Els musulmans són considerats responsables del que passa al Pròxim Orient
i al Nord d'Àfrica. La gent m'insultava pel carrer o feia comentaris desagradables. Un home va començar a cridar-me dient que em tragués el llençol que portava al cap. Jo m'he criat a Suïssa i considero que aquest és el meu país. No entenc per què altres ciutadans es creuen amb el dret de tractar-me així.

P., de la zona de parla italiana de Suïssa

Els governs europeus han de prendre més mesures per combatre els prejudicis i estereotips negatius contra els musulmans, uns prejudicis i estereotips que fomenten la discriminació, especialment en temes d'educació i ocupació. Així ho revela avui un nou informe d'Amnistia Internacional.

"A les dones musulmanes se'ls neguen feines i a les nenes se'ls impedeix assistir a classes normals simplement perquè usen peces de vestir tradicionals, com el mocador. I els homes poden ser acomiadats de la seva feina per portar barbes associades a l'islam", ha manifestat Marco Perolini, expert d'Amnistia Internacional sobre discriminació.

"En lloc de combatre aquests prejudicis, els partits polítics i les autoritats públiques sovint els toleren en el seu afany de captar vots".

L'informe Elecció i prejudici: Discriminació de persones musulmanes a Europa exposa la manera en què la discriminació per motius de religió o de creences afecta la població musulmana en diversos àmbits de la vida, inclosos l'ocupació i l'educació.

L'informe se centra en Bèlgica, Espanya, França, Països Baixos i Suïssa, on Amnistia Internacional ja ha plantejat qüestions com les restriccions a l'establiment de llocs de culte o la prohibició d'usar el vel integral. L'informe documenta nombrosos casos individuals de discriminació als països afectats.

"L'ús de símbols i peces religioses o culturals forma part del dret a la llibertat d'expressió. També forma part del dret a la llibertat de religió o de creences, i aquests són drets que han d'emparar a totes les religions per igual", ha manifestat Marco Perolini.

"Tot i que totes les persones tenen dret a expressar el seu entorn cultural, tradicional o religiós portant un tipus de peça específic, no ha de pressionar-se ni coaccionar-se ningú perquè ho faci. Les prohibicions generals de l'ús de peces específiques que violen el dret dels qui opten lliurement per vestir d'una manera determinada no són la via per acabar amb la pressió o la coacció".

L'informe destaca que la legislació que prohibeix la discriminació en l'ocupació no s'ha aplicat adequadament a Bèlgica, França i Països Baixos. S'ha permès als ocupadors discriminar al·legant que els símbols religiosos o culturals poden causar problemes amb els clients o els col·legues, o que suposen un conflicte amb la imatge empresarial de la companyia o amb la seva "neutralitat".
 
Això és directament contrari a la legislació de la Unió Europea contra la discriminació, que únicament permet diferències de tracte pel que fa a a l'ocupació si així ho exigeix la naturalesa del treball a exercir.

"La legislació de la UE que prohibeix la discriminació per motius de religió o de creences en l'àmbit de l'ocupació sembla ser ineficaç a Europa, si s'ha de jutjar pels índexs de desocupació més elevats de la població musulmana, i especialment de les dones musulmanes d'origen estranger", ha manifestat Marco Perolini.

En l'última dècada, a molts països, com Espanya, França, Bèlgica, Suïssa i Països Baixos, s'ha prohibit a alumnes portar el mocador o altres peces religioses o tradicionals a l'escola.

"Tota restricció de l'ús de símbols i peces religioses o culturals a les escoles ha de basar-se en una avaluació de les necessitats de cada cas individual. Les prohibicions generals comporten el risc d'afectar negativament l'accés a l'educació de les nenes musulmanes i de negar el seu dret a la llibertat d'expressió i a la manifestació de les seves creences", ha declarat Marco Perolini.

El dret a establir llocs de culte és un element fonamental del dret a la llibertat de religió o de creences, que alguns països europeus restringeixen malgrat que l'Estat té l'obligació de protegir-lo, respectar-lo i fer-lo realitat.

Des del 2010, la Constitució suïssa discrimina específicament la població musulmana en prohibir la construcció de minarets, i en fer-ho incorpora estereotips contra l'islam i viola les obligacions internacionals que Suïssa s'ha compromès a respectar.

A Catalunya, els musulmans han de resar en espais a l'aire lliure perquè les sales d'oració existents són massa petites per donar cabuda a tots els fidels. Les sol·licituds per construir mesquites es troben amb obstacles tècnics, rebuig social i amb el fet que fins i tot alguns partits polítics han expressat públicament que la seva construcció és incompatible amb el respecte de la cultura i les tradicions catalanes. Això és contrari a la llibertat de religió, que inclou el dret a celebrar cultes religiosos col·lectius en llocs adequats.

"A molts països europeus existeix una opinió cada vegada més generalitzada que l'islam està bé i amb els musulmans no hi ha problemes, sempre que no siguin massa visibles. Aquesta actitud està provocant violacions de drets humans, i és necessari combatre-la", ha manifestat Marco Perolini.