Davant l'increment, una vegada més, del nombre d'arribades de persones migrants i refugiades a les Illes Canàries en aquests mesos d'estiu i després d'una gestió caòtica i improvisada des de l'estiu de 2020, que va deixar desemparades milers de persones, algunes d'elles en situació d'especial vulnerabilitat, Amnistia Internacional exigeix a les autoritats espanyoles que garanteixin l'accés a protecció internacional amb totes les garanties a les persones que arriben a les seves costes, així com l'adequada atenció, garantint la detecció d'aquelles que es troben en situació de vulnerabilitat. L'organització demana a més que es posi especial èmfasi a buscar solucions adequades i estables per als nens i nenes no acompanyats.

"El govern espanyol ha de decidir com garantiran els drets de les persones migrants i refugiades que arribin en aquests propers mesos. Atès que és probable que el nombre de persones que busquen seguretat i fugen de la pobresa augmenti en el període d'estiu, instem les autoritats a posar fi a qualsevol política de contenció arbitrària, injusta i innecessària i a prendre mesures per anticipar-se i preparar unes condicions d'acolliment dignes i l'accés a procediments de protecció internacional", ha declarat Virginia Álvarez, investigadora i responsable de Política Interior a Amnistia Internacional Espanya. "Tot i que tant el govern central com el canari van dur a terme algunes mesures, com per exemple el denominat Pla Canàries adoptat al novembre de 2020, per dotar les illes amb macrocampaments per a l'acolliment d'emergència a aquestes persones, i s'estan accelerant alguns trasllats, la veritat és que el caos, la manca de previsió i de coordinació entre els diferents ministeris i entre administracions que vivim especialment a partir de juliol de 2020 ha impactat en la vida de les milers de persones migrants que van arribar a Canàries", afegeix.

"El govern no pot esperar al fet que la situació d'aquestes persones es deteriori a l'extrem per decidir prendre mesures, sinó que ha d'impedir que es repeteixin les esgarrifoses escenes que hem presenciat de persones retingudes en condicions inadequades a les illes, sense accés a drets com el d'informació o assistència lletrada", assenyala Virginia Álvarez. "Demanem al govern que faciliti l'accés a procediments d'asil, i identifiqui a les persones vulnerables facilitant el trasllat a la Península per a la seva assistència i protecció", afegeix.

No més "molls d'Arguineguín"
L'organització adverteix que no pot produir-se un altre desastre com el del moll d'Arguineguín, on l'any passat van romandre, amuntegades i sense amb prou feines poder mantenir les mesures de distància social en plena crisi pandèmica provocada per la COVID-19, més de 2.000 homes, dones i adolescents. Durant el temps que van estar allí es va vulnerar el seu dret a no ser privat de llibertat de manera arbitrària, ja que es van superar els períodes de detenció de 72 hores prevists en la llei; també se'ls va privar del dret d'informació i assistència lletrada, i es van decretar ordres de devolució sense les degudes garanties.

"Vaig arribar just en el moment de la crisi d'Arguineguín, i el moll estava desbordat. Hi havia moltíssima gent. Va ser difícil", assegura Cheikh, malià de 33 anys que ara s'allotja en l'Hostal Atlas, una associació que ha donat acolliment a algunes persones migrants davant les arribades massives del passat any. "Abans de venir no sabia com seria, però estava segur que qualsevol cosa seria millor que on jo estava", relata.

Perquè això no torni a passar, AI recorda que és necessari que es preparin els dispositius d'allotjament adequats, també per a aquelles persones que hagin de fer quarentena. En aquest sentit, Amnistia Internacional recorda amb horror la situació en què es trobaven centenars de persones que feien quarentena en la denominada nave del queso a Fuerteventura, on homes, dones, nens i nenes romanien amuntegats en aquest lloc complint una suposada quarentena. L'organització va parlar amb les persones a través de les finestres i va accedir a fotos en les quals es veien multitud de lliteres militars distribuïdes en una gran nau diàfana separades només per llençols, així com imatges de banys químics al costat de matalassos pel terra. Les persones allí amuntegades van relatar a l'organització que l'olor dels lavabos era insuportable i nauseabund, i l'angoixa per portar allà tancats diversos dies sense tenir informació. Un dels homes va dir portar 18 dies en aquest lloc i que en tot aquest temps no havia pogut canviar-se de roba. La nau va ser clausurada poc després de la denúncia pública d'AI.

L'organització, que va dur a terme una investigació sobre terreny a l'abril, va recollir testimonis de 70 persones migrants i refugiades i ha estat donant seguiment a la situació de Canàries des de l'increment d'arribades des del passat mes de juliol de 2020, tem que Canàries pugui convertir-se en una altra fallida del model d'acolliment com la que s'ha produït en altres zones d'importants arribades, com Grècia i Itàlia.

Accés a protecció internacional
Amnistia Internacional té dubtes seriosos que les autoritats estiguin complint amb la seva obligació d'assegurar l'accés a protecció internacional amb totes les garanties a les persones que arriben a les seves costes, així com que s'estigui garantint el dret d'informació i assistència lletrada de qualitat.

La manca de protocols clars, de formació especialitzada i recursos humans adequadament dimensionats ha contribuït a dificultar l'accés a aquests drets de manera individualitzada i en un temps raonable. L'organització ha trobat casos en els quals després de manifestar la voluntat de demanar asil han hagut d'esperar més de 8 mesos per tenir aquesta entrevista. Entre elles pot haver-hi persones que finalment són trasllades a la península, i que per problemes burocràtics no arriben mai a demanar protecció internacional a les autoritats, quedant exposades a ser expulsades als seus països d'origen d'on van fugir. Diverses de les persones migrants entrevistades per Amnistia Internacional van expressar la seva intenció de sol·licitar protecció internacional, però temien que aquesta no fos tramitada adequadament si ho feien a Canàries. Amnistia Internacional també va rebre denúncies en relació a "dobles llistats", un sistema de diferent citació segons l'origen nacional del sol·licitant. A l'organització li preocupa que no es garanteixi l'estudi de les peticions de manera individualitzada, i se segueixi un criteri de nacionalitat.

Perfils vulnerables
En la seva investigació, AI també ha detectat dificultats en la identificació i derivació de sol·licitants d'asil amb algun tipus de vulnerabilitat, com poden ser les dones possibles víctimes de tràfic de persones amb finalitat d'explotació sexual, les persones amb discapacitat, o les persones LGBTI. "Hem vist com durant el contacte amb la policia i en la tramitació de l'expedient de devolució, les persones migrants no són informades sobre els seus drets ni s'activa cap protocol per a detecció de vulnerabilitats", assenyala Virginia Álvarez.

D'altra banda, la manca de directrius més clares o la pròpia vaguetat del concepte de "vulnerabilitat" utilitzada pel Ministeri d'Inclusió posa en risc l'adequada identificació de vulnerabilitats de tot tipus. A això es va afegir el col·lapse en els tràmits administratius, la falta de proves d'ADN en termini per poder mostrar la filiació o investigacions policials no tancades, i que a més no són adequadament explicades a les persones interessades, la qual cosa provoca demores innecessàries de trasllats de persones que no haurien d'estar als centres d'emergència habilitats a Canàries, sinó en recursos més adequats que existeixen en la Península, sobretot quan aquests a més estan disponibles.

Cal una revisió estructural del model d'acolliment en general i de la situació a Canàries en particular. Moltes de les dones i nenes que estan arribant a les illes han estat objecte de violència sexual durant el trajecte, o han fugit dels seus països per violacions de drets humans, com ara el matrimoni forçós o la mutilació genital femenina.

Bs. un home senegalès de 29 anys va explicar a l'abril d'aquest any que va arribar a Canàries a l'octubre de 2020: "Vaig sortir del meu país pel rebuig i la persecució que patia per la meva orientació sexual". Malgrat els mesos transcorreguts encara li costava recordar la travessia en el mar: "El viatge en la piragua va ser molt dur, van ser 8 dies, ens van haver de rescatar. Érem 116 persones, i si haguéssim estat un dia més hauríem mort. Vull sol·licitar asil, ja ho vaig dir al novembre, he tingut tres entrevistes però encara no m'han donat la documentació. He donat ja tota la informació, però només em diuen que esperi. Els meus amics ja van passar a la Península fa un mes". B.S. explica que a la seva arribada van allotjar-lo primer en un hotel, però al febrer van traslladar-lo al macro campament de las Canteras. "Allà vaig tenir molts problemes, no ho vull explicar, vaig patir amenaces" després em van passar a aquest nou centre, però estic malament", relata.

Menors no acompanyats
Amnistia Internacional també manifesta la seva preocupació per la situació dels i les menors no acompanyats que van arribar a les illes sense els seus progenitors o adults al seu càrrec, molts dels quals pateixen estrès post-traumàtic com a conseqüència dels perillosos viatges en què s'embarquen. Novament, el caos de l'acolliment, al costat de la manca de personal capacitat per fer una identificació adequada amb procediments àgils i adequats, va facilitar que menors sols no desvetllessin la seva edat per por o falta d'informació sobre els seus drets, o fossin directament derivats a allotjaments d'emergència al costat d'adults amb els quals no tenien cap relació que potser havien conegut en el viatge. A això cal afegir la lentitud dels processos de determinació de l'edat o de la documentació dels menors, que deixa a aquests en una situació de "llimb administratiu" o directament de desprotecció una vegada que aconseguien la majoria d'edat. Molts d'ells van ser allotjats en centres d'emergència que no compleixen condicions per a una estada a llarg termini. "És urgent que s'arbitrin mecanismes de coresponsabilitat entre les diferents comunitats autònomes, incloent també la del govern central, per facilitar trasllats i garantir una adequada atenció i solució duradora on prevalgui l'interès superior del menor", assenyala Virginia Álvarez.

Com hem vist ja en altres països, la mala gestió de la migració, o les polítiques o pràctiques que impedeixen buscar una solució adequada potencien les actituds xenòfobes i racistes, en molts casos contra els menors no acompanyats, que es converteixen en bocs expiatoris o fins i tot en l'objectiu de discursos d'odi de grups extremistes. "Molts em pregunten si vull haixix, em diuen "moro de merda", pensen que tots els que venim del Marroc robem...Un dia que havia viscut moltes situacions de racisme i discriminació, a la nit no podia dormir i vaig pensar a tornar al Marroc. Però també sé que aquí hi ha molta gent bona", explica Ahmed, de 17 anys, en un centre de menors en Gran Canària.

Més informació
La ruta canària és una de les més perilloses del món. Segons l'Organització Internacional de les Migracions (OIM) en els sis primers mesos de 2021 han mort en aquesta ruta més persones que en tot l'any passat, una xifra que desgraciadament segueix incrementant-se davant l'absència de rutes legals i segures. D'acord amb informació proporcionada per l'ONG Caminando Fronteras, el 2021 aquesta ruta hauria incrementat la seva perillositat, i més de 1.900 persones haurien mort ofegades en els 57 naufragis esdevinguts durant els sis primers mesos de l'any.

Un total 6,952 persones han arribat a Canàries des d'1 de gener fins a 30 de juny de 2021, la qual cosa suposa un increment d'un 156,9% respecte a la mateixa data del 2020. El 53% de les arribades d'aquest any s'han produït al maig i juny i, segons fonts de Ministeri d'Interior, la immigració a aquestes illes ha crescut en un 159 % durant la primera quinzena de juliol, amb 7.263 persones que van arribar en 192 pasteres.