Al novembre de 2023, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va declarar inadmissible la demanda presentada pel raper Pablo Rivadulla Duró (conegut com a Pablo Hasél), contra la seva condemna a Espanya pels delictes de “enaltiment” del terrorisme i d'injúries a la Corona i a les institucions de l'Estat en les lletres de les seves cançons i en missatges a Twitter. Hasél va al·legar davant el Tribunal que les condemnes violaven la seva llibertat d'expressió, protegida en virtut de l'article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans. El Tribunal va rebutjar la demanda d'Hasél per entendre que era “manifestament infundada” ja que els tribunals nacionals havien tingut en compte la jurisprudència del mateix Tribunal Europeu de Drets Humans i havien ponderat els interessos en joc, inclosa la llibertat d'expressió del demandant. El Tribunal va sostenir que les condemnes imposades a Hasél no eren desproporcionades.

Amnistia Internacional havia posat l'accent amb anterioritat en el cas de Pablo Hasél en un informe de 2018 sobre Espanya, i va concloure llavors que s'havia violat el seu dret a la llibertat d'expressió. Al febrer de 2021, dies abans de la seva detenció, l'organització va afirmar que el seu empresonament constituiria una restricció desproporcionada de la seva llibertat d'expressió. Amnistia Internacional considera que l'enjudiciament penal i la sentència condemnatòria dictada contra Pablo Hasél constitueixen una restricció il·legítima del seu dret a la llibertat d'expressió, la qual cosa ha d'exigir que Espanya proporcioni una reparació per aquesta violació dels seus drets. És lamentable que el Tribunal Europeu de Drets Humans arribi a altres conclusions.
 
Pablo Hasél va ser condemnat a nou mesos i un dia de presó i al pagament d'una multa de 5.040 euros per presumptament enaltir el terrorisme. També va ser declarat culpable i condemnat a sengles multes per injúries a la Corona (10.800 euros) i a les institucions de l'Estat (13.500 euros). En total, se li van imposar multes per un import de gairebé 30.000 euros. Hasél es va negar a pagar aquestes multes, per la qual cosa la seva condemna de presó es va veure incrementada en 13 mesos i mig. Per tant, va complir pena de presó des del 16 de febrer de 2021 fins al 17 de març de 2023 per actes que Amnistia Internacional considera relacionats amb l'exercici legítim de la seva llibertat d'expressió, si bé Pablo Hasél continua a la presó per altres condemnes no relacionades amb la seva llibertat d'expressió.

Elements clau de la decisió errònia del Tribunal Europeu

En la seva decisió de 9 de novembre 2023, el Tribunal Europeu de Drets Humans va declarar inamisible la demanda de Pablo Hasél per mancar manifestament de fonament, va concloure que les condemnes dictades en contra seva no eren desproporcionades i va confirmar el raonament i la valoració preocupants dels tribunals espanyols (Audiència Nacional i Tribunal Suprem).

Amnistia Internacional considera de fonamental importància que els tribunals reconeguin que les lleis que penalitzen les injúries a la Corona i a funcionaris públics constitueixen una restricció il·legítima del dret a la llibertat d'expressió. L'organització també ha expressat preocupació perquè les categories generals de “enaltiment” o “apologia” del terrorisme que s'estableixen en lleis antiterroristes de redacció imprecisa en tota Europa, inclosa Espanya, violen normes internacionals sobre la llibertat d'expressió.

Els Estats han de derogar les lleis il·legítimes sobre “enaltiment”

En virtut de les normes internacionals de drets humans, només s'ha d'e jutjar penalment l'expressió quan aquesta constitueix una genuïna incitació, és a dir, quan s'anima a altres persones a cometre actes delictius recognoscibles amb intenció d'incitar-les directament a cometre tals actes, amb una probabilitat raonable que els cometin i amb una relació causal directa entre la declaració/expressió i l'acte delictiu.

Les detencions i els enjudiciaments sobre la base de delictes definits de forma tan imprecisa com “enaltiment del terrorisme” corren el risc de violar el dret de les persones a la llibertat d'expressió i de generar un efecte dissuasiu. Tota restricció del dret a la llibertat d'expressió ha d'estar consagrat en la llei i ser estrictament necessària i proporcional a una finalitat legítima de conformitat amb el dret internacional dels drets humans. Els delictes de formulació imprecisa com el “enaltiment” o la “apologia” del terrorisme han de ser suprimits de la legislació, perquè atorguen als Estats el poder de criminalitzar un gran ventall d'expressions que no assoleixen el grau necessari per a constituir incitació directa a cometre un delicte greu amb la intenció que aquest delicte sigui comesa, i amb una clara relació causal entre l'expressió en la probabilitat que es cometi aquest delicte.

En relació amb el delicte d'enaltiment del terrorisme tipificat en el Codi Penal espanyol, el Tribunal Europeu no va qüestionar la valoració dels tribunals espanyols i considera que les lletres de les cançons i els tuits d'Hasél van molt més allà del que podria percebre's com a missatges de protesta i dels límits de la crítica acceptable. Amnistia Internacional ha analitzat les afirmacions efectuades per Hasél i les considera d'índole política. En el passat, el Tribunal Europeu de Drets Humans va declarar que la crema d'una fotografia de l'anterior rei d'Espanya estava protegida per la llibertat d'expressió. No obstant això, en el present cas, el Tribunal ha considerat que les afirmacions d'Hasél no poden inscriure's en el marc d'un debat polític i, per tant, queden excloses d'aquesta protecció.

En opinió d'Amnistia Internacional, les autoritats espanyoles no van examinar adequadament diversos factors essencials per a decidir si les paraules expressades poden considerar-se incitació directa a la violència. Entre aquests factors es compten si les paraules de Pablo Hasél tenien la intenció deliberada d'encoratjar a uns altres a cometre un acte delictiu, si hi havia una probabilitat raonable que aquest acte es dugués a terme, si els qui van sentir les paraules tenien capacitat real d'incórrer en conducta delictiva, i si existia una relació clara entre les declaracions i un potencial acte de violència. Els tribunals espanyols no van avaluar el potencial de causar danys o el risc de violència examinant cada missatge, ni tampoc el va fer el Tribunal Europeu de Drets Humans, que expressament es basa en les avaluacions realitzades per les autoritats nacionals i les confirma.

En un gir especialment preocupant, el Tribunal Europeu de Drets Humans confirma el raonament dels tribunals espanyols, que van avaluar el risc d'incitació a la violència de manera imprecisa i general i van donar per descomptat que els missatges d'Hasél podien haver donat lloc a un risc general que terceres persones poguessin perpetrar violència real, però sense cap mena d'anàlisi del risc específic de quins missatges concrets podien donar lloc a actes violents i amb quines probabilitats. El Tribunal Europeu de Drets Humans també va considerar que els missatges de Pablo Hasél estaven disponibles fàcilment i de manera gratuïta en Internet i, per tant, podien arribar a un gran nombre de persones, incloses les joves.

El raonament dels tribunals espanyols i del Tribunal Europeu de Drets Humans tampoc aborda l'argument formulat en els vots particulars dels jutges de l'Audiència Nacional i del Tribunal Suprem. Aquests magistrats van assenyalar que les expressions formulades per Pablo Hasél es mantenien deliberadament en un àmbit de falta d'especificitat, sense ser prou concretes. Els jutges discrepants van explicar que aquestes afirmacions no eren “incitacions a la violència” i que no creaven un risc d'accions delictives. També van assenyalar que les afirmacions recorden fets que van tenir lloc fa més d'un quart de segle.

Injúries a la Corona i a les institucions de l'Estat

Experts i expertes de l'ONU van reafirmar al febrer de 2021 que “les lleis de lesa majestat no tenen cabuda en un país democràtic”, i que “en virtut del dret internacional dels drets humans, les figures públiques, incloses les que exerceixen la màxima autoritat política, com els caps d'Estat, estan subjectes legítimament a la crítica. El fet que algunes formes d'expressió puguin considerar-se ofensives o escandaloses per a una personalitat pública no és suficient per a justificar la imposició de sancions tan severes”. El Tribunal Europeu de Drets Humans també ha sostingut en repetides ocasions en altres casos que “dotar als caps d'Estat d'un règim jurídic especial, que els sostregui a la crítica solament a causa de la seva funció o règim jurídic, sense tenir en compte si la crítica està justificada” impedeix la llibertat d'expressió sense satisfer cap “necessitat social imperiosa” i que “aquest privilegi sobrepassa el que és necessari per a aconseguir tal objectiu”. Amnistia Internacional considera que l'ús de lleis sobre difamació que tenen la finalitat o l'efecte d'impedir les crítiques legítimes a funcionaris públics o autoritats viola el dret a la llibertat d'expressió i l'organització s'oposa a les lleis que prohibeixen l'insult o les expressions de falta de respecte a caps d'Estat o figures públiques, forces armades i altres institucions públiques, o a banderes o símbols (com les lleis sobre lesa majestat i desacatament), i demana la derogació d'aquestes lleis.

No obstant això, en el present cas, pel que fa al delicte d'injúries a la Corona, el Tribunal Europeu de Drets Humans va considerar que molts dels tuits constituïen al·legacions de greus delictes sense cap prova més enllà de l'opinió d'Hasél. Cal assenyalar que aquestes al·legacions eren en realitat fets que eren objecte d'investigació penal en el moment en què es van publicar els tuits i les cançons.

Segons el Tribunal Europeu de Drets Humans, Hasél va acusar membres de la policia en general de delictes de tortura o assassinat, sense aportar proves de les seves afirmacions. Cal assenyalar que el fet denunciat va ser la massacre del Tarajal. Amnistia Internacional ha expressat greu preocupació en relació amb l'ús excessiu de la força per les forces de seguretat espanyoles i per la d'una investigació adequada de la massacre del Tarajal, com també han fet altres grups. Deu anys després, està pendent actualment davant el Tribunal Constitucional un recurs d'empara sobre aquesta qüestió que s'ha declarat admissible.

A més, en altres casos, el propi Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat reiteradament Espanya per l'absència d'investigacions adequades de denúncies de tortura. Quan Pablo Hasél va fer aquestes afirmacions, el Tribunal Europeu de Drets Humans ja havia conclòs que l'Estat espanyol vulnerava el Conveni Europeu de Drets Humans per l'absència d'una investigació adequada sobre les denúncies de tortura en vuit ocasions. Aquest motiu de preocupació persisteix. Al juny de 2022, almenys 37 sol·licitants d'asil i migrants van morir a la frontera espanyola a causa de l'ús il·legítim de la força per les autoritats marroquines i espanyoles, que Amnistia Internacional va concloure que havia constituït tortura i altres maltractaments.

Per tant, el Tribunal també hauria d'haver tingut en compte que el contingut d'aquestes afirmacions era de caràcter polític i, com a tal, formava part d'un debat polític sobre un assumpte d'interès general i públic. Referent a això, el Tribunal Europeu de Drets Humans ha afirmat que les autoritats d'un Estat democràtic han de tolerar les crítiques d'actes comesos per les autoritats oficials, especialment, com en aquest cas, les afirmacions relacionades amb el dret a la vida, protegit per l'article 2 del Conveni.20

A més, en ocasions anteriors el Tribunal Europeu ha afirmat que el fet que una afirmació sigui provocadora i s'expressi en forma d'insult a l'Estat no és motiu suficient en si mateix per a criminalitzar aquestes paraules.

L'ús indegut dels delictes relacionats amb el terrorisme menyscaba a més la llibertat d'expressió i té un notable efecte dissuasiu.

Conclusió

Espanya ha de reformar reforma del Codi Penal per a harmonitzar-lo amb les normes internacionals de drets humans i derogar les disposicions que restringeixen de manera desproporcionada la llibertat d'expressió en dotar d'una protecció especial enfront de les crítiques a la Corona i altres figures públiques. Les autoritats han de garantir que qualsevol restricció de la llibertat d'expressió és limitada i compatible amb el dret internacional dels drets humans. Aquest tipus de restriccions només han d'afectar les expressions que siguin constitutives d'incitació directa, és a dir, que animin a altres persones a cometre un delicte recognoscible amb la intenció d'incitar-les a cometre aquest acte i amb una probabilitat raonable que el duguin a terme, i quan existeixi una relació causal clara entre la declaració i el delicte.

Amnistia Internacional demana específicament a Espanya que elimini de Codi Penal els delictes de “enaltiment del terrorisme” i d'injúries a la Corona (“injúries a la Corona”) i “injúries a les institucions de l'Estat”.