Tropes eritrees que combaten a l'estat etíop de Tigre van matar sistemàticament centenars de civils desarmats a la ciutat d'Axum, al nord d'Etiòpia, el 28 i 29 de novembre de 2020, disparant als carrers i duent a terme escorcolls casa per casa, en una massacre que podria equivaler a crims de lesa humanitat; així ho afirma Amnistia Internacional en un informe que ha publicat avui.

Amnistia Internacional va parlar amb 41 supervivents i testimonis, tant en entrevistes presencials a refugiats nouvinguts a l'est del Sudan com en entrevistes telefòniques a persones que viuen a Axum, i amb 20 persones més que tenien coneixement dels fets. Tots van coincidir a descriure execucions extrajudicials, bombardejos indiscriminats i saquejos generalitzats després de l'ofensiva duta a terme per tropes etíops i eritrees per prendre el control de la ciutat en el context del conflicte amb el Front Popular d'Alliberament de Tigre a mitjans de novembre.

L'anàlisi d'imatges de satèl·lit realitzat per Evidence Lab, del Programa de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional, corrobora els informes de bombardejos indiscriminats i saquejos generalitzats, i assenyala indicis de noves fosses comunes al costat de dues esglésies de la ciutat.

"Les proves són convincents i apunten a una conclusió esgarrifosa: que els soldats etíops i eritreus van cometre múltiples crims de guerra en la seva ofensiva pel control d'Axum. A més, les tropes eritrees van arrasar el lloc i van matar sistemàticament centenars de civils a sang freda, la qual cosa aparentment constitueix un crim de lesa humanitat", ha manifestat Deprose Muchena, director d'Amnistia Internacional per a l'Àfrica Oriental i Austral.

"Aquestes atrocitats estan entre les més greus documentades fins avui en aquest conflicte. A part de l'altíssima xifra de víctimes mortals, la població d'Axum va experimentar durant dies un trauma col·lectiu enmig de la violència, el dol i els enterraments massius".

Aquestes matances es van cometre just abans de la celebració de Tsion Mariam (Santa María de Sion) a Axum, important festa cristiana ortodoxa etíop que se celebra el 30 de novembre, causant un trauma encara més gran en cobrir amb un vel mortuori un esdeveniment anual que normalment atreu molts pelegrins i turistes a la ciutat santa.

Ofensiva militar a gran escala

El 19 de novembre de 2020, forces militars etíops i eritrees van prendre el control d'Axum en una ofensiva a gran escala, causant morts i desplaçaments de civils mitjançant trets i bombardejos indiscriminats. En els nou dies següents, l'exèrcit eritreu va dur a terme execucions extrajudicials així com saquejos generalitzats de béns civils.

Els testimonis van identificar sense dificultat les forces eritrees. Portaven vehicles amb matrícula eritrea, el distintiu uniforme de camuflatge i calçat utilitzats per l'exèrcit eritreu, i parlaven en àrab o en tigrinya, idioma que no es parla a Etiòpia. Diversos d'ells tenien a la cara les cicatrius rituals del grup ètnic beni-ahmer, absent a Etiòpia. Finalment, alguns dels soldats no van ocultar la seva identitat sinó tot el contrari, van dir obertament als residents que eren eritreus.

"Només vèiem cadàvers i gent plorant"

Segons els testimonis, les tropes eritrees van exercir una violència mai vista el 28 i 29 de novembre. L'ofensiva va tenir lloc immediatament després que una petita milícia afí al Front Popular d'Alliberament de Tigre ataqués la base militar situada a la muntanya de Mai Koho el matí del 28 de novembre. Els milicians anaven armats amb fusells i comptaven amb el suport de residents que portaven armes improvisades, com ara pals, ganivets i pedres.

El so de trets continus en tota la ciutat pot escoltar-se en un vídeo gravat a primera hora d'aquest dia en diversos llocs al peu de la muntanya.

Un home de 22 anys que va intentar portar menjar a la milícia va explicar el següent a Amnistia Internacional: "Mentre que els soldats eritreus estaven entrenats, els joves de la zona ni tan sols sabien disparar [...] molts dels combatents [locals] van llençar les seves armes i van arrencar a córrer. Els soldats eritreus van entrar a la ciutat i van començar a matar aleatòriament".

Supervivents i testimonis afirmen que, el 28 de novembre, les forces eritrees van estar disparant civils deliberadament i a l'atzar des de les quatre de la tarda.

Segons residents, les víctimes no portaven armes i moltes fugien dels soldats quan van ser abatudes. Un home va explicar que s'havia amagat en un edifici en obres i havia vist com un grup de sis soldats eritreeus matava un veí amb una metralladora pesada muntada en un vehicle al carrer contigu a l'hotel Ad Raja: "Estava dempeus. Crec que estava desorientat. Els soldats eren a uns deu metres d'ell. Li van disparar al cap".

Un resident de 21 anys va dir: "Vaig veure moltes persones mortes al carrer. Fins i tot a la família del meu oncle. Sis dels seus membres van ser assassinats. Van matar molta gent".

La massacre va deixar els carrers i places de llambordes d'Axum sembrades de cadàvers. Un home que havia fugit de la ciutat va tornar a la nit, quan van cessar els trets. "Només vèiem cadàvers i gent plorant", va dir.

El 29 de novembre, soldats eritreeu van disparar contra els qui intentaven retirar els cossos de les víctimes.

A més, els soldats van continuar escorcollant casa per casa, perseguint i matant homes adults així com algunsjoves i, en menor nombre, dones. Un home va dir que havia vist des de la seva finestra com mataven sis homes al carrer, al costat de l'entrada de casa seva, el 29 de novembre. Va explicar que els soldats els havien posat en fila i els havien disparat per l'esquena, usant una metralladora lleugera capaç de matar diverses persones d'un sol tret.

Les persones entrevistades van citar desenes de noms de persones que sabien que havien estat assassinades, i Amnistia Internacional ha pogut reunir més de 240 noms de víctimes. L'organització no ha pogut verificar de forma independent el nombre total de morts, però els testimonis coincidents i les proves que els confirmen fan plausible que hi hagués centenars de residents assassinats.

Enterrar les víctimes

La majoria dels enterraments van tenir lloc el 30 de novembre, però el procés de recollida i inhumació de cadàvers va durar diversos dies. Molts residents van explicar que havien participat voluntàriament en les tasques de transportar els cossos en carros -entre cinc i deu per cada viatge- i un va dir que havia transportat 45 cadàvers. Els residents calculen que després de la massacre es van enterrar diversos centenars de cadàvers, i expliquen que van assistir a funerals a diverses esglésies on es va donar sepultura a desenes. En el funeral més gran de tots, celebrat en el complex que inclou l'església d'Arbatu Ensessa i la de Santa María de Sion, a Axum, centenars de persones van ser enterrades.

L'Evidence Lab del Programa de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional va geolocalizar un vídeo en què es veu diverses persones transportant en llitera el cadàver d'un home a la plaça Da'Ero Ela (14.129918, 38.717113) en direcció a l'església d'Arbatu Ensessa. En imatges de satèl·lit d'alta resolució del 13 de desembre es veuen zones de terra remoguda compatibles amb fosses comunes recents al costat de les esglésies d'Arbatu Ensessa i Abuna Aregawi.

Intimidació i saquejos

En els dia següents als enterraments, soldats eritreus van detenir centenars de residents en diferents zones de la ciutat. Van colpejar alguns homes i els van amenaçar amb una altra campanya d'assassinats de represàlia si es resistien a l'arrest.

La població d'Axum va observar un augment dels actes de saqueig per l'exèrcit eritreu en aquest període, duts a terme en botiguess, edificis públics -inclòs un hospital- i domicilis particulars. El saqueig de vehicles i articles de luxe, així com de medicaments, mobles, articles de la llar, alimentació i beguda, va ser generalitzat.

El dret internacional humanitari, o lleis de la guerra, prohibeix els atacs deliberats a la població civil, els atacs indiscriminats i el pillatge o saqueig. Les infraccions de les seves disposicions constitueixen crims de guerra. Els homicidis il·legítims, quan formen part d'un atac generalitzat o sistemàtic contra la població civil, són crims de lesa humanitat.

"Amb caràcter urgent ha de dur-se a terme una investigació dirigida per l'ONU sobre les greus violacions de drets humans comeses a Axum. Els presumptes responsables de crims de guerra i crims de lesa humanitat han de ser processats i jutjats amb les degudes garanties, i ha d'oferir-se una reparació plena a les víctimes i les seves famílies", ha dit Deprose Muchena.

"Reiterem la nostra crida al govern d'Etiòpia perquè permeti l'accés ple i sense traves d'organitzacions de drets humans, humanitàries i mediàtiques a tota la regió del Tigre".