Malgrat la creixent condemna nacional i internacional, la resposta militaritzada i la repressió policial de manifestacions, en la seva gran majoria pacífiques, continua en diferents ciutats de Colòmbia. La policia ha fet ús de la força de manera indiscriminada i desproporcionada, i es reporten alarmants xifres de violència sexual i de persones donades per desaparegudes, ha denunciat Amnistia Internacional. La desaparició forçada i la violència sexual perpetrada per autoritats són crims de dret internacional que qualsevol Estat està facultat a investigar i perseguir.
"Les autoritats colombianes han de garantir el dret a la reunió pacífica i abstenir-se d'estigmatitzar i reprimir les manifestacions que es mantenen a tot el país des del 28 d'abril. La garantia dels drets a la vida i a la integritat de les persones que es manifesten pacíficament ha de ser l'eix central de l'actuació de les autoritats, segons els estàndards internacionals de drets human", ha afirmat Erika Guevara-Rosas, directora per a les Américas d'Amnistia Internacional.
Amnistia Internacional ja ha denunciat incidents en els quals les forces de seguretat fan ús d'armes letals i menys letals de forma indiscriminada, i malgrat les múltiples condemnes internacionals davant d'aquesta evidència, l'organització continua documentant greus casos d'ús excessiu de la força contra persones manifestants. A través de l'anàlisi i verificació d'imatges audiovisuals, l'organització ha comprovat, per exemple, l'ús de llançagranades de gas lacrimògen, disparades per oficials de l'ESMAD a una curta distància de manifestants a Cali. En un altre incident que Amnistia Internacional va poder verificar a Bogotà, la policia va utilitzar un arma de foc contra una persona que fugia. L'organització va rebre també denuncies que la nit del 4 de maig al barri Siloé de Cali va haver trets directes a manifestants, amenaces i tortures.
Fins al 6 de maig, l'ONG Temblores ha reportat la mort violenta de 37 persones, 1.708 casos d'ús abusiu de la força, 26 víctimes d'agressió ocular, 234 víctimes de violència física i 934 detencions arbitràries en contra de manifestants. Alhora, va denunciar que 11 persones van ser víctimes de violència sexual. Per la seva banda la Defensoría del Poble va alertar sobre 87 persones donades per desaparegudes en el marc de les manifestacions, no obstant això aquesta xifra està pendent d'actualització. La Taula de Treball sobre Desaparició Forçada formada per organitzacions de víctimes va documentar, al 4 de maig, 135 denúncies de possibles desaparicions forçades. Almenys 28 d'aquestes persones ha estat localitzades des de llavors.
Hi ha hagut múltiples denúncies d'abusos sexuals durant la detenció de persones per part de les forces de seguretat. Per exemple, una dona que es manifestava a Cali el 30 d'abril va denunciar en xarxes socials ser víctima d'abús sexual per agents de l'ESMAD. Durant una confrontació, diversos agents van disparar gasos per dispersar els qui protestaven. Tot i que ella tenia aixecats els braços en senyal pacífic, els agents de l'ESMAD van separar les dones dels homes i un agent va abusar sexualment d'ella en presència dels seus companys.
"Estenem el clam de totes les persones que han estat víctimes de violència basada en el gènere en el marc de les protestes a Colòmbia. Iván Duque, com a màxim cap de la Força Pública ha de pronunciar-se sobre aquests fets. El silenci no deixa més que un vel d'impunitat i complicitat. Hem rebut diversos casos d'abús sexual per part d'agents de l'ESMAD i reprovem totalment l'ús de la força contra els cossos de les dones com una forma de càstig", ha dit Erika Guevara Roses.
"Les autoritats colombianes han d'investigar qualsevol denúncia de violacions de drets humans i crims de dret internacional de manera ràpida. imparcial i exhaustiva, garantint els drets i la seguretat de les víctimes i testimonis. No ha de prevaler la impunitat davant aquests greus delictes".
Els estàndards internacionals de drets humans són contundents a exigir que l'ús de la força per part de la policia en la gestió de manifestacions ha de ser un últim recurs i guiar-se pels principis de legalitat, necessitat, proporcionalitat i rendició de comptes. L'ús de la força per mantenir l'ordre enfront de situacions que no suposin una amenaça concreta a la vida o integritat física de tercers es considera un ús desproporcionat de la força, i per tant contrari als estàndards internacionals.
Encara que la majoria de les manifestacions són pacífiques, han hagut també denúncies de destrucció i dany de mobiliari urbà públic i privat, així com obstrucció de les vies públiques. No obstant això, algunes expressions violentes aïllades no poden ser motiu per estigmatitzar totes les manifestacions com a violentes, ni per reprimir-les violentament.
Amnistia Internacional expressa la seva preocupació pel fet que autoritats del govern nacional hagin declarat públicament que les manifestacions tenen finalitats "terroristes" i que, per aquesta raó, es justifiqui l'ús excessiu de la força contra la població. A més, les declaracions d'autoritats locals cridant civils a aixecar les seves armes contra manifestants és alarmant i sembla justificar la utilització d'estratègies paramilitars. Això no només viola els estàndards de drets humans, sinó que és un desafiament a totes les víctimes de grups paramilitars en un país que té el conflicte armat intern més llarg del continent. L'estigmatització de la protesta social solament genera repressió i violacions de drets humans, així com un ambient de desconfiança en les autoritats que no condueix a l'establiment genuí de canals de diàleg.
Amnistia Internacional ha subscrit una petició global de 650 organitzacions de la societat civil demandant una exhaustiva investigació sobre les violacions de drets humans en el context de la repressió, i fent una crida a la Comissió Interamericana de Drets Humans perquè demani a l'Estat colombià visitar el país i instal·lar un mecanisme independent de persones expertes que col·labori amb la investigació dels fets i garanteixi justícia per a les víctimes.
Informació addicional
L'ús desproporcionat de la força per part d'agents de la Policia Nacional ha estat àmpliament documentat per Amnistia internacional a Colòmbia. L'organització va condemnar els actes de tortura i ús excessiu de la força en el marc de manifestacions pacífiques ocorregudes al novembre del 2019 i setembre del 2020.
Al setembre passat, la Cort Suprema de Justícia colombiana va emetre una sentència històrica instant per força Pública a abstenir-se d'incórrer en intervencions sistemàtiques, arbitràries i violentes en manifestacions públiques després de verificar els fets de violència desmesurada ocorreguts al novembre i desembre del 2019. Segons denúncies d'organitzacions i xarxes de drets humans, aquesta sentència no ha estat acceptada encara per les autoritats colombianes.
Les autoritats colombianes tenen l'obligació de respectar el dret humà a la reunió i protesta pacífica, estretament lligat als drets a l'expressió i a la participació política. El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha assenyalat que la falta de respecte i garanties del dret a la reunió pacífica sol ser un indici de repressió.