Després de dos anys de l'anunci de l'aplicació d'una mesura de caràcter extraordinària i temporal, com és el règim d'excepció, i de l'inici d'un seguit de reformes a la legislació penal que atempten contra la presumpció d'innocència i el dret de defensa, entre altres garanties del degut procés, l'Estat salvadorenc persisteix a evadir les seves obligacions internacionals en matèria de drets humans en sostenir aquestes mesures com el principal element en la seva estratègia de seguretat.
La suspensió de drets que d'acord amb els estàndards internacionals han de garantir-se sota qualsevol circumstància, com ara el dret a un judici just, el principi de legalitat en matèria penal, i la prohibició de la tortura i de la discriminació, són accions que no poden justificar-se sota cap circumstància ni context. Aquesta decisió ignora deliberadament les nombroses denúncies de greus violacions als drets humans assenyalades per organitzacions de la societat civil salvadorenca. I també desestima les repetides crides d'atenció i preocupació expressats pels mecanismes regionals i universals que han posat l'accent en la crisi de drets humans generada per la desproporcionalitat de les mesures d'emergència i el nou marc legal, implementades des de finals de març de 2022.
“La persistència del govern de Nayib Bukele a mantenir el règim d'excepció, l'adopció de mesures desproporcionades, i la negació, minimització i ocultació de les greus violacions de drets humans denunciades, revela la seva manca de voluntat per a complir amb el seu deure de respectar i promoure els drets humans al país. A més, demostra la seva incapacitat per a dissenyar mesures integrals de llarg termini que abordin les causes subjacents de la violència i la criminalitat, sense forçar a la població a triar entre seguretat i llibertat”, ha afirmat Ana Piquer, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.
“La persistència del govern Bukele a mantenir el règim d'excepció, l'adopció de mesures desproporcionades, i la negació, minimització i ocultació d'abusos greus, revela la seva manca de voluntat per complir amb el deure de respectar i promoure els drets humans al país.”
Fins a febrer de 2024, moviments de víctimes, organitzacions de drets humans locals i reportis de mitjans van registrar 327 casos de desaparicions forçades, més de 78.000 detencions arbitràries, amb un total d'aproximadament 102 mil persones privades de llibertat al país, una situació d'amuntegament carcerari del 148% aproximadament, i almenys 235 morts sota custòdia estatal.
A això se suma la precarització i l'augment del risc que en aquest context està sofrint les persones defensores i qualsevol veu dissident o crítica, davant la instrumentalització del règim per a criminalitzar-les. Actualment, organitzacions locals informen de 34 casos d'aquest tipus, l'última el d'una mare buscadora, Verónica Delgado capturada el passat 11 de març de 2024.
Malauradamentr, la tendència de l'Estat Salvadorenc a minimitzar, ocultar, deslegitimar i negar els assenyalaments provinents de diversos actors, tant nacionals com internacionals, respecte a les greus violacions que s'han documentat a El Salvador, suggereix que durant el segon mandat del president Bukele podria haver-hi un aprofundiment de la crisi que s'ha observat durant els últims anys. Si no corregir el rumb, la instrumentalització del procés penal i la instauració d'una política de tortura en el sistema penitenciari podrien perpetuar-se, provocant un augment en les ja alarmants xifres de violacions al degut procés, morts sota custòdia de l'Estat i la precarització de la situació de les persones privades de llibertat.
“Sense cap mena d'avaluació i contrapès a l'interior del país i amb una resposta tímida de part de la comunitat internacional, s'ha generat la il·lusió errònia que el president Bukele ha trobat la fórmula màgica per a resoldre problemes molt complexos –com el de la violència i la criminalitat–, de manera aparentment senzilla. No obstant això, no pot ser un èxit reduir la violència de les colles substituint-la per violència estatal. Les autoritats salvadorenques han de centrar la resposta estatal en polítiques integrals i respectuoses dels drets humans i la cerca de solucions de llarg termini”, va dir Ana Piquer.
“La comunitat internacional ha de reaccionar de manera robusta, articulada i contundent per a condemnar qualsevol model de seguretat pública que es basi en la violació dels drets humans.”