Amnistia Internacional manifesta la seva satisfacció per la ratificació,  l'11 de juliol per part de Colòmbia, de la Convenció Internacional per a la Protecció de Totes les Persones contra les Desaparicions Forçades.

No obstant això, lamenta que Colòmbia no hagi formulat les declaracions que reconeixen la competència del Comitè contra la Desaparició Forçada per rebre i considerar comunicacions de persones que afirmen ser víctimes d'una violació de la Convenció, o comunicacions presentades en nom d'aquestes persones. Aquestes declaracions són de vital importància, ja que el Comitè no pot admetre cap cas relatiu a un Estat Part que no les hagi formulat.

Malgrat que Colòmbia ja ha convertit la desaparició forçada en delicte penal en virtut de la legislació nacional, encara no ho ha fet amb els crims de lesa humanitat. Per tant, les desaparicions forçades que constitueixen crims de lesa humanitat -és a dir, les que són sistemàtiques i generalitzades- no són, per tant, delicte penal segons la legislació colombiana.

Amnistia Internacional demana a les autoritats que converteixin tots els crims de lesa humanitat en delicte en virtut de la legislació nacional, i que garanteixin l'aplicació completa i immediata de la Convenció.

L'ús de la desaparició forçada ha estat durant dècades, i ho segueix sent, una característica constant en el prolongat conflicte armat de Colòmbia. Encara que resulta difícil determinar les xifres exactes, es calcula que desenes de milers de persones han estat víctimes de desaparició forçada en el transcurs del conflicte armat, principalment a mans de grups paramilitars i de les forces de seguretat. Pocs dels responsables han rendit comptes d'aquests delictes.