Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Guatemala: Els homicidis no han de quedar impunes

Londres.- Amnistia Internacional demana a les autoritats guatemalenques que investiguin exhaustivament els homicidis de dos treballadors rurals indígenes morts per arma de foc en diferents incidents durant les últimes dues setmanes.  Un treballador rural va morir i dos van resultar ferits el 12 d'octubre quan un home armat no identificat va disparar contra una multitud de treballadors rurals indígenes que es manifestaven a la ciutat de Guatemala per protestar contra la política agrària del govern, segons han informat organitzacions de defensa de drets humans.  Abans d’això, el 27 de setembre, un home indígena va morir a les mans de –segons testimonis– guàrdies de seguretat de la Companyia Guatemalenca de Níquel (CGN), filial de l'empresa canadenca HudBay Minerals Inc. L'homicidi es va produir quan els residents locals es van agrupar per oposar resistència davant un possible desallotjament forçat.  Testimonis i activistes de defensa dels drets humans han manifestat que, durant aquell incident, els guàrdies van dispersar amb violència als membres de la comunitat local a El Estor, departament d’Izabal al nord-est de Guatemala.  Segons declaracions de testimonis, els guàrdies de seguretat de CGN van apunyalar un mestre local, Adolfo Ich Chamán, amb un matxet, i després li van disparar i el van matar.  Set persones més de la comunitat local van resultar ferides de bala, segons indiquen els informes, durant el violent incident.  HudBay Minerals Inc. ha negat haver amenaçat o haver portat a terme desallotjaments forçats a la zona, i afirma que els manifestants van atacar vehicles governamentals, van saquejar una comissaria, van robar armes, van atacar un hospital patrocinat per CGN i van ferir membres de les seves forces de seguretat.  HudBay Minerals Inc. també ha dit a Amnistia Internacional que no creu que hi hagués personal de CGN implicat en la mort d'Adolfo Ich Chamán.  “La violència s’ha d'investigar i els responsables no poden quedar impunes”, ha manifestat Javier Zúñiga, assessor especial d'Amnistia Internacional.  Amnistia Internacional va escriure a les autoritats per instar-les a investigar i identificar tots els responsables d'actes violents produïts en el context d'una disputa a El Estor.  “Les denúncies són molt serioses i Amnistia Internacional demana que es porti a terme una investigació immediata, exhaustiva i imparcial sobre la mort d'Adolfo Ich Chamán i altres incidents violents, que es facin públics els seus resultats i que es dugui els responsables davant la justícia”, ha manifestat Javier Zúñiga.    Informació addicional  A la comunitat de Las Nubes hi viuen unes 120 persones (20 famílies) del grup ètnic maia q’eqchi.  La comunitat fa alguns anys que està en disputa amb CGN per la propietat de la terra en la qual viu.  Amnistia Internacional ha instat reiteradament les autoritats guatemalenques a posar en pràctica reformes judicials, legislatives i polítiques destinades a eliminar el patró habitual d'injustícia que sembla afavorir als grans terratinents, sovint molt rics, en detriment dels treballadors rurals pobres i, en la seva gran majoria, indígenes.  Els treballadors rurals indígenes s'enfronten a unes vies ineficaces per resoldre les disputes laborals, un sistema de justícia lent i uns sistemes inaccessibles i ineficaços de resolució dels conflictes de terres.  La falta d'accés a la reparació jurídica es veu agreujada per l'absència de la diligència deguda en la fiscalia i les autoritats judicials a l'hora d'investigar de forma exhaustiva les demandes judicials que busquen aconseguir un desallotjament forçat, i en el seu lloc autoritzen desallotjaments, sovint després de considerar superficialment els fets i el context.  L'Estat no ha abordat l'enorme disparitat en l'accés a assistència lletrada entre els terratinents i les comunitats de treballadors rurals marginades.