Assistim amb horror als terribles esdeveniments que s'estan produint a Rafah, la zona més poblada de Gaza, on s'han refugiat com a últim recurs 1,5 milions de persones, de les quals més de mig milió són nens i nenes. Si Israel llança l'ofensiva terrestre que es proposa, moriran milers de civils més i l'actual degoteig d'ajuda humanitària podria parar per complet. Si aquest pla militar no s'atura immediatament, les conseqüències seran catastròfiques.

Els importants danys en més del 70% de les infraestructures civils han reduït a runa moltes àrees de Gaza, que són ara inhabitables. La majoria dels hospitals no funcionen o només estan parcialment operatius i totalment desbordats. Hi ha escassetat d'aliments, aigua no contaminada, llocs on refugiar-se i sanejament. La gent viu en condicions totalment inhumanes, en molts casos a la intempèrie. És increïble que l'exèrcit israelià hagi obligat a desplaçar-se a la majoria de la població a Rafah —on ara s'amunteguen sis vegades més persones que abans— i anunciï després plans d'atacar la ciutat.

L'estratègia del govern israelià de trasllat forçós, sistemàtic i reiterat de la població civil ha ocasionat el desplaçament forçós de més de tres quartes parts de la població, que en molts casos s'ha vist sense un lloc adequat on refugiar-se ni una llar al qual tornar. Castigar col·lectivament la població civil negant-li sostre i alimentació adequats, aigua no contaminada i altres elements necessaris per a la seva supervivència, i dificultant els enviaments d'ajuda humanitària destinats a mitigar la inanició pot suposar un greu incompliment de les obligacions d'una potència ocupant conformement al dret internacional i constituir crims de guerra.

El mes passat, el Tribunal Internacional de Justícia (CIJ) va resoldre que Israel havia de prendre mesures immediates i efectives que permetin la provisió dels serveis bàsics i l'assistència humanitària que es necessiten urgentment a Gaza. Això no sols no ha succeït, sinó que la situació sobre el terreny s'ha deteriorat encara més. Els atacs aeris d'Israel en Rafá van matar almenys a un centenar de persones palestines en un sol dia, desafiant tant les crides internacionals de moderació com, potencialment, l'ordre de la CIJ. Hi ha més d'un milió i mig de persones atrapades en Rafá que no tenen un lloc segur on anar, i moltes d'elles ja han sofert diversos desplaçaments. Tots els espais israelians suposadament segurs s'han vist en perill, una prova més que mai hi ha hagut cap lloc veritablement segur a Gaza.

La nostra crida a un alto-el-foc immediat i permanent és més urgent que mai, ja que l'implacable bombardeig i setge d'Israel han delmat Gaza i han deixat la població civil palestina malnodrida, en risc de fam i plagada de malalties, al mateix temps que es bloquegen els intents d'alleujar el seu patiment. L'ofensiva de l'exèrcit israelià ha fet que per al nostre col·lectiu d'organismes resulti pràcticament impossible dur a terme de manera significativa i eficaç el treball humanitari, comprometent no sols la seguretat, sinó també els principis mateixos que guien les nostres iniciatives humanitàries. Rafah ha estat el principal punt d'entrada d'ajuda i per tant el seu bombardeig impedirà l'arribada de qualsevol assistència.

El silenci d'estats poderosos, i de vegades el seu suport material a l'exèrcit d'Israel, assenyalen una inquietant complicitat en l'agreujament de la crisi de Gaza. Sigui mitjançant la transferència d'armes, l'obstrucció diplomàtica de resolucions o el silenci, la seva conseqüència en la pràctica ha estat garantir la impunitat d'Israel. L'esquinçadora situació a Gaza subratlla la necessitat urgent que els governs de tot el món deixin de subministrar les armes i municions que s'utilitzen per a cometre aquestes atrocitats. Demanem també un alto-el-foc permanent per a protegir les vides de la població civil i l'alliberament d'ostatges i persones palestines detingudes il·legítimament, així com l'accés ple i sense traves de l'ajuda i el personal d'ajuda humanitària.

Els Estats tenen la responsabilitat legal i moral de protegir la població civil, impedir els crims de guerra i fer complir el dret internacional.

Instem tots els Estats que tinguin en compte que la seva inacció o la continuïtat del seu suport no sols agreuja la tragèdia, sinó que també els implica. Els demanem que facin tot el que es trobi a les seves mans per evitar noves ofensives militars i aconseguir un alto-el-foc permanent i integral a Gaza.

Firmants:

Ana Alcalde, secretària general en funcions, Ajuda en Acció Internacional
Agnès Callamard, secretària general, Amnistia Internacional
Charlotte Slente, secretària general, Consell Danès per als Refugiats
Manuel Patrouillard, president executiu, Humanitat i Inclusió
Amitabh Behar, director executiu, Oxfam Internacional
Rob Williams, president executiu, War Child Alliance
Faris Arouri, Director, Associació d'Agències de Desenvolupament Internacional