La guerra a Ucraïna no ha donat treva a la fustigació que les autoritats russes porten exercint contra activistes del moviment LGBTI des de fa dècades. Les persones que defensen els drets humans d'aquest col·lectiu segueixen sense poder realitzar el seu treball sense obstacles, amenaçats i sense poder expressar-se lliurement. En un moment en el qual qualsevol expressió pública està estrictament controlada a Rússia, persones com Aleksandra Skotxilenko, artista i activista bisexual, s'enfronten a reclusió preventiva després de fer una intervenció artística en la qual va canviar els preus dels productes d'un supermercat per adhesius contraris a la guerra.

Amnistia Internacional, d'altra banda, ha recollit prop de 20.000 signatures per demanar que cessi la fustigació contra Yulia Tsvetkova, també artista i activista LGBTI, acusada des de 2019 de creació i difusió de pornografia per una sèrie de dibuixos de dones nues publicades a les seves xarxes socials. Yulia podria ser condemnada a tres anys i mitjà de presó el proper 12 de juliol. Yulia Tsvetkova ja ha sofert dues condemnes administratives en el passat pel seu activisme LGBTI, i té pendent una altra tercera pels mateixos motius.

"Amb motiu del proper 28 de juny, Dia de l'Orgull LGBTI, Amnistia Internacional recorda que segueix havent-hi molt per fer pel que fa a la defensa dels drets humans de les persones del col·lectiu LGBTI. Es manté molt elevat el nombre de països que criminalitzen les relacions entre persones del mateix sexe, en total 70; augmenten els discursos i delictes d'odi, i s'incrementa en un 7 per cent el nombre de persones trans i no binàries assassinades", ha manifestat Carlos Sanguino, responsable del treball LGBTI d'Amnistia Internacional Espanya.  

En països com Letònia, Lituània, Bulgària, Croàcia, Sèrbia, Hongria, Moldàvia o Rússia és freqüent la vulneració del dret a la llibertat d'expressió i reunió de les persones LGBTI, a més de la contínua discriminació que aquestes persones sofreixen diàriament.

Radiografia internacional

Lleis que segueixen penalitzant

Encara, 70 Estats penalitzen per llei les relacions entre persones del mateix sexe amb càstigs físics i presó, i en onze d'ells pot aplicar-se la pena de mort, segons les últimes dades de 2020 d'ILGA (Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersex-LGBTI). Una xifra que se sosté en els últims anys. A Àfrica i Àsia, es concentren gairebé la totalitat dels països que mantenen lleis penalitzadores com per exemple, el Camerun, Kenia, el Senegal o Uganda (a l'Àfrica);  Bahrain, Egipte, Iran, el Marroc i Tunísia (Proxim Orient i Nord d'Àfrica); o Indonèsia i Malàisia (Àsia).

L'Aràbia Saudita, Brunei, l'Iran, Mauritània, Nigèria (en 12 Estats del Nord) i el Iemen són els sis països que apliquen la pena de mort com a càstig per a les relacions de persones del mateix sexe. A l'Afganistan, Unió dels Emirats Àrabs, Pakistan, Qatar i Somàlia la legislació i l'aplicació de la llei islàmica deixa oberta la porta al fet que pugui utilitzar-se la pena de mort, encara que no hi ha constància que s'estigui fent.

Països amb violència generalitzada

Existeixen països on la violència i crims d'odi contra persones LGBTI són habituals, fins i tot quan compten amb lleis que ofereixen protecció al col·lectiu. A Amèrica, en països com Argentina, El Salvador, Haití, Hondures, República Dominicana o Veneçuela, es mantenen nivells elevats de crims d'odi, discriminació, assassinats i persecució contra activistes LGBTI. Brasil segueix sent el país del món on més assassinats es produeixen contra les persones trans (125 en 2021). Entre l'1 gener de 2008 i 30 setembre de 2021 almenys 4.042 persones trans van ser assassinades a tot el món, segons les estadístiques de l'Observatori de Persones Trans Assassinades. El 2021 va ser l'any amb major nombre d'assassinats de persones trans i gènere-diverses, 375 registrats entre l'1 d'octubre de 2020 i el 30 de setembre de 2021. El que suposa un increment del 7 per cent pel que fa a l'any anterior.

Dret a la protesta amenaçat

Les marxes de l'Orgull i activitats LGBTI són freqüentment amenaçades, invisibilitzades, prohibides, o no se'n garanteix la celebració en condicions adequades de seguretat. El 10 de juny, es va poder veure a Turquia com les forces de seguretat van arremetre violentament contra manifestants pacífics per dispersar una marxa de l'Orgull organitzada per estudiants a la Universitat Tècnica d'Orient Mitjà (METU) d'Ankara, la capital, on nombrosos estudiants van ser detinguts.

Alguns avanços

Són ja 31 països els que reconeixen legalment el matrimoni entre persones del mateix sexe. I nou països europeus reconeixen l'autodeterminació de gènere de les persones trans, encara que a Europa, 16 països, entre ells Espanya, encara segueixen sol·licitant un certificat de salut mental per al reconeixement legal de gènere.

Fotografia d'Espanya

Llei d'Igualtat LGBTI

Espanya, recula el 2021 nou posicions en l'índex anual Rainbow Europe, una classificació de l'ILGA-Europe que analitza la situació legal i política de les persones LGBTI en 49 països europeus (igualtat i no discriminació, família, delictes i discursos d'odi, reconeixement legal de gènere, drets persones intersexuales, espai en la societat civil, i asil). Espanya se situa en el lloc onzè, quan el 2020 ocupava el sisè, i el 2011, el segon.  

"Per això és imprescindible que s'aprovi al més aviat possible la Llei d'Igualtat LGBTI que garanteix, entre altres aspectes, que les persones LGBTI aconsegueixin la igualtat legal. Planteja millores com la prohibició de teràpies de conversió, el reconeixement legal de gènere de les persones trans sense necessitat d'informe de salut mental ni intervencions mèdiques que atempten contra els seus drets humans, la inclusió de continguts sobre diversitat en el currículum educatiu i la formació del professorat, així com la protecció internacional de persones refugiades per motius d'orientació sexual i identitat de gènere", ha destacat Carlos Sanguino.

Per tot això, activistes d'Amnistia Internacional participaran en les marxes de l'Orgull LGBTI d'aquest any amb el lema "Orgull de ser" en ciutats com Castelló, Còrdova, Logronyo, Madrid, Mèrida o Murcia, entre altres.

Delictes d'odi

"Encara que la situació a Espanya és menys preocupant que en altres països en contenir en les seves lleis garanties que reconeixen i protegeixen els drets de les persones LGBTI, s'està produint un increment de les denúncies per delictes d'odi dirigits contra persones per la seva orientació sexual i identitat de gènere. És necessari que tots aquests casos s'investiguin adequadament, i es prenguin les mesures necessàries per actuar eficaçment enfront de discursos d'odi i a l'increment d'aquest tipus de delictes?, va assenyalar Carlos Sanguino.

Segons les últimes dades del Ministeri de l'Interior, en 2021 es van rebre 1.801 denúncies per delictes d'odi, el major nombre des que en 2014 es van començar a publicar estadístiques. La xifra supera en un 5,6% les registrades en 2019, quan es van comptabilitzar 1.706 casos.

Segons el Ministeri, el 83 per cent dels delictes d'odi són per aquest ordre: per conductes racistes o xenòfobes, contra l'orientació sexual i identitat de gènere, i per ideologia. Els delictes d'odi dirigits a persones per la seva orientació sexual i identitat de gènere, pugen al segon lloc, amb 477 denúncies (el 26,5% del total); una xifra que gairebé duplica la de 2020, any en el qual es van registrar 277 denúncies.