Amnistia Internacional ha demanat al Congrés guatemalenc que opti per abolir la pena de mort, en lloc de regular-la segons la legislació que s'està debatent actualment, que permetria utilitzar la pena de mort per primer cop des de l'any 2000.

La nova legislació crearia indults presidencials per a les persones condemnades a mort, una mesura que permetria al país utilitzar la pena capital, un fet que segons els polítics és una resposta a la pressió pública davant la creixent violència de bandes.

"La pena de mort és una pena cruel, inhumana i degradant, i viola el dret a la vida tal com apareix proclamat a la Declaració Universal de Drets Humans", ha manifestat Guadalupe Marengo, directora adjunta del Programa per a Amèrica d'Amnistia Internacional.

"Més de dues terceres parts dels països del món, i també la majoria dels països d'Amèrica, han abolit la pena de mort en la llei o en la pràctica. Fins i tot els Estats Units, que són l'únic país de la regió que duu a terme execucions de forma habitual, mostra senyals d'estar donant l'esquena a aquest tracte inhumà i degradant. Si el Congrés aplana el camí al retorn de la pena de mort, Guatemala estarà anant en contra d'aquesta tendència positiva".

Si el Congrés de Guatemala vota a favor de la nova legislació, deu persones, actualment condemnades a mort, podrien ser executades.

Amnistia Internacional reconeix que a Guatemala la delinqüència és generalitzada, i els membres del Congrés guatemalenc tenen el deure aprovar una legislació que redueixi aquesta tendència inquietant, perquè els seus habitants puguin viure sense por.

"L'execució dels qui cometen delictes terribles no servirà de dissuasió. Estudis realitzats a tot el món demostren que la pena de mort no té un efecte dissuasori especial i, lluny de convertir la societat en un lloc més segur, té un efecte embrutidor. Els homicidis autoritzats per l'Estat només serveixen per aprovar l'ús de la força i perpetuar el cercle de violència", ha manifestat Guadalupe Marengo.

"El Congrés guatemalenc ha de votar per abolir la pena de mort, en lloc de regular-la, i ha d'abordar els problemes reals que genera la delinqüència. La policia i el sistema judicial han d'estar equipats per eradicar la impunitat, i el govern ha d'abordar la desigualtat i la discriminació".

Informació complementària

La Constitució de Guatemala, aprovada el1985, permet la pena de mort en virtut del seu article 18. L'última execució duta a terme al país va tenir lloc l'any l'any 2000, per injecció letal. Des d'aleshores,  els governs successius han establert una suspensió de fet en l'aplicació de la pena capital, al no adoptar mesures que els permetin concedir indults presidencials per als condemnats a mort. Al 2005, la Cort Interamericana de Drets Humans va resoldre que Guatemala no podia aplicar la pena de mort perquè ni disposava d'un procediment pel qual atorgar indults presidencials.

El projecte de llei 4175, que actualment s'està debatent al Congrés, proposa un mecanisme per a la concessió d'indults presidencials. Si el Congrés vota a favor d'aquesta legislació, deu persones actualment condemnades a mort podrien ser executades.

La pena capital és irrevocable i, unida a sistemes judicials proclius a l'error humà i als prejudicis, fa que el perill d'executar persones innocents estigui sempre present. Al 2007, l'ONU va reafirmar i va reforçar la seva postura contra aquest tracte cruel i inhumà, en aprovar l'Assemblea General una resolució que demanava als Estats membres que establissin una suspensió de les execucions amb vistes a l'abolició total de la pena de mort.