Les conclusions del principal òrgan europeu contra la tortura, segons el qual les autoritats de tota Europa han utilitzat pràctiques que constitueixen tortura per a atacar persones refugiades i migrants que miren de travessar les fronteres europees, reforcen les peticions que les coses canviïn amb urgència. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional.

L'informe publicat avui pel Comitè per a la Prevenció de la Tortura, del Consell d'Europa, conclou que existeix un ús generalitzat de la violència, la intimidació i la detenció prolongada i identifica “clars patrons de maltractaments físics” contra persones en el context d'operacions de devolució sense el degut procediment. També conclou que existeix un menyspreu persistent de les salvaguardes jurídiques bàsiques i del dret a accedir a l'asil en tota Europa.

“Aquest condemnatori informe se suma a la creixent muntanya de dades sobre violacions de drets humans greus i sistemàtiques comeses contra persones a les fronteres per les autoritats dels Estats europeus”, ha manifestat Eve Geddie, directora de l'Oficina d'Amnistia Internacional a Europa.

“L'informe confirma els testimoniatges de milers de persones que han sofert violència a les fronteres marítimes i terrestres d'Europa.”

L'informe del Comitè identifica tendències generals a les fronteres europees, encara que no especifica països individuals. Cita casos de policies, guàrdies de fronteres i altres funcionaris encarregats de fer complir la llei que han colpejat a gent amb porres i han disparat bales per sobre del seu cap; han llançat a persones a rius, a vegades amb les mans lligades; les han obligat a caminar descalces i en roba interior (i, en alguns casos, totalment nues) fins a l'altre costat de la frontera; i han utilitzat gossos sense morrió per a amenaçar-les o perseguir-les.

Les autoritats utilitzen aquestes pràctiques brutals i il·legals, sovint en el context de devolucions sumàries il·legals, o “devolucions en calent”, per a impedir que persones necessitades de protecció arribin a les seves fronteres. Les conclusions del Comitè sobre el caràcter sistèmic d'aquests abusos han estat corroborades per la investigació duta a terme per Amnistia Internacional a les fronteres d'Europa; les investigacions més recents han inclòs les dutes a terme sobre Espanya, Croàcia, Polònia, Lituània i Letònia.

L'informe s'ha publicat mentre el Parlament lituà està debatent un projecte de llei que pretén legalitzar en el seu ordenament jurídic nacional les devolucions “en calent”. Si aquest projecte s'aprova, privarà en la pràctica a les persones que hagin entrat de manera irregular a Lituània de qualsevol possibilitat de demanar protecció internacional, i permetrà la devolució forçada de moltes d'elles a llocs en els quals corren perill de tortura.

Des de l'estiu de 2021, Lituània, Polònia i Letònia han dictat estats d'excepció per a legalitzar el reiterat ús de les devolucions “en calent” a les seves fronteres amb Bielorússia, la qual cosa exposa a una gran quantitat de gent a violència física, devolucions sumàries i condicions terribles de reclusió. Durant aquest període, almenys 37 persones han perdut la vida a la frontera polonesa, mentre que unes altres han mort a la frontera amb Letònia i Lituània.

Les conclusions de l'informe del Comitè respecte que les autoritats, en general, no investiguen degudament les denúncies de tortura, maltractaments i altres abusos en el context de les operacions frontereres són un reflex de les dades recopilades per Amnistia Internacional.

“Per desgràcia, l'espantós catàleg de violència i intimidació detallat en aquest informe resulta massa familiar. La falta de rendició de comptes per violacions greus de drets humans permet que el cicle de violència continuï imparable i mostra un esgarrifós menyspreu, per part dels països europeus, per les vides de persones que busquen protecció”, ha manifestat Eve Geddie.

“Existeix una necessitat urgent de garantir investigacions ràpides i independents sobre els informes de denúncies de violència, fer rendir comptes als responsables i establir mecanismes sòlids i independents de control de fronteres.”

Informació complementària

El març de 2022, Amnistia Internacional va informar que centenars de persones refugiades i migrants, incloses famílies amb nens i nenes de poca edat, van quedar encallades en els boscos entre Bielorússia i Polònia tractant de sobreviure amb temperatures sota zero sense recer, menjar, aigua ni atenció mèdica. Aquestes persones es van enfrontar a reiterades i violentes devolucions “en calent” per part de guàrdies de fronteres polonesos que van disparar munició real sobre els seus caps i van utilitzar gossos policia sense morrió per a obligar la gent a endinsar-se en rius i pantans d'aigües gèlides.

Les autoritats de fronteres de Letònia i Lituània van sotmetre a persones refugiades i migrants a les seves fronteres a abusos similars; entre altres coses, les van atacar de manera cruel i gratuïta amb porres o armes Taser, els van llançar pedres, els van disparar bales de goma i les van colpejar quan jeien en el sòl semiinconscients després d'haver estat ruixades amb gas lacrimogen en un espai tancat.

La violenta repressió de les autoritats tant espanyoles com marroquines a la frontera de Melilla en 2022 va provocar almenys 37 morts i ferides a desenes de persones. Algunes persones que havien aconseguit arribar a territori espanyol van ser expulsades immediatament i per la força pels guàrdies de fronteres espanyols, no sols sense el degut procés per a avaluar el risc que corria la seva seguretat, sinó també pes al fet que necessitaven de manera evident atenció mèdica.

En 2022, Amnistia Internacional va informar que les autoritats poloneses havien detingut a milers de sol·licitants d'asil que havien entrat al país des de Bielorússia i havien sotmès a moltes d'elles a abusos, inclosos registres sense roba, sedació forçada i ús d'armes Taser, mentre estaven amuntegades en condicions terribles en centres de detenció.

A Letònia, Amnistia Internacional va concloure que, enmig de les devolucions “en calent”, les autoritats de fronteres havien reclòs arbitràriament a persones refugiades i migrants en llocs secrets en el bosc, sovint després d'haver-los confiscat el telèfon, una pràctica que pot constituir desaparició forçada. En alguns casos, la gent només podia sortir de la zona fronterera després d'accedir a tornar als seus països “voluntàriament”, a vegades després d'haver passat llargs períodes en els boscos o haver suportat abusos físics o amenaces. Altres persones van ser obligades, mitjançant enganys o a la força, a signar papers de devolució després d'haver estat traslladades a centres de detenció o comissaries de policia.