Les afirmacions del sector de l'armament respecte al fet que les armes Tàser són segures i no són letals no suporten un examen minuciós. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional avui, 16 de desembre, mentre demanava als governs que suspenguin l'ús d'aquestes armes o el limitin a situacions que posin en perill la vida.  Aquesta crida s'ha produït al mateix temps que l'organització presenta un dels informes més detallats elaborats fins avui sobre la seguretat d'aquestes armes que incapaciten. Segons exposa l'informe, titulat USA: Less than lethal?, el nombre de persones mortes després de rebre una descàrrega d'arma Tàser als Estats Units entre el 2001 i l’agost de 2008 ja és de 334.  “Les Tàser no són les armes ‘no letals’ que es volen retratar”, ha manifestat Angela Wright, investigadora d'Amnistia Internacional sobre els Estats Units i autora de l'informe. “Poden matar, i només s’han d'utilitzar com a últim recurs.”  “El problema de les Tàser és que es presten de forma inherent a cometre abusos, ja que són fàcils de dur i fàcils d'utilitzar, i poden infligir un fort dolor amb només prémer un botó i sense deixar senyals importants”, ha manifestat Angela Wright.  L'estudi d'Amnistia Internacional –que inclou informació sobre 98 autòpsies– va concloure que el 90 per cent de les persones mortes després de rebre la descàrrega d'una Tàser estaven desarmades, i moltes no semblaven constituir una amenaça seriosa.  Moltes van ser sotmeses a descàrregues repetides o perllongades –molt superiors al cicle “estàndard” de cinc segons–, o els les van aplicar més d'un agent al mateix temps. Va haver fins i tot persones a les quals se'ls van aplicar descàrregues per no complir una ordre policial després d'haver quedat incapacitades per una primera descàrrega.  En almenys sis dels casos de mort, les Tàser es van utilitzar contra persones que sofrien malalties que cursaven amb atacs: entre elles, un metge que s'havia estavellat amb el seu cotxe en patir un atac epilèptic. Aquest metge va morir després de rebre repetides descàrregues en el voral de l'autopista quan, confús i atordit, no va complir les ordres dels agents.  La policia també ha utilitzat Tàser contra escolars, dones embarassades i fins i tot una persona gran que patia demència.  El març de 2008, una nena d’11 anys amb trastorns d'aprenentatge va rebre descàrregues d'una Tàser quan va donar un cop de puny a la cara a un policia. El policia havia anat a l'escola del comtat d'Orange, Florida, quan la nena va mostrar un comportament alterat, empenyent pupitres i cadires i escopint al personal.  Els estudis existents –molts d'ells finançats pel propi sector de l’armament– han conclòs que el perill d'aquestes armes és generalment baix en adults sans. No obstant això, aquests estudis tenen un abast limitat i han assenyalat la necessitat de conèixer més a fons els efectes d'aquests dispositius en persones vulnerables, com les que es troben sota els efectes de drogues estimulants o les que tenen problemes de salut. Estudis recents realitzats amb animals han conclòs que l'ús d'aquest tipus d'armes d’electroxoc poden causar arítmies mortals en porcs, cosa que suscita dubtes addicionals sobre el seu ús en humans.  A més, recentment s'ha informat que gairebé el deu per cent de les 41 Tàser provades en un estudi encarregat per la Canadian Broadcasting Corporation aplicaven un corrent considerablement més alt que el que el fabricant indicava com possible, la qual cosa subratlla la necessitat d'una verificació i unes proves independents d'aquests dispositius.  Encara que la majoria de les 334 morts produïdes a tot el país s'han atribuït a factors com ara consum de drogues, els forenses han conclòs que les descàrregues de les Tàser van ser una causa o un factor que va intervenir en almenys 50 d'aquestes morts.  “Ens preocupa enormement que s'hagin distribuït armes Tàser per a ús general abans que s'hagin realitzat proves rigoroses i independents dels seus efectes”, ha manifestat Angela Wright. ‘Less than lethal?’  Tàser és el nom comercial dels Dispositius d'Energia Conduïda més habitualment utilitzats pels cossos de seguretat nord-americans, encara que també hi ha d’altres productes en el mercat. Funcionen transmetent una descàrrega elèctrica d'alt voltatge i baixa corrent, concebuda per alterar el sistema nerviós central i provocar contraccions musculars incontrolades, incapacitant així al subjecte que la rep.  Després d'examinar 98 informes d'autòpsia i altres materials, Amnistia Internacional va concloure que:  -          moltes víctimes havien estat sotmeses a descàrregues múltiples o perllongades, sovint molt superiors al cicle estàndard de cinc segons, malgrat que des de fa temps s’ha advertit dels perills potencials per a la salut d'aquest ús; -          en la majoria dels casos, les persones mortes, segons els informes, havien entrat en aturada cardiorespiratòria en el lloc dels fets, poc després de rebre la descàrrega; -          en alguns casos no hi havia cap indici que les persones mortes haguessin consumit drogues o tinguessin algun problema de salut subjacent, i aquestes persones van patir un col·lapse poc després de rebre la descàrrega, cosa que suscita preocupació addicional sobre la funció del Dispositiu d'Energia Conduïda; -          en molts casos es van aplicar mètodes addicionals d'immobilització, inclosos mètodes dels quals se sap que dificulten la respiració o restringeixen el flux sanguini al cervell, creant un risc de mort per asfíxia; -          la majoria dels departaments permeten l'ús de Dispositius d'Energia Conduïda en un nivell d'amenaça molt inferior al necessari perquè un agent faci ús de força letal; alguns departaments fins i tot el situen en el nivell de força “manual” o just per sobre de les “ordres verbals”.  Els fabricants de Dispositius d'Energia Conduïda i els cossos de seguretat que els utilitzen afirmen que són més segurs que moltes armes convencionals per controlar persones perilloses o agressives, i que aquests dispositius han salvat vides en evitar que els agents recorrin a la força letal.  Més de 30 persones van morir just després de rebre descàrregues en presons –on aquests dispositius també s'utilitzen habitualment–, o en la zona de recepció de les comissaries.  La majoria de les morts es van produir a Califòrnia i Florida: 54 i 51, respectivament. Phoenix (Arizona) i Las Vegas (Nevada) són les ciutats amb major nombre de morts, amb cinc morts registrades entre el 2001 i el 31 d'agost de 2008.  En 37 dels 98 informes d'autòpsia més les dues transcripcions d'investigacions judicials examinades per Amnistia Internacional, els forenses van citar l'ús de Dispositius d'Energia Conduïda com a causa o factor que havia contribuït a la mort. Segons els informes, els forenses van arribar a conclusions similars en almenys 13 casos més dels quals Amnistia Internacional no tenia informe d'autòpsia.    Informació complementària  Pel que fa a Espanya, encara que l’ús no està generalitzat i segons les informacions recollides no sembla existir una demanda significativa per part de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, Amnistia Internacional ha denunciat la falta de control i regulació sobre aquest tipus d'armes, en un context on diverses forces de seguretat a nivell local les han adquirit, incorporant-les com a dotació entre els seus agents.  A més, el govern espanyol desconeix l'abast de la utilització d'aquest tipus d'armes i no ha pres cap tipus de mesura per assegurar-ne el control. L'organització ha estat alertant des de fa diversos anys sobre les preocupacions de drets humans que susciten aquest tipus d'armes. Aplicar i reforçar les mesures de regulació i control sobre aquest tipus d'armes és l'obligació estatal més elemental que es desprèn de l'obligació de prevenir la tortura i altres tractes cruels, degradants i inhumans.  Ja el 2007, Amnistia Internacional denunciava el descontrol en l'ús d'aquest tipus d'armes per part de forces de seguretat en l'informe “Volts sense control”. El document posava en relleu com policies locals de, com a mínim, Catalunya, València i les Illes Canàries disposaven d'aquestes armes que són susceptibles de ser utilitzades per cometre abusos contra els drets humans.  La mort d'una persona sota custòdia l'agost de 2005 en una caserna de la Guàrdia Civil a Roquetas de Mar després de ser reduït amb mesures reglamentàries i no reglamentàries, entre les quals s'incloïen descàrregues provocades amb una defensa elèctrica, és un exemple clar del perill d'aquestes armes a més de posar de manifest la tinença il·lícita de les mateixes. El "cas Roquetas" i els casos documentats per Amnistia Internacional sobre morts als Estats Units, posen de manifest els dubtes existents sobre els efectes mèdics de les pistoles tipus Tàser i altres dispositius paralitzants d’electroxoc, així com la tendència a utilitzar de manera abusiva aquest tipus d'armes.  L’informe d’Amnistia Internacional USA: Less tha lethal? està disponible en anglès a www.es.amnesty.org on també trobareu un resum de l’informe en castellà.  Per a més informació podeu consultar: Volts sense control, setembre de 2007.