Madrid.- Ara que Espanya és al punt de mira de la comunitat i l’opinió pública internacionals, Amnistia Internacional (AI) recorda a l’Estat espanyol que ha de complir amb les seves obligacions internacionals en relació als crims del passat i protegir els drets de les víctimes. Així doncs, Espanya ha de garantir una investigació judicial efectiva sobre les desaparicions forçades comeses durant la Guerra Civil i el Franquisme. El passat 31 d’octubre, el Comitè de Drets Humans de l’ONU publicava el projecte d’observacions finals al cinquè informe periòdic d’Espanya –presentat després de més de 12 anys de silenci de l’Estat espanyol- en el qual recomana a les autoritats espanyoles complir les seves obligacions internacionals, com a Estat part en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. El Comitè ha manifestat la seva preocupació pels obstacles als quals les víctimes porten anys enfrontant-se per obtenir la veritat, justícia i reparació; i ha instat les autoritats espanyoles a prendre mesures per derogar la Llei d’Amnistia de 1977 i garantir la imprescriptibilitat dels crims de lesa humanitat. També demana al Govern que estableixi una comissió independent per establir la veritat històrica sobre violacions de drets humans comeses durant la Guerra Civil i el Franquisme, i que garanteixi la localització, exhumació i identificació de les restes de les víctimes, i la seva restitució als familiars. Amnistia Internacional considera que Espanya, actualment el país amb el nombre més gran de casos de desaparició forçada denunciats davant els seus tribunals, ha perllongat una situació d’injustícia a la qual cal posar fi a risc de situar-se entre els pocs països del món que donen l’esquena a la seva obligació d’investigar delictes de dret internacional constitutius de crims contra la humanitat. Ja nombrosos països d’Europa, Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia, amb totes les seves limitacions, han fet almenys algun pas per aclarir la veritat sobre els crims del passat, com és el cas de Perú, Marroc, Timor Oriental o alguns dels països successors de l’antiga Iugoslàvia, entre tants altres.

Mites i distorsions

En contra de les tendències mundials, el Ministeri Fiscal, a través del seu recurs d’apel·lació de 20 d’octubre de 2008, ha invocat l’aplicació de la Llei d’Amnistia de 1977 i la prescripció dels delictes, entre altres, l’establiment de mecanismes d’impunitat incompatibles amb la legalitat internacional respecte als crims contra la humanitat. Per a la comunitat internacional, qualsevol Estat que, menyspreant els drets de les víctimes, busqui establir la lògica de l’oblit pel que fa a aquest tipus de crims, es situa fora de la legalitat reconeguda internacionalment. La desaparició forçada es troba entre els crims més greus, que no poden prescriure ni ser amnistiats sense soscavar la legalitat internacional, que forma part de l’ordenament jurídic espanyol. Davant d’aquesta situació, Amnistia Internacional publica avui el document “Mites i distorsions” i l’informe “Espanya: l’obligació d’investigar els crims del passat i garantir els drets de les víctimes de desaparició forçada durant la Guerra Civil i el Franquisme”. Ambdós documents posen en relleu que les al·legacions del Ministeri Fiscal per frenar l’acció de la justícia són totalment incompatibles amb el dret internacional, i fins i tot amb la pròpia legislació espanyola. Així, la Fiscalia argumenta, en el seu recurs d’apel·lació, que la Llei “de la Memòria Històrica” de 2007 no permet investigacions judicials perquè ja facilita mesures adequades suficients a favor de les víctimes. Tanmateix, la pròpia Llei estableix que “és compatible amb l’exercici de les accions i l’accés als procediments judicials ordinaris i extraordinaris establerts en les lleis o en els tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya”.

Espanya no pot ser una illa en el marc del dret internacional

Amnistia Internacional ha analitzat com s’ha fet front a crims contra la humanitat en més de 25 països, on en el passat es van cometre desaparicions forçades. Tots aquests països són els que han acumulat més casos denunciats de desapareguts davant el Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades de l’ONU. Desafortunadament, el Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades de Nacions Unides ha informat que el Govern espanyol no ha presentat informació substantiva que permeti establir el parador de tres persones la desaparició de les quals havia estat denunciada davant aquest Grup. A més, Espanya és un dels països als quals el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides ha hagut de recordar que no es poden invocar amnisties ni al·legar prescripcions respecte d’aquesta mena de crims. Anteriorment, el Comitè de Drets Humans s’havia adreçat a Xile, Argentina, Perú, Líban, França (Nova Caledònia), El Salvador, Haití i Uruguai, per recomanar-los que complissin les seves obligacions internacionals sobre crims de desaparició forçada. “A Espanya, on s’han impulsat investigacions de crims contra la humanitat comesos en altres països en nombroses ocasions, el Ministeri Fiscal no pot ara posar en dubte ni oposar-se a complir l’obligació d’investigar els greus crims que es van cometre durant la Guerra Civil i el Franquisme”, ha declarat Esteban Beltrán, Director de la Secció espanyola d’Amnistia Internacional. “Espanya no pot presentar-se davant la comunitat internacional com un Estat que infringeix les seves obligacions internacionals”.

Més informació

El passat 16 d’octubre, el Jutjat Central d’Instrucció número 5 de l’Audiència Nacional va disposar admetre a tràmit i declarar-se competent per investigar els crims de desaparició forçada comesos durant la Guerra Civil i el Franquisme: un pas imprescindible per complir l’obligació internacional de l’Estat espanyol de garantir justícia, veritat i reparació a les víctimes d’aquests crims atroços. El 20 d’octubre de 2008, el Ministeri Fiscal formulava un “recurs d’apel·lació” davant la Sala de Penal, respecte de la interlocutòria d’admissió a tràmit, sol·licitant-ne l’arxivament. Fa més d’un segle que els crims contra la humanitat són reconeguts pel dret internacional per la seva naturalesa especialment ultratjant per a la consciència de tota la humanitat. Les desaparicions forçades o delictes de detenció il·legal sense informar del parador, són un crim contra el dret internacional que, en cas de perpetrar-se de manera sistemàtica i generalitzada contra la població civil, constitueixen un crim de màxima gravetat, la prohibició absoluta del qual no podia ésser desconeguda el 1936, ni el 1977, ni en els anys posteriors. La responsabilitat internacional de l’Estat en relació a les víctimes, també és exigible des de llavors. La transició i els successius governs no s’han ocupat dels drets dels qui van patir abusos greus i van ser privats de reparació i recursos efectius. Els autors de tals crims no van ser duts davant la justícia ni va haver-hi una investigació imparcial per aclarir els crims del passat. El dret de conèixer la sort que van córrer els desapareguts, és un dret imprescriptible i inalienable de les víctimes, a més de ser un delicte permanent mentre no es determini el parador de les víctimes. /// FI Descarregueu la documentació en format PDF tant el castellà com en català:

• Comunicat: Espanya no ha de ser una excepció mundial a l’hora d’investigar els crims del passat(3 pàg.) – Disponible també en PDF en CATALÀ - CASTELLÀ.
• Documentació: Mites i distorsions. Per a un debat informat i actuacions judicials ajustades al dret (4 pàg.) – Disponible també en PDF en CATALÀ - CASTELLÀ.
• Informe: ESPAÑA: La obligación de investigar los crímenes del pasado y garantizar los derechos de las víctimas de desaparición forzada durante la Guerra Civil y el franquismo (30 pàg.) – Disponible NOMÉS EN CASTELLÀ.