En el marc del règim d'excepció actual, les autoritats salvadorenques han comès violacions massives de drets humans, entre les quals milers de detencions arbitràries i violacions al degut procés, així com tortura i maltractaments, i almenys 18 persones han mort sota tutela de l'Estat, ha explicat Amnistia Internacional avui, després de dur a terme una investigació de crisi al país. El govern del president Bukele va decretar el règim d'excepció el 27 de març, després d'un pic d'homicidis presumptament comesos per bandes, i l'ha ampliat dues vegades fins avui.
"Fa tres anys ens vam reunir amb el president Nayib Bukele i es va comprometre a respectar els drets humans. No obstant això, des de llavors i de forma reiterada no ha complert amb la seva paraula", ha afirmat Erika Guevara-Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.
"Com a suposada mesura de càstig contra les bandes, les autoritats salvadorenques estan cometent violacions generalitzades i flagrants de drets humans, i criminalitzant les persones en situació de pobresa. En lloc de donar una resposta efectiva a la dramàtica violència que generen les bandess i els reptes històrics de seguretat pública a què s'enfronta el país, estan sotmetent al poble salvadorenc a una tragèdia. Les víctimes de violència per part de colles mereixen justícia de forma urgent, però aquesta només s'aconsegueix amb investigacions fortes i processos justs que garanteixin un degut procés i una condemna efectiva".
Al llarg de les últimes setmanes, un equip de resposta a la crisi d'Amnistia Internacional ha documentat amb detall 28 casos de violacions de drets humans, corresponents a 34 persones, després d'entrevistar víctimes i les seves famílies, organitzacions de drets humans, periodistes, operadors i exoperadors de justícia, i líders comunitaris. Addicionalment, l'organització va demanar reunions amb diverses autoritats, també amb el president Nayib Bukele.
Detenció arbitrària, privació il·legal de la llibertat i garanties judicials
El règim d'excepció, les recents reformes al Codi Penal i el Codi Processal Penal, i la pràctica implementada en aquest context pels Jutjats Especialitzats, la Procuraduria General i la Fiscalia entre altres, han limitat els drets a la defensa, a la presumpció d'innocència, a un recurs judicial efectiu i a l'accés a un jutge independent. El dret internacional dels drets humans, vinculant per a les autoritats salvadorenques, no permet que es restringeixin aquests drets, ni tan sols en cas d'estat d'excepció.
Amnistia Internacional va trobar que milers de persones estan sent detingudes sense que es compleixin requisits legals -l'existència d'una ordre de detenció administrativa o judicial o en una situació flagrant- sinó únicament per ser percebuts per les autoritats com a persones assenyalades com a criminals en els discursos d'estigmatització del govern del president Bukele, ja sigui per tenir tatuatges, per haver estat acusades per un tercer de tenir suposats vincles amb una colla, per teni-hi un familiar, per tenir antecedents penals previs de qualsevol tipus, o simplement per viure en una zona controlada per una colla, que són precisament zones amb alts nivells de marginació i abandonament estatal històric.
Després de ser detingudes, les persones són privades de la llibertat i presentades en audiència judicial on en la seva majoria són acusades del delicte de "agrupacions il·lícites", la pena del qual versa de 20 a 30 anys de presó. Durant la detenció, i abans de ser posades a la disposició de l'autoritat judicial (que sol passar en complir-se 15 dies de detenció, després d'haver suspès, a través del règim d'excepció, el termini constitucional de 72 hores màximes per la "detenció administrativa"), la persona detinguda no sol tenir contacte amb el seu representant legal, ni tan sols moments previs a l'audiència, o és d'amb prou feines uns minuts. A més, una minoria de persones ha pogut tenir accés a defensors privats, els qui no tenen accés a l'expedient, desconeixent la informació presentada per la Fiscalia. Aquestes audiències poden arribar a fer-se contra fins a 500 acusats alhora i són resoltes de forma sumària. Pràcticament totes les persones són subjectes a procés per part del Poder Judicial, tot i que no existeixi cap evidència.
En pràcticament tots els casos documentats per Amnistia Internacional, les persones van expressar que va haver moments en què no sabien on es trobaven detinguts els seus familiars. Almenys en un cas segueixen sense saber-ho, la qual cosa podria constituir desaparició forçada. Això ha portat desenes de persones a interposar un recurs d'exhibició personal (habeas corpus) davant de la Sala del Constitucional. No obstant això, fins avui organitzacions de drets humans reporten que els processos no presenten avenços.
En un cas, la policia va detenir una venedora de menjar i mare soltera, dins de casa seva a començaments d'abril, sense ordre de detenció o d'entrada al pis, per ser suposadament operadora d'una colla. En l'audiència d'imposició de mesures, celebrada en contra més de 500 persones al mateix temps, un Jutjat Especialitzat li va imposar detenció provisional pel delicte d'agrupacions il·lícites, tot i que, segons la seva família, no existia evidència per a això. Anys enrere, policies havien detingut la venedora per la mateixa acusació i la van colpejar fortament durant la detenció. A més de no comprovar-se els càrrecs, va guanyar una reparació econòmica després de denunciar als policies per abús d'autoritat. Des de llavors, va haver de desplaçar-se forçadament amb els seus fills a causa d'amenaces constants de la policia. Ella i la seva família havien tornat al seu habitatge pocs mesos abans de la seva detenció a l'abril.
La seva filla va relatar que, l'endemà, policies de la localitat van tornar a l'habitatge i li van posar una pistola en el cap, amenaçant-la que seria la següent. Al maig, la jove va ser detinguda pels mateixos policies que van detenir la seva mare i la van amenaçar prèviament. Amnistia Internacional va documentar dos casos més en què les detencions van ser precedides de situacions d'abús policial que les víctimes havien denunciat a les autoritats en anys anteriors.
"És alarmant observar com els tres poders de l'Estat, incloent les institucions de justícia, estan funcionant de manera summament coordinada per processar de forma sumària, il·legal i indiscriminada milers de persones. L'ús polític de les instàncies creades per garantir justícia atenta contra l'Estat de Dret i està afavorint la comissió de greus violacions de drets humans i fins i tot crims de dret internacional", va dir Erika Guevara Rosas.
"La detenció i processament penal sense les degudes garanties judicialsde més de 35 mil persones en menys de tres mesos no hauria estat possible si les instàncies de justícia complissin el seu mandat. En canvi, estan actuant com a còmplices d'una política de seguretat ordenada des del més alt nivell, que trepitja drets humans irrenunciables, assumint com un mal necessari el processament i empresonament generalitzat i injust de persones en situació de pobresa".
Dret a la vida i la integritat personal
Amnistia Internacional va documentar casos de tortura i maltractaments a l'interior dels centres de detenció. Els testimonis revelen el nivell de control que posseeixen membres de les colles dins de les cel·les i de les condicions extremes d'amuntegament, que estarien resultant en violacions del dret a la vida i a la integritat personal, i ocasionant greus problemes de salubritat, escassetat d'aliments i útils bàsics d'higiene, afectant greument la salut de les persones detingudes. Per a finals de maig, mitjans locals reportaven que, a causa de l'increment en les detencions, l'1,7% de la població més gran de 18 anys del país es trobaria detinguda, la qual cosa suposaria un amuntegament de més del 250% de la capacitat dels centres penals.
En un cas, un adolescent de 16 anys va ser detingut el 29 d'abril per agents de la policia i les forces armades, i privat de la llibertat durant 13 dies després de ser acusat del delicte d'agrupació il·lícita. Durant la primera nit va ser encadenat a la paret en un centre de detenció policial per a adults i va expressar haver estat colpejat per agents policials. Posteriorment va ser traslladat a un Centre de Menors, on membres d'una colla amb els qui compartia cel·la li van torturar contínuament, mitjançant cops de puny en el cap i la cara, puntades al pit, abdomen i cames, i amenaces constants. A més, va dir que li van llançar una borsa plena d'orina en el cap. Segons va declarar, aquests actes de tortura i maltractaments es van donar amb el coneixement i tolerància dels funcionaris del Centre.
Fins al 28 de maig, es reportaven almenys 18 persones mortes sota tutela de l'Estat durant el règim d'excepció. Donada les precàries condicions carceràries, existeix el temor fundat que el nombre de víctimes fatals pogués incrementar en els següents dies.
Amnistia Internacional va documentar la defunció de William Alexander Galeas Gonzales, de 36 anys, qui va ser detingut el 13 d'abril al costat de la seva mare i la seva germana, per suposats vincles amb colles. El 12 de maig una funerària va visitar la família per informar-los de la mort de William, amb qui no s'havien pogut comunicar des de la seva detenció. Cap autoritat els va notificar de la mort ni els ha contactat fins al moment. Segons un document de l'Institut de Medicina Legal, el dictamen forense apunta a un edema pulmonar com a causa preliminar de la mort. La família va relatar que en revisar el cos van observar múltiples moretones.
"La política implementada amb la suposada justificació de reduir la violència al país costi el que costi, troba la seva màxima expressió d'acarnissament en aquestes morts sota la custòdia de l'Estat. Les autoritats salvadorenques han d'investigar totes les morts arbitràries immediatament i no permetre'n ni una més", ha afirmat Erika Guevara-Rosas.
Drets de la infància i adolescència
Segons dades de l'Institut Salvadorenc per al Desenvolupament Integral de la Infantesa i Adolescència, del 27 de març al 17 de maig almenys 1.190 menors de 18 anys van ser detinguts i reclosos en centres de menors. La majoria van ser acusades dels delictes d'agrupació il·lícita i organització terrorista.
Amnistia Internacional va documentar el cas de dos cosins de 14 i 15 anys, tots dos detinguts el 26 d'abril mentre jugaven fora de la seva casa a Ilopango. Les seves famílies van relatar que agents policials els van acusar de tenir "cara de malandros", sense donar cap justificació per la seva detenció, a més d'assegurar-los a les mares que els seus fills passarien 30 anys detinguts. Des de llavors les seves mares no han pogut comunicar-se amb ells i amb prou feines tenen informació sobre el procés penal a què s'enfronten. Diuen que l'advocada pública assignada els va donar molt poca informació i escassament va argumentar en favor dels seus fills durant l'audiència.
Periodistes, persones defensores i funcionaris judicials
Amnistia Internacional va conversar amb cinc periodistes salvadorencs, de les quals tres havien hagut de canviar de domicili o de país a causa de la fustigació estatal i de tercers. Dos van assenyalar tenir informació confiable sobre possibles investigacions criminals en contra seva com a forma de represàlia. En el context del règim d'excepció no solament s'han aprovat reformes legals que posen en risc de criminalització a qui informi sobre el fenomen de les colles amb condemnes de fins a 15 anys de presó, sinó que, a més, funcionaris públics i mitjans oficialistes han acusat públicament i sense proves periodistes i investigadors de tenir vincles amb colles, en un intent d'estigmatitzar i limitar l'exercici periodístic.
L'11 d'abril, des del seu compte de Twitter, el president Bukele va anomenar "basura" a Juan Martínez, investigador i antropòleg especialitzat en temes de violència i colles, arran d'una entrevista on ell opinava sobre el fenomen de les bandes al país. Martínez va comentar a Amnistia Internacional que les autoritats busquen el silenci i l'exili del periodisme, així com desacreditar les recents investigacions periodístiques que assenyalen l'existència de negociacions secretes entre el govern i les colles. Hores després que el president Bukele denigrés públicament Martínez, el director de Centres Penals acusava periodistes del diari El Farode ser terroristes, portaveus de les colles i mercenaris.
De la mateixa manera, funcionaris públics del més alt nivell han acusat públicament organitzacions de drets humans d'estar a favor de la delinqüència generada per colles. A més, la Xarxa Salvadorenca de Defensores de Drets Humans va registrar la detenció de sis lideresses comunitàries del municipi de Jiquilisco a Usulutan en el context del règim d'excepció. Les autoritats les van privar de la seva llibertat a casa seva sense donar els motius de la detenció, i posteriorment han estat acusades de tenir vincles amb colles.
En un altre cas, Amnistia Internacional va documentar la detenció de quatre persones sindicalistes, entre elles Dolores Almendares, treballadora de l'alcaldia de Cuscatancingo i secretària general del sindicat SETRAMUC, qui va ser detinguda el 6 de maig mentre guardava baixa laboral a casa per una lesió en el braç. Va ser acusada i detinguda provisionalment pel delicte d'agrupació il·lícita, però la seva família i col·legues del sindicat creuen que la detenció podria tenir algun vincle amb la seva defensa dels drets laborals.
Addicionalment, Amnistia Internacional va conversar amb dos exfuncionaris judicials i un jutge en funcions, que van detallar els atacs a la independència judicial que sofreixen els operadors de justícia, incloent amonestacions i crides de funcionaris judicials d'alt nivell exigint no exonerar els acusats en el marc del règim d'excepció i dictar detenció provisional com a regla general.
"La magnitud de les violacions als drets humans demana una resposta contundent i immediata de la comunitat internacional. És urgent que es permeti l'accés al país de la Comissió Interamericana de Drets Humans i els mecanismes de protecció de l'ONU, en particular als centres de detenció i audiències judicials, perquè puguin verificar les condicions generals d'observança dels drets humans", ha afirmat Erika Guevara-Rosas.
"Fem una crida al govern del president Bukele a revertir de forma immediata les recents mesures violatòries de drets humans i a establir un diàleg amb organitzacions de la societat civil nacionals i internacionals i els mecanismes internacionals de protecció de drets humans, amb la finalitat d'establir una política de seguretat pública efectiva i respectuosa dels drets humans".