemen: Utilitzada arma de fabricació nord-americana en bombardeig que va matar desenes de persones

Photo by: AFP via Getty Images

La coalició encapçalada per l'Aràbia Saudita va utilitzar un projectil de precisió fabricat als Estats Units en l'atac aeri llançat la setmana passada contra un centre de detenció a Sadà, al nord-oest del Iemen, que, segons Metges Sense Fronteres, va matar almenys 80 persones i va ferir-ne més de 200.

La bomba guiada per làser utilitzada en l'atac, fabricada per l'empresa nord-americana de defensa Raytheon, és la peça més recent d'una xarxa més àmplia d'indicis sobre l'ús d'armes de fabricació nord-americana en incidents que podrien constituir crims de guerra.

Al llarg de la setmana passada, la coalició encapçalada per l'Aràbia Saudita ha colpejat implacablement el nord del Iemen (inclosa la capital, Sanà) amb atacs aeris que han causat desenes de baixes civils i han destruït infraestructures i serveis. L'escalada va venir precedida d'atacs houthis llançats el 17 de gener contra unes instal·lacions petrolieres a Abu Dabi, que van matar almenys tres civils.

"Les espantoses imatges que han anat sortint a poc a poc del Iemen malgrat el bloqueig de quatre dies d'Internet són un discordant recordatori de qui està pagant el terrible preu de la lucrativa venda d'armes per part dels Estats occidentals a l'Aràbia Saudita i els seus aliats en la coalició", ha manifestat Lynn Maalouf, directora adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

"Els Estats Units i els altres països subministradors d'armes han d'aturar immediatament les transferències d'armes, materials i ajuda militar a totes les parts implicades en el conflicte del Iemen. La comunitat internacional té la responsabilitat de tancar les portes a totes les vendes d'armes que alimenten el patiment innecessari de civils en el conflicte armat".

"En subministrar conscientment els mitjans que han permès a la coalició cometre reiterades violacions de drets humans i del dret internacional humanitari, els Estats Units, al costat del Regne Unit i França, en comparteix la responsabilitat".

Els experts d'Amnistia Internacional en armes van analitzar fotos de les restes de l'arma utilitzada en l'atac al centre de detenció i van identificar la bomba com una GBU-12, una bomba guiada per làser de 227 kg fabricada per Raytheon.

Des de març de 2015, el personal d'Amnistia Internacional ha investigat desenes d'atacs aeris i ha trobat i identificat repetidament restes de municions de fabricació nord-americana. Amnistia Internacional havia identificat anteriorment l'ús d'aquestes mateixes bombes fabricades per Raytheon en un atac aeri encapçalat per l'Aràbia Saudita llançat el 28 de juny de 2019 contra un edifici residencial de la governació de Taiz, Iemen, que va matar sis civils, tres d'ells menors d'edat.

Al setembre de 2021, la Càmera de Representants dels Estats Units va aprovar una disposició al seu projecte de llei anual de defensa per la qual posava fi al suport nord-americà a les operacions ofensives i els atacs aeris de la coalició al Iemen, però aquesta disposició va ser eliminada del projecte de llei final que més tard es va convertir en llei.

El president nord-americà Joe Biden ha abandonat les promeses que va formular després de prendre possessió del seu càrrec a principis de 2021 respecte a posar fi al suport nord-americà a les operacions ofensives al Iemen, incloses les vendes d'armes, i "centrar la nostra política exterior en els drets humans" i garantir que els qui cometin abusos contra els drets "retin comptes dels seus actes". L'Aràbia Saudita i la Unió dels Emirats Àrabs semblen ser excepcions. Des de novembre de 2021, el govern de Biden ha aprovat la venda -i ha assignat contractes a empreses nord-americanes- de míssils, avions i sistemes de defensa antibalística a l'Aràbia Saudita, inclòs un acord de 28 milions de dòlars signat a mitjans de gener per al manteniment, per part dels Estats Units, d'avions saudites.

Entre aquests acords estava la venda aprovada a l'Aràbia Saudita de 650 milions de dòlars en míssils, també de Raytheon, a la qual el Congrés va donar llum verda malgrat les mocions per bloquejar-la. Al desembre, el govern va declarar que mantenia el seu compromís respecte a les vendes proposades, per valor de 23.000 milions de dòlars, d'avions F-35, MQ-9B i municions a la Unió dels Emirats Àrabs, malgrat els seriosos motius de preocupació en matèria de drets humans. El seguir armant a la coalició encapçalada per l'Aràbia Saudita no només incompleix les obligacions contretes per Estats Units en virtut del dret internacional, sinó que viola també la legislació nord-americana. Tant la Llei d'Ajuda Exterior com les Lleis Leahy prohibeixen les vendes d'armes i ajuda militar nord-americanes a qui hagi comès violacions greus de drets humans.

El 20 de gener, la coalició encapçalada per l'Aràbia Saudita va llançar atacs aeris contra la ciutat portuària d'Al Hudaydah i va matar almenys tres menors d'edat, segons Save the Children. Els atacs aeris també s'han dirigit contra un edifici de telecomunicacions a Al Hudaydah, amb el que han provocat un bloqueig nacional d'Internet. El Iemen es va quedar en la seva majoria sense accés a Internet durant quatre dies, la qual cosa va deixar sense contacte a amics i famílies i va restringir la capacitat de la gent per accedir a informació sobre la situació o compartir-la.

Segons el dret internacional humanitari, totes les parts del conflicte tenen la clara obligació de protegir la vida de la població civil atrapada en les hostilitats, incloses les persones detingudes. Els atacs deliberats contra béns de caràcter civil i la destrucció generalitzada i injustificada de propietats són crims de guerra.

La coalició ha negat haver pres com a objectiu el centre de detenció de Sadà que va ser impactat en l'atac aeri del 21 de gener. Nacions Unides ha descrit l'atac com "l'incident més greu amb baixes civils ocorregut en els últims tres anys al Iemen".

Informació complementària

El conflicte del Iemen s'ha cobrat un preu devastador entre la població civil de tot el país. La població iemenita s'ha vist exposada a pràctiques il·legals per part de grups tant estatals com no estatals, mentre que totes les parts del conflicte han comès violacions de drets humans i del dret internacional humanitari, inclosos crims de guerra, a tot el país.

Aquesta última escalada de violència va venir precedida dels atacs houthis llançats contra Abu Dabi, Unió dels Emirats Àrabs, el 17 de gener. El 23 de gener, un míssil va caure en el sud de l'Aràbia Saudita i, segons els informes, va ferir dos civils.