Un total de 16 de dones de la localitat etíop de Nifas Mewcha (regió Amhara) van assegurar a Amnistia Internacional haver estat violades per combatents del Front Popular d'Alliberament de Tigre, durant l'atac d'aquest grup contra la seva ciutat, a mitjans del passat mes d'agost.

Així, les supervivents van relatar com els combatents les havien violat a punta de pistola, les havien robat, les havien agredit física i verbalment, i havien destruït i saquejat també les instal·lacions mèdiques de la localitat. De les 16 dones entrevistades per Amnistia Internacional, 14 van afirmar haver estat violades en grup.

Entre el 12 i el 21 del passat mes d'agost, durant nou dies, el Front Popular d'Alliberament de Tigre es va fer amb el control de la localitat de Nifas Mewcha (districte de Gaint, regió Amhara), en el marc d'una ofensiva contra sectors de les regions Amhara i Afar. Funcionaris del govern regional van referir a Amnistia Internacional que més de 70 dones havien denunciat davant les autoritats haver estat violades en Nifas Mewcha durant aquest període.

“Els testimonis de les supervivents descriuen actes execrables dels combatents del Front Popular d'Alliberament de Tigre, constitutius de crims de guerra i, possiblement, de crims de lesa humanitat. Són actes que infringeixen la moralitat i fins a la més mínima escletxa d'humanitat”, ha declaray Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

“Els combatents del Front Popular d'Alliberament de Tigre han de posar fi immediatament a tots els abusos i violacions del dret internacional humanitari, inclosa la violència sexual i de gènere. Els seus líders han de deixar clar que aquests abusos no es toleren, i expulsar de les seves files als responsables.”

Violació en grup i agressions físiques

Utilitzant aplicacions segures de videotrucada, Amnistia Internacional ha entrevistat 16 supervivents de la violència sexual i de gènere de Nifas Mewcha. Alhora, l'organització ha entrevistat a la direcció de l'hospital de Nifas Mewcha i a autoritats del govern local i regional, coneixedors de l'atac i de les seves conseqüències.

Segons la persona del govern local responsable d'Assumptes de Dones, Nens i Joves, 71 dones havien denunciat haver estat violades per combatents del Front durant aquest període; no obstant això, el Ministeri de Justícia federal després ha augmentat la xifra fins a 73.

Les supervivents van explicar a Amnistia Internacional que les agressions havien començat des del moment en què el Front Popular d'Alliberament de Tigre s'havia fet amb el control de la ciutat, el passat 12 d'agost. Totes elles van identificar als agressors com a combatents del Front, pel seu accent i els insults ètnics que proferien, a banda que ells mateixos s'identificaven, sense embuts, com a membres del Front.

Bemnet, de 45 anys i resident a Nifas Mewcha, va rememorar davant Amnistia Internacional com quatre combatents havien arribat a la seva casa la tarda del 14 d'agost i, després d'ordenar-li fer cafè, tres d'ells l'havien violat en grup.

“Imaginava les seves intencions -recorda-, així que vaig enviar les meves filles lluny de casa. [Els soldats] em van dir que les portés, però jo els vaig respondre que no vindrien. Llavors, van començar a insultar-me. Deien: ‘Els amhara són rucs, els amhara no valen per res’. Un d'ells va ordenar als altres que deixessin d'insultar-me. Els va dir: ‘És la nostra mare, no hem de fer-li mal’. Els altres tres el van obligar a sortir de la casa, i ells es van quedar. Em van violar per torns”.

Gebeyanesh, de 30 anys i venedora d'aliments a la ciutat, declara a Amnistia Internacional:

“No és fàcil explicar el que em van fer: em van violar. Tres d'ells em van violar, mentre els meus fills ploraven. El més gran té 10 anys, i l'altre nou, i no paraven de plorar mentre [els combatents del Front Popular d'Alliberament de Tigre] em violaven. [Els combatents] van fer tot el que van voler i després van marxar. També em van agredir físicament, i es van emportar shiro i berbere [aliments locals]. Em van propinar bufetades i puntades. Van carregar les seves pistoles, com si anessin a disparar-me.”

Hamelmal, de 28 anys, ven injeera a la ciutat. Durant la matinada del 13 d'agost -narra a Amnistia Internacional- quatre combatents la van violar al seu domicili, mentre la seva filla mirava: “Tinc filles, dues nenes de 10 i de dos anys. Em feia por que poguessin matar la meva filla, així que els vaig dir: ‘No mateu les meves filles; feu-me a mi el que vulgueu’. La petita estava dormida, però la gran estava desperta i va veure el que va passar. No tinc forces per explicar el que va veure”.

Agressions verbals deshumanizants

Els combatents del Front Popular d'Alliberament de Tigre van proferir també insults ètnics degradants contra les dones, tals com ‘ruca amhara’ i ‘amhara envejosa’. En alguns casos, les forces del Front van comunicar a les dones que violaven en venjança per la violació de dones tigre per les forces del govern federal. Amnistia Internacional ha documentat en el passat abundants violacions i actes de violència sexual comesos a Tigre per la tropes i les milícies aliades del govern.

Hamelmal, que afirma haver estat violada per quatre combatents del Front, detalla a Amnistia Internacional:

“El que em va violar primer era el seu superior. Deia: ‘Els amhara són rucs, els ahmara han massacrat al nostre poble (el poble tigre), les forces federals de defensa han violat la meva esposa, i ara nosaltres et violarem com ens vingui de gust”.

Meskerem, de 30 anys, explica com tres combatents del Front la van violar i la van colpejar amb les culates de les seves armes:

“M'insultaven i em deien: ‘Ruca amhara, tu ets forta, pots aguantar això i molt més’. Vaig perdre el coneixement durant més d'una hora”.

Robatoris a les víctimes de violació

Amnistia Internacional ha sabut també que, després de violar les dones, els combatents del Front saquejaven els seus domicilis. Les supervivents, moltes de les quals viuen al dia, exercint treballs mal remunerats i informals, gestionant petits negocis o realitzant treball sexual, assenyalen que els combatents els van robar aliments, joies, diners i telèfons mòbils.

Meskerem, venedora de kollo [menjar fet a base de cereals], explica a Amnistia Internacional: “Quatre dels soldats van venir al meu restaurant, i van menjar i van beure de tot el que hi havia a casa. Després, dos d'ells em van violar. També es van emportar el meu anell i el meu collaret”.

Frehiwot recorda que, entre el 12 i el 20 d'agost, va ser violada en grup diverses vegades per combatents del Front, i que un d'ells li va robar el telèfon i diners.

Per la seva banda, Tigist indica que els combatents del Front que la van violar el 12 d'agost van destruir també els objectes de la seva tenda i es van emportar les seves joies: “Es van emportar les meves coses. Quan van acabar de beure's les cerveses, van trencar les ampolles contra quatre recipients. Després van trencar també els dos recipients de refrescs i es van emportar el meu collaret d'or. També es van emportar la roba de llit. Ara, no puc portar el meu negoci com abans, perquè he perdut tot el que tenia. Ara només puc vendre cafè [...] També faig treball sexual. Però ara, em resulta difícil confiar en ningú, després del que m'han fet?”.

Impacte en la salut

De les 16 supervivents de violació entrevistades per Amnistia Internacional, 15 van esmentar problemes físics i mentals a conseqüència de les agressions. En concret, van enumerar tot un seguit de símptomes, com mal d'esquena, sang en l'orina, dificultat per caminar, ansietat i depressió.

Si ben dos d'elles han buscat, per privat, atenció mèdica bàsica després de la violació, els danys i el saqueig que han sofert l'hospital i el lloc de salut de la ciutat a conseqüència de l'atac del Front han impedit a totes les supervivents entrevistades accedir a atenció mèdica exhaustiva després de les violacions, la qual cosa inclou anticoncepció d'emergència, profilaxi d'emergència contra el VIH i les infeccions de transmissió sexual, avaluació i tractament de lesions i cures especialitzades de salut mental. Una ONG que proporciona normalment aquests serveis va explicar a Amnistia Internacional que no podia accedir a la zona per motius de seguretat, deguts a les hostils declaracions públiques del govern sobre les organitzacions humanitàries internacionals.

Bemnet, que sofreix una patologia prèvia, a més de mal d'esquena i altres símptomes a causa de la violació sentencia: “Ja només confio en Déu per salvar-me”.

Selamawit, treballadora domèstica de 20 anys, comunica a Amnistia Internacional que tres combatents del Front Popular d'Alliberament de Tigre la van violar el 12 d'agost, i que, a conseqüència d'això, està embarassada, però no ha pogut accedir a serveis mèdics.

Moltes de les supervivents van assegurar a Amnistia Internacional que, des de la violació sofrien ansietat i depressió. Per la seva banda, autoritats del govern regional d'Amhara van informar a Amnistia Internacional que la població de Nifas Mewcha, incloses 54 supervivents de violació, havia rebut ajuda de subsistència des de l'atac. A més, van afegir que estaven preparant-se per reproveir als hospitals i instal·lacions de la regió que havien estat saquejats, de nou de material mèdic i altres articles, i per facilitar a la població supervivent serveis psicosocials i d'assessorament.

“El govern etíop ha d'agilitar els tràmits per brindar suport integral a les supervivents de violència sexual i a les altres víctimes del conflicte. Com a primer pas urgent, cal que faciliti accés humanitari, immediat i sense obstacles, a totes les zones del nord d'Etiòpia que s'han vist sacsejades pel conflicte”, conclou Agnès Callamard.

“El govern ha de garantir també que totes les denúncies de violència sexual siguin investigades immediatament i de manera efectiva, independent i imparcial. A continuació, ha de jutjar els sospitosos de responsabilitat penal davant tribunals oberts, accessibles i civils, que compleixin les normes internacionals de justícia processal, sense possibilitat de dictar condemnes a mort, i proporcionar reparacions a les persones supervivents.”