Una nova investigació d'Amnistia Internacional (AI) revela que es corre el risc que les empreses tecnològiques europees fomentin els abusos generalitzats contra els drets humans en vendre tecnologia de vigilància digital a agències de seguretat pública de la Xina.

Les conclusions de la investigació es publiquen la vigília d'una reunió decisiva que tindrà lloc el 22 de setembre a Brussel·les, on el Parlament Europeu i els Estats membres de la UE decidiran si endurir les laxes normes d'exportació de tecnologia de vigilància.

Amnistia Internacional ha determinat que tres empreses amb seu a França, Suècia i els Països Baixos han venut sistemes de vigilància digital, com a tecnologia de reconeixement facial i càmeres de xarxa, a actors clau de l'aparell de vigilància massiva xinès. En alguns casos, les exportacions s'han destinat directament al seu ús als programes de vigilància massiva indiscriminada de la Xina, amb el consegüent risc que s'utilitzin contra la comunitat uigur i altres grups ètnics predominantment musulmans del país.

La majoria dels governs de la UE, inclosos el francès i el suec, s'oposen a les peticions d'endurir les normes d'exportació amb la finalitat d'incloure estrictes salvaguardes dels drets humans a la tecnologia de vigilància biomètrica, camp que les empreses europees dominen. Alemanya, que ocupa la presidència de la UE des de l'1 de juliol, i Països Baixos han expressat anteriorment la necessitat de comptar amb garanties de drets humans més estrictes, però de moment no han abordat aquesta qüestió de manera satisfactòria en l'àmbit de la UE.

"El sector europeu de la vigilància biomètrica està fora de control. El que hem descobert sobre les vendes a agències de seguretat xineses i a les institucions d'investigació que els donen suport és només la punta de l'iceberg d'una indústria que mou milers de milions d'euros i que se'n surt venent les seves mercaderies a responsables d'abusos contra els drets humans, amb escasses salvaguardes contra el seu ús final indegut", ha manifestat Merel Koning, responsable superior de polítiques de l'equip de Tecnologia i Drets Humans d'Amnistia Internacional.

A tota la Xina s'estan implantant projectes de vigilància massiva, com "Skynet" i "Sharp Eyes", per mantenir a població sota observació constant. Les agències de seguretat pública de la Xina són actors clau en l'expansió sense precedent de la vigilància. La vigilància biomètrica és un fenomen omnipresent a la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang del nord-oest de la Xina, on es calcula que fins a un milió d'uigurs i membres d'altres grups ètnics han estat reclosos arbitràriament en els denominats "camps de reeducació".

"Les expressions de condemna dels governs de la UE contra la repressió sistemàtica que s'exerceix a Xinjiang sonen falses mentre que continuïn permetent a les empreses vendre precisament la tecnologia que podria estar afavorint aquests abusos. El sistema de reglamentació de les exportacions de la UE és defectuós i ha de corregir-se de seguida", ha afegit Merel Koning.

Les eines de vigilància biomètrica, incloses les aplicacions informàtiques de reconeixement facial, figuren entre les tecnologies de vigilància digital més invasives, que permeten als governs identificar i rastrejar a persones als espais públics o classificar-les atenent a les seves característiques psicològiques o de comportament. Aquestes tecnologies representen una clara amenaça al dret a la privadesa; la llibertat de reunió, d'expressió i de religió, i el dret a no sofrir discriminació.

En la investigació d'AI s'ha identificat la venda de tres tipus diferents de tecnologia de vigilància digital a agències de seguretat de l'Estat xineses i a entitats que contribueixen a fer complir lleis que violen els drets humans, així com a entitats de Sinkiang.

El 2015 es va adjudicar a Morpho, que forma part ara de la multinacional francesa Idemia, un contracte per subministrar equips de reconeixement facial directament al Departament de Seguretat Pública de Shanghái. És una empresa especialitzada en sistemes de seguretat i identitat, incloses tecnologies de reconeixement facial i productes d'identificació biomètrica. Amnistia Internacional demana que es prohibeixi l'ús, desenvolupament, producció, venda i exportació per agències estatals i agents del sector privat de tecnologia de reconeixement facial amb finalitats d'identificació.

Amnistia Internacional ha determinat en la seva investigació que l'empresa sueca Axis Communications fins i tot es vana en el seu lloc web de participar en l'expansió de l'Estat de vigilància xinès. Axis desenvolupa i comercialitza càmeres de xarxa, tecnologia especialitzada que s'empra per a vigilància de seguretat i seguiment a distància. L'empresa ha subministrat la "seva tecnologia a l'aparell xinès de seguretat pública i apareix reiteradament com "marca recomanada" en documents oficials xinesos de licitació de projectes de vigilància d'entre 2012 i 2019.

En el seu lloc web s'indica que, en Guilin, ciutat del sud de la Xina amb aproximadament cinc milions d'habitants, ha ampliat la xarxa de càmeres de seguretat (de 8.000 a 30.000) en el marc d'una actualització del programa de vigilància Skynet de la ciutat. Les càmeres de la xarxa cobreixen un angle de 360 graus i tenen un abast d'entre 300 i 400 metres, la qual cosa permet rastrejar els objectius des de totes les adreces.

"Les agències de seguretat pública xineses estan utilitzant productes venuts per empreses europees per augmentar la capacitat de vigilància abusiva. Aquestes empreses es lucren amb la venda de tecnologies de vigilància digital que estan relacionades amb terribles violacions de drets humans. Havien de saber perfectament que les vendes a les autoritats xineses comportaven considerables riscos, però no sembla que prenguessin mesures per impedir que els seus productes fossin utilitzats i estudiats per responsables d'abusos contra els drets humans. En fer-ho, van incomplir totalment amb les seves obligacions en matèria de drets humans. És per això que l'òrgan legislatiu de la UE ha de prendre mesures per impedir aquest tipus de comerç abusiu", ha afirmat Merel Koning.

Una empresa holandesa, Noldus Information Technology, ha venut sistemes de reconeixement d'emocions a institucions de seguretat pública i relacionades amb l'aplicació de la llei a la Xina. El seu programari "FaceReader" s'utilitza per a l'anàlisi automàtica de les expressions facials d'enfadament,  felicitat, tristesa, sorpresa i disgust. S'ha determinat que FaceReader era utilitzat per universitats xineses vinculades a l'aparell de seguretat pública i la policia, així com al Ministeri de Seguretat Pública. El sistema legal de la Xina incompleix les normes internacionals en nombrosos aspectes, i les autoritats fan sovint ús indegut d'ell per restringir els drets humans.

Amnistia Internacional ha determinat també que Noldus va vendre la seva tecnologia de vigilància digital almenys a dues universitats de Sinkiang entre 2012 i 2018. En 2012 va subministrar, per exemple, el seu programari "The Observer XT?" a la Universitat de Shihezi. Aquest centre educatiu està administrat pel Cos de Producció i Construcció de Xinjiang, que exerceix una funció especial "en la protecció de la unificació del país i l'estabilitat social de Xinjiang i en la persecució dels delictes violents de terrorisme".

El 2012 ja se sabia que el govern xinès vinculava les pràctiques culturals i religioses uigurs amb el terrorisme. En els anys següents es va fer evident el desenvolupament tecnològic de la repressió de les minories a Xinjiang, amb sistemes d'anàlisis de les emocions i la conducta de particular interès per a les autoritats xineses.

Les exportacions investigades de les empreses de la UE comporten un perill considerable per als drets humans. Cap de les empreses ha ofert a Amnistia Internacional respostes clares sobri fins a quin punt es va exercir la diligència deguda abans d'efectuar aquestes vendes. Aquesta és una de les raons per les quals la UE ha de prendre mesures ja.

L'informe d'AI il·lustra les greus deficiències de l'actual marc regulador de les exportacions de la UE, el Reglament sobre el doble ús. Amnistia Internacional demana a l'òrgan legislatiu de la UE que inclogui tota la tecnologia de vigilància digital en el seu marc regulador de les exportacions, reforci les salvaguardes dels drets humans en les decisions sobre exportacions i garanteixi que totes les empreses duen a terme una avaluació de l'impacte en els drets humans.

"En resposta a Amnistia Internacional, Axis Communications ha afirmat que no necessita llicència per a l'exportació de càmeres que vagin a utilitzar-se en els programes de vigilància massiva xinesos. Aquest és exactament el problema de l'actual marc regulador de les exportacions de la UE. Els governs de la UE han d'assumir les seves responsabilitats i posar fre a aquesta indústria fora de control", ha manifestat Merel Koning.

"Fins que la UE no ho faci, han de respondre preguntes serioses sobre la seva participació potencial en les violacions de drets humans comeses pel govern xinès".