Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Defensors i defensores dels drets humans de Bielorússia, Rússia i Ucraïna, guardonats amb el premi Nobel de la Pau

© Creative Commons

En resposta a la notícia de la concessió del premi Nobel de la Pau a dues organitzacions de drets humans d'Ucraïna i Rússia i a l'advocat de drets humans bielorús Ales Bialiatski, Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacionall, ha declarat:
 
“La concessió del premi Nobel de la Pau a defensors i defensores dels drets humans i organitzacions de Bielorússia, Ucraïna i Rússia, subratlla el seu fonamental paper en la defensa dels drets humans als seus països i a la regió”.
 
El Comitè Nobel envia un important missatge al món: la comunitat mundial ha de fer costat als defensors i defensores dels drets humans que han mostrat un extraordinari esforç per documentar crims de guerra, abusos contra els drets humans i abusos de poder als seus països. Aquest missatge arriba en un moment crític en el qual l'actual agressió de Rússia ha conduït a una crisi de drets humans de proporcions increïbles a Ucraïna i a la repressió de qualsevol forma de dissidència a Rússia i Bielorússia".
 
“També és un missatge de solidaritat. Ales Bialiatski, pioner dels drets humans a Bielorússia des de mitjan dècada dels 80, està empresonat des de juliol de 2021 per la seva feina pacífica de documentació, entre altres coses, de la repressió de la dissidència després de les controvertides eleccions presidencials de 2020. Memorial, una de les organitzacions de drets humans més antigues de Rússia, va ser clausurada per les autoritats a finals de 2021. Per part seva, el Centre per a les Llibertats Civils porta des de 2014 documentant els crims de guerra russos a Ucraïna i continua fent la seva feina en aquest país malgrat l'actual guerra d'agressió russa.
 
“Amnistia Internacional se solidaritza amb Ales Bialiatski, Memorial i el Centre per a les Llibertats Civils. Els tres són una inspiració i un exemple de valor i dedicació per a totes les persones que duen a terme treball de drets humans a Europa oriental.”
 
Informació complementària

Ales Bialiatski, president i fundador del Centre de Drets Humans Viasna el 1996, està en presó preventiva des de juliol de 2021. Juntament amb els seus companys Valyantsin Stefanovitx, vicepresident de Viasna, i Uladzimir Labkovitx, advocat de l'organització, va ser falsament acusat de “contraban de grans quantitats de diners i finançament d'activitats de grups que violen greument l'ordre públic” en represàlia per la seva feina legítima de drets humans.
 
De 2011 a 2014, Ales Bialiatski va complir condemna per càrrecs falsos d'evasió fiscal. Tant llavors com ara, Amnistia Internacional elo reconeix com a pres de consciència.
 
Memorial, que va iniciar les seves activitats el 1988, és un dels grups de drets humans més respectats i antics de Rússia. El dissident soviètic i premi Nobel de la Pau Andréi Sàkharov va ser-ne el primer president fins a la seva mort, el 1989. Memorial va ser dissolta per ordre judicial al desembre de 2021, al·legant que violava la ja tristament famosa llei de “agents estrangers”. Les autoritats russes la van declarar “agent estranger” el 2013. Actualment, l'organització continua funcionant sense estar inscrita en el registre oficial.
 
El Centre per a les Llibertats Civils, fundat a Ucraïna el 2007, exerceix actualment una funció clau en la identificació i la documentació de crims de guerra comesos en territori ucraïnès sota control de facto rus des de 2014 i ocupat durant la invasió de 2022.